Una diosa en movimiento. La creatividad visual en el culto a María Lionza, de Roger Canals, s’endinsa en el patrimoni religiós de la devoció a aquesta divinitat i analitza les interseccions entre cultura visual i religió.

María Lionza és una divinitat d’origen veneçolà el culte a la qual —encara poc estudiat— ha adquirit una gran presència en diferents països, així com en els mitjans digitals. Coexisteixen diferents versions sobre el mite d’aquesta deessa, que es representa de formes molt diverses. Una de les llegendes més conegudes explica que els indis jirahara-nívar van saber que un dia naixeria una nena amb els ulls d’un color tan peculiar que si se’ls veia reflectits en el llac, una serp enorme emergiria de les aigües i destruiria tota la regió. Per tal d’evitar-ho, quan la nena va néixer la van tancar  fins que, jove, va aconseguir escapar-se. Quan es va emmirallar a l’aigua, la noia va caure al llac, d’on va sorgir un monstre aquàtic que va arrasar el poble i va acabar explotant. La pell d’aquest montre es va escampar per tota l’àrea situada entre la muntanya de Sorte i Tacarigua.

En les pràctiques rituals contemporànies dedicades a María Lionza, la creativitat iconogràfica és un element essencial. A partir d’un treball de camp de molts anys desenvolupat a Veneçuela i Barcelona, i amb un pròleg de Dixon Calvetti —artista, docent i investigador veneçolà referent en el diàleg de l’art amb el ritual i l’espiritualitat popular—, aquest llibre estudia les diferents versions mítiques i històriques de l’origen d’aquesta deessa i el seu culte a la Veneçuela postchavista (però també a internet i més enllà de les fronteres nacionals). També analitza les innombrables imatges que la representen i el paper que exerceixen en les cerimònies, i mostra com es traslladen dels objectes als cossos, dels cossos als somnis, i dels ritus a l’art o la política. Roger Canals també proposa, a manera de conclusió, un marc teòric per interpretar el conjunt d’imatges de María Lionza i les relacions que mantenen amb el mite i la pràctica ritual.

El llibre forma part de la col·lecció Estudis d’Antropologia Social i Cultural, dirigida per Xavier Roigé Ventura i reconeguda amb el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica. Aquesta distinció, atorgada per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), acredita les millors pràctiques en l’edició universitària i reconeix l’excel·lència científica del procés editorial. Alguns dels últims títols publicats, que tracten diferents camps de l’antropologia, són Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19, amb edició a cura de Xavier Roigé Ventura i Alejandra Canals Ossul, i Historia, trabajo y territorio. El conflicto capital-vida en los campos de fresas de Huelva, d’Alicia Reigada.

Roger Canals, antropòleg, cineasta i professor de la Universitat de Barcelona, és autor de nombrosos articles i de diversos llibres, entre els quals destaca La imagen que nunca acaba. Un viaje por la antropología visual, del cine etnográfico a la inteligencia artificial (2024). Ha dirigit documentals com Rostros de una divinidad venezolana (2007) i Una diosa en movimiento (2016), ambdós sobre el culte a María Lionza. L’any 2020 va rebre una ajuda Consolidator Grant del Consell Europeu d’Investigació (European Research Council, ERC) pel projecte Visual trust. Reliability, accountability and forgery in religious, scientific and social images, i el 2022 la seva tasca investigadora va ser reconeguda amb el programa ICREA Acadèmia de la Generalitat de Catalunya.