Entrevistem Glòria Bordons, Lis Costa i Eva Figueras, professores de la Universitat de Barcelona i editores de Joan Brossa. Els arbres varien segons el terreny, una obra col·lectiva en la qual es revisen els estudis elaborats sobre l’obra de Brossa i es proposen noves lectures del poeta. 

El llibre inclou al títol «Els arbres varien segons el terreny». Què voleu suggerir, amb aquest vers?
El vers «els arbres varien segons el terreny» està extret del poema «Les arrels», del llibre Em va fer Joan Brossa (1950), fruit de les seves converses amb el poeta brasiler João Cabral de Melo Neto. Es tracta d’un poema de caràcter molt descriptiu que parteix del que no es veu —les arrels— però que és absolutament necessari perquè els arbres creixin i formin boscos. Si vam triar aquest poema és perquè conté d’alguna manera tots els conceptes que volíem subratllar al II Simposi Internacional Joan Brossa, que és l’origen d’aquest llibre. D’una banda, volíem incidir en el fet que la recerca sobre un autor s’alimenta per força del que se n’ha dit prèviament, i que el poeta s’alimenta del seu entorn, com els arbres s’alimenten de l’aigua, la terra i la llum. D’altra banda, igual que els arbres varien segons el terreny, els crítics o els creadors no són mai iguals, perquè els terrenys que els han format han estat diferents. Per això, cada obra pot tenir múltiples lectures i cada persona que s’acosta de nou a una creació, des de temps, llocs i circumstàncies diverses, en farà una nova lectura. 

L’estructura del llibre presenta una aproximació transversal al conjunt de l’obra de Joan Brossa des de tres perspectives diferents: Brossa en relació amb el món cultural del seu moment, com s’ha llegit i es llegeix Brossa i com es crea a partir de Brossa. Són tres eixos que s’allunyen de la clàssica divisió en art, literatura i teatre. Què us va portar a trencar amb aquest plantejament més tradicional? 
El propòsit principal del II Simposi Internacional Joan Brossa: «Els arbres varien segons el terreny» era revisar els estudis elaborats sobre l’obra de Brossa i impulsar-ne noves lectures, tenint en compte que ja havien transcorregut més de vint anys des de la mort del poeta i divuit des del I Simposi Internacional. Calia donar la paraula, doncs, a les persones que l’havien llegit i estudiat sense conèixer-lo personalment, i alhora partir de l’abundant bibliografia produïda durant els darrers vint anys. Però també calia donar veu als creadors que van aprendre moltes coses de Brossa, perquè la seva visió ultrapassa les barreres acadèmiques i ens porta més enllà. N’és un gran exemple el text de Perejaume, que deixà bocabadat l’auditori. 

Els tres eixos transversals amb què ens vam plantejar aproximar-nos al conjunt de la seva obra trenquen amb la divisió tradicional entre paraula, imatge i acció, i al Simposi també van trencar amb l’estructura acadèmica més convencional dels congressos, per tal de construir unes noves bases per als estudis sobre Joan Brossa i fer-ne una actualització. N’és una bona mostra la participació de diferents generacions i la presència de creadors procedents de disciplines ben diverses, com ara la poesia, el teatre, l’art sonor i el cinema, a més de professors universitaris.

L’obra de Brossa continua despertant interès i generant noves lectures. Què comparteixen aquestes noves perspectives sobre la seva obra?
Les noves lectures de l’obra brossiana van des d’aspectes històrics, com ara la visió que ha tingut la crítica literària de l’obra de Brossa fins avui dia i la recepció en un moment determinat d’una peça teatral, fins a perspectives totalment inèdites, com ara la relació que va mantenir el poeta amb els diferents corrents literaris amb què va conviure; la relació amb altres poetes i artistes, amb la poesia visual i amb la lexicometria, i les creacions que suscita la seva obra, els esborranys dels seus poemes i les seves declaracions. Però el volum també ens aporta visions diferents, com podria ser l’empremta que un poeta com Brossa ha deixat en creadors de generacions posteriors, com es veu en Enric Casasses i el seu peculiar text «brotant a l’ombra de l’obra de brossa».

Resumint, el que comparteixen totes aquestes lectures és la singularitat i la radicalitat de l’obra brossiana.

Al llarg del volum hi sobrevola una idea: la necessitat d’aprofundir en els arxius. De quina manera els documents ens poden ajudar a reinterpretar les obres d’art, en aquest cas, de Joan Brossa?
Cal dir que el volum que presentem no hauria estat possible sense el Fons Joan Brossa dipositat al MACBA i tota la tasca de catalogació que s’hi ha fet. Això ha permès la indagació dels estudiosos en la correspondència, com es pot veure als textos de Manuel Guerrero i d’Alexandre Bataller, que han encreuat les cartes que tenia Brossa amb les que hi ha guardades en altres arxius. I també ha facilitat la recerca a partir de documents, com s’evidencia als escrits de Jordi Marrugat, Ornela S. Barisone i Fernando Gerheim. Altres autors, com ara Andrea Ruiz i Eduard Escoffet, han consultat l’àmplia bibliografia sobre Brossa que s’ha produït en els darrers anys.

D’altra banda, l’arxiu de Brossa també ha estat una font d’inspiració i de creació per als artistes. En són exemples l’obra teatral Cartografía de una desaparición, del dramaturg francouruguaià Sergio Blanco, i la peça This line is the present, de l’artista estatunidenca Emily Mast; així com el taller de la performer Laia Estruch en què va donar vida sonora a una selecció de manuscrits de l’arxiu personal de Joan Brossa; la instal·lació visual i sonora de Cabosanroque No em va fer Joan Brossa, i els poemes dels artistes nord-americans Emily Mast i Terrence Luke Johnson, que, amb el títol «Abans que el públic aplaudeixi», tanquen el llibre que presentem.

No podríem acabar aquesta entrevista sense demanar-vos per un tema tan actual com és la relació entre l’art i la llibertat d’expressió. L’expressió artística té límits? I si és així, quins són?
L’art sempre ha estat un mitjà d’expressió i d’acció potent i imparable, sense límits, ja que tot el que es pot imaginar es pot crear. Els límits els imposen els responsables de censurar i penar la llibertat d’expressió, la qual cosa malauradament s’ha produït diverses vegades al llarg de la història i encara continua ara. Joan Brossa va ser un creador heterodox que va trencar amb qualsevol etiqueta. Com ell mateix deia, era «inclassificable». Actualment, s’entén més aquesta hibridació i interdisciplinarietat, però si una lliçó ens ha ensenyat el poeta, és la de transgredir les convencions i no aturar-se mai en la recerca constant de la llibertat artística i vital.

Glòria Bordons és catedràtica de Filologia Catalana de la UB, al Departament d’Educació Lingüística i Literària de la Facultat d’Educació. Especialista en l’obra de Joan Brossa, ha publicat nombrosos treballs, com ara Introducció a la poesia de Joan Brossa (1988), Aprendre amb Joan Brossa (2003), Itineraris brossians (2007), Poemes visuals (2014) i Catálogo razonado de poesia visual (1941-1970), a més de prologar, editar i antologar bona part de l’obra brossiana. Ha promogut i dirigit el web interactiu Els entra-i-surts de Brossa (2002), i també ha estat comissària de diferents exposicions antològiques sobre l’autor que han voltat per l’Amèrica del Sud i Europa. És investigadora principal del grup Poció. Poesia i Educació, i codirectora del projecte «Poéticas liminales en el mundo contemporáneo: creación, formación y compromiso social». És patrona de la Fundació Joan Brossa per expressa voluntat del poeta i actualment n’és la vicepresidenta d’estudis.

Lis Costa és doctora en Filologia Catalana, professora del Departament d’Educació Lingüística i Literària de la UB i membre del grup de recerca Poció. Poesia i Educació. La seva línia d’investigació principal és la poesia experimental, tema sobre el qual ha publicat nombrosos articles i material audiovisual, com ara el DVD PEVB Poesia en viu a Barcelona (2004) i el triple DVD Proposta 2000-2004. Festival internacional de poesies + polipoesies (2006). Codirigeix Habitual Video Team, un equip videogràfic sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals, com ara el festival de vídeo d’autor FLUX, el festival de vídeo i arts escèniques INFLUX i l’arxiu videogràfic en línia SUMMA de música i poesia experimentals.

Eva Figueras és llicenciada en Belles Arts i en Ciències de l’Educació, i catedràtica de la UB. Les seves línies d’investigació són les diferents vessants de la gràfica (històrica, tècnica i creativa), especialment el llibre art. Els projectes en què s’implica estan relacionats amb la gràfica contemporània i la recerca interdisciplinària entre art i ciència enfocada a promoure accions i compromisos per a un futur més sostenible. Forma part del grup de recerca Poció. Poesia i Educació, codirigeix el projecte «Poéticas liminales en el mundo contemporáneo: creación, formación y compromiso social» i és membre del projecte de cooperació internacional Roots & Seeds XXI. Biodiversity Crisis and Plant Resistance, en què col·laboren Ars Electronica (Àustria), Leonardo/OLATS (França), la Universitat de Barcelona (Espanya) i Quo Artis (Espanya) com a líder.