Marimón —que en el pròleg dedica l’obra al mestratge inspirador del desaparegut Miquel Porter Moix (1930-2004)— considera que la mort és, juntament amb el sexe, el motor dramàtic fonamental de la ficció cinematogràfica pel poder catàrtic i transformador que té, ja que el seu significat aparentment negatiu, de final irreparable, es vincula amb la promesa de renaixement que gairebé sempre porta implícita.
En els primers capítols del llibre, l’autor estudia el paper i les característiques de les seqüències relacionades amb la mort en el llenguatge cinematogràfic: l’impacte que té en l’espectador, el motiu clàssic de la mort i el renaixement, els diferents tipus de mort i el seu significat, les personificacions de la mort, les figures de renaixement, la mort en el thriller i les pel·lícules de terror, la relació amb el sexe, etc. A continuació, caracteritza la mort en els films de diversos cineastes —els germans Lumière, Ingmar Bergman, Walt Disney, Alfred Hitchcock— i dedica un capítol a estudiar la «crueltat extrema» en les pel·lícules ambientades en l’edat mitjana. Després exemplifica el que ha exposat a través de l’anàlisi de seqüències emblemàtiques de més de dos-cents films de totes les èpoques de la història del cinema, com ara la massacre a les escales d’Odessa a El cuirassat Potemkin, el goril·la King Kong abatut pels avions, l’assassinat a la dutxa a Psicosi, la desconnexió de l’ordinador Hal a 2001. Una odissea de l’espai, els trets que acaben amb la vida de Mary Corleone a la sortida de l’Òpera a El padrí III i el discurs de Roy quan agonitza a Blade runner. Tanquen l’obra un breu capítol dedicat a morts cinematogràfiques singulars i una bibliografia essencial.
Joan Marimón Padrosa (el Prat de Llobregat, 1960), llicenciat en Història de l’Art, és professor de muntatge a l’ESCAC i al Centre de Capacitació Cinematogràfica (CCC) de Ciutat de Mèxic. És també director i guionista de telefilms, curts experimentals (In crescendo, 2001; La línia de temps sinestèsia, 2017) i llargmetratges (Pactar con el gato, 2007); ha estat guionista de sèries de televisió (Poblenou, Ventdelplà) i pel·lícules d’animació (Peraustrínia 2004, 1990); productor i director de documentals, i projeccionista al cinema Capri de la seva ciutat natal. És autor del Diccionario incompleto del guion audiovisual (amb Jesús Ramos, 2003) i d’El muntatge cinematogràfic. Del guió a la pantalla (2015; també en castellà, El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla, 2014, totes dues versions publicades a la col·lecció Comunicació Activa).
La col·lecció Comunicació Activa està orientada a incitar les pràctiques professionals, el debat i la reflexió, al voltant dels àmbits emergents d’aplicació i transferència comunicacional. Els darrers títols publicats són Public Space and Memory, a cura de Núria Ricart; The Art of Urban Design in Urban Regeneration, a cura d’Antoni Remesar, i Barcelona a ras de suelo, de Danae Esparza.