La taula va ser creada pel químic rus Dmitri Mendeléiev el 1869, que va organitzar els elements amb un sistema periòdic, i ha acabat esdevenint una manifestació cultural que inspira tota mena de dissenys i infogrames. Aquest llibre profusament il·lustrat mostra l’evolució, tant pel que fa al contingut com a l’estructura i la iconografia, de la taula periòdica a Catalunya des de les primeres representacions del segle XIX fins a l’actualitat i, malgrat que se centra en la col·lecció de la UB, també n’inclou d’altres de ben singulars repartides per diferents indrets de Catalunya. S’hi mostren 114 taules en què el rigor de les ciències experimentals es combina amb la sensibilitat artística: taules pintades a l’oli, magnètiques, murals —com la que va representar en una aula de l’Edifici Històric el professor Antonio García Banús el 1934—, de butxaca, de ceràmica, concebudes com a jocs de construcció, etc.

L’obra, amb una presentació del rector Joan Elias i un pròleg del degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, està dividida en nou capítols: el primer, a càrrec de Miquel Seco, tracta de la taula periòdica com a icona en el món actual; en el segon, Santiago Álvarez ofereix pautes per desxifrar-la; seguidament, Claudi Mans explica els inicis de la taula periòdica a Catalunya i dedica un capítol a la que es pot veure a l’aula García Banús de l’Edifici Històric; Eulàlia Bosch parla sobre el mural Homenatge als elements, de l’artista visual Eugènia Balcells; Álvarez és autor del capítol central, en què mostra en forma de catàleg documentat la col·lecció de cinquanta taules periòdiques exposades a les parets de la Facultat de Química —amb una eina cronològica que ajuda a comprendre les nombroses diferències que hi ha entre elles—, i explica com es va introduir la taula periòdica en l’ensenyament de la química a la UB i en altres institucions docents catalanes a través dels llibres de text. Així mateix, també s’ofereix un catàleg descriptiu i comentat de la col·lecció de taules periòdiques de butxaca, dels murals ceràmics de la Facultat de Química i d’altres exemples notables a Catalunya. Clou el llibre un poema del físic i poeta David Jou dedicat a la taula periòdica.

Santiago Álvarez (Panamà, 1950) és catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de Barcelona, fellow de la Royal Society of Chemistry, i membre corresponent de la Real Academia Española de Ciencias i de l’European Academy of Sciences. Com a investigador ha fet recerca teòrica sobre l’enllaç, l’estructura i les propietats magnètiques de compostos dels metalls de transició, i ha publicat nombrosos estudis sobre estructura molecular mitjançant l’aplicació de les mesures contínues de forma. També ha promogut l’exploració de les fronteres entre ciència i humanitats amb conferències i articles d’assaig, i amb l’organització de les trobades bianuals internacionals Not Strictly Inorganic Chemistry (NoSIC), que es duen a terme a Prullans de Cerdanya des de l’any 2003. És autor del llibre De dones, homes i molècules. Notes d’història, art i literatura de la química (2017), publicat per Edicions de la UB.

Claudi Mans (Badalona, 1948) ha estat professor del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Química, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, i coordinador del Campus de l’Alimentació de Torribera d’aquesta universitat. Actualment és director científic del Comitè Espanyol de la Detergència (CED) i membre de la Unitat UB-Bullipèdia. Guardonat amb diversos premis de recerca i divulgació, ha publicat nombrosos articles científics i llibres de divulgació, com La truita cremada (2005), Els secrets de les etiquetes (2006), La vaca esfèrica (2008) i Sferificaciones y macarrones (2010). És coautor de Ciència i xocolata (2013), i autor de La química de cada dia. Com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses (2016), ambdós publicats per Edicions de la UB.