Entrevistem M.ª Dolores López, directora de la nova col·lecció Mediterraneum. 

Especialista en les transformacions econòmiques, socials i culturals a l’àrea del Mediterrani, actualment López estudia els registres de les operacions de la companyia Torralba —una societat catalana del segle XV— amb el Grup de Recerca en Arqueologia Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB), que dirigeix. Amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats d’aquestes investigacions s’inaugura la col·lecció Mediterraneum, i De Aragón a Venecia: el «Llibre major de comerç de llana blanca amb Itàlia» de la compañía Torralba (1433-1434), de M.ª Dolores López, Enrico Basso, Gerard Marí i Esther Travé, n’és el primer títol. El seguiran dos més, que es publicaran el 2021: La memoria del mercader: el «Manual honzè» de la compañía Torralba (1434-1437), de Jesús Benavides i Iván Casado, i La contabilidad del mercader barcelonés Joan de Torralba: el «Llibre de comtans» (1430-1460) y el cuadernillo de deudas con Pere de Sitges (1432-1448), de María Viu.


Amb quin objectiu neix la col·lecció Mediterraneum? Què hi trobarem?

La col·lecció neix amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats d’una de les línies de recerca prioritàries desenvolupades pel GRAMP-UB. Aquesta línia s’incorpora als eixos principals del grup a partir de l’any 2000 i parteix, originàriament, de la necessitat d’abordar l’anàlisi de les relacions euroislàmiques plantejades des d’una perspectiva econòmica, social i cultural, amb la finalitat de realitzar una història integrada del Mediterrani i des del Mediterrani, en clau interdisciplinària.

En l’actualitat, els objectius d’aquesta línia de recerca se centren en l’estudi de les migracions d’elit, dels homes de negocis, i la formació de xarxes mercantils. Aquesta estratègia de recerca ens ha portat a dissenyar un projecte vehiculat al voltant dels onze llibres de comptabilitat, conservats a Catalunya i majoritàriament inèdits, d’una companyia integrada per operadors aragonesos —alguns dels quals residents a Saragossa, d’altres ciutadans de Barcelona— que desenvolupa la seva activitat durant el segon quart de segle XV.

La col·lecció Mediterraneum es concep, per tant, amb una doble finalitat. D’una banda, per editar i estudiar els onze registres comptables conservats de la companyia, dels quals De Aragón a Venecia: el «Llibre major de comerç de llana blanca amb Itàlia» de la compañía Torralba (1433-1434) és el primer que surt a llum i, de l’altra, per esdevenir un instrument de difusió d’investigacions de membres del nostre grup i d’altres d’historiadors, sempre que el fil conductor sigui el Mediterrani. És per això que hem considerat indispensable concebre-la atenent els criteris de qualitat que exigeixen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).


Per què són tan importants els registres mercantils de la companyia Torralba?

És la inusual conservació d’aquest tipus d’escriptures mercantils la que confereix al fons Torralba un valor significatiu. Tot i que en els arxius barcelonins es conserven registres, la documentació comercial de caràcter privat no és susceptible de mantenir-se generació rere generació. D’això es pot inferir la importància innegable d’aquest fons, la informació del qual es perllonga des de la dècada dels anys vint del segle XV fins a la mort de Joan de Torralba, a qui pertanyien els registres, als anys cinquanta; una rellevància que ja va remarcar el gran historiador italià Mario Del Treppo, que als anys setanta de segle XX va donar a conèixer l’existència d’aquesta documentació, i va expressar el desig de poder fer algun dia l’edició íntegra dels llibres de comptabilitat. Gairebé cinquanta anys després, el nostre grup de recerca, GRAMP-UB, va decidir assumir el repte i procedir a la transcripció, l’edició i l’estudi dels onze registres comptables conservats. Un repte que té com a primer resultat aquest llibre.


En aquest primer volum que publiqueu es transcriu i s’analitza el llibre d’operacions derivades de la venda de llana a Venècia per part de la companyia Torralba. Quines respostes pot trobar un historiador en un document d’aquest tipus?

En aquest primer volum oferim la transcripció i l’anàlisi del Llibre major de comerç de llana blanca amb Itàlia de Francesc Alvart i Joan Torralba, redactat a Venècia pel corresponsal de Joan de Torralba en aquesta plaça italiana, Francesc Aluart, que registra les operacions derivades de l’arribada i venda de diverses partides de llana en el mercat venecià, i excepcionalment a Ancona i Ragusa (Dubrovnik), entre 1433 i 1434. Aquest registre té la particularitat de ser l’únic exemplar que ha sobreviscut de la comptabilitat que portaven els factors de la companyia a les diferents places on tenia representació. Quant al seu contingut, les informacions incloses en aquest llibre el converteixen en un magnífic observatori perquè ens mostra les formes d’actuació d’una companyia integrada per socis aragonesos, alguns d’ells ciutadans de Barcelona, en una plaça italiana durant la primera meitat del segle XV.


L’arribada de la pesta, entre altres factors, va comportar una profunda crisi a finals del segle XIV. La companyia Torralba podria ser un exemple de la recuperació del comerç mediterrani?

Aquí es plantegen dues qüestions importants: d’una banda, el mateix concepte de crisi en l’àmbit mercantil i, de l’altra, el paper que la pesta negra i altres malalties van poder tenir en l’esclat d’una profunda recessió econòmica que va marcar els últims segles de l’edat mitjana.

Una anàlisi del sector comercial de la Corona d’Aragó evidencia que en lloc de crisi és preferible parlar de transformacions, de modificacions de les rutes a causa de la competència forana i de retrocés en algunes places per conflictes polítics. Transformacions, també, en la mateixa naturalesa dels intercanvis i en el mostrari de mercaderies amb què es negocia. 

La nostra companyia és un clar exemple d’aquesta reconversió i adaptació a la nova conjuntura. Els dos productes aragonesos amb els quals comercia, el blat i la llana, van accelerar-ne el procés d’introducció a les xarxes mediterrànies de distribució durant la segona meitat del segle XIV, i la pesta negra va ser el punt d’inflexió. Després de la commoció econòmica causada per l’epidèmia, Aragó va aconseguir reconstruir el seu espai agropecuari i impulsar-lo cap a la producció de béns exportables —safrà, blat, oli i llana—, de manera que es va convertir en un centre productor que podia entrar en els circuits internacionals. L’establiment d’operadors aragonesos, com el nostre Joan de Torralba a la plaça barcelonina, té justament com a objectiu cobrir les necessitats d’aprovisionament dels principals centres tèxtils italians, i això fa que la llana esdevingui un dels motors de l’economia d’Aragó.


El Mediterrani, cruïlla de pobles, el trobem cada dia a les notícies. De quina manera la història ens ajuda a comprendre la nostra relació amb aquest espai?

Darrerament, el Mediterrani s’ha convertit en un motiu de reflexió i també de preocupació al qual no són aliens els canvis polítics que han obligat Europa a mirar cap a «l’altra riba», a cooperar i distendre les relacions amb els països de «l’altre costat» i a donar valor al punt de vista dels països mediterranis no europeus, al temps que es fa ressò de l’interès per definir un nou concepte plural de l’espai mediterrani, entès com una àrea de confluència de diferents civilitzacions. El Mediterrani sempre ha entès la multiculturalitat com el resultat del contacte entre pobles i de la transferència d’elements de cultura.

El projecte que desenvolupem, i que té en la sèrie Mediterraneum un dels seus principals vehicles de visibilització, se sustenta en la idea de fons que un coneixement profund i multidisciplinari de les societats del passat constitueix un element clau per comprendre els problemes actuals i, en conseqüència, per projectar el futur, plantejant-hi solucions efectives. El passat pot i ha d’ajudar a la reflexió del present, ja que a través de la reconstrucció històrica és possible millorar la percepció dels problemes actuals i adoptar les polítiques adequades per resoldre els dilemes que es plantegen. En aquest sentit, l’investigador nord-americà Frederic Lane, especialista en la història de la Venècia medieval, afirmava: «La conoscenza dei problema di un’altra época aumenterà forse la nostra capacità di affrontare quelli di oggi». No hi podem estar més d’acord.