Friedrich Schlegel (1772-1829) i Friedrich von Hardenberg (1772-1801), més conegut pel pseudònim de Novalis, van viure en una època excepcionalment creativa des del punt de vista filosòfic. La publicació de l’obra crítica de Kant va generar, a l’entorn del 1800, un ampli i intens debat del qual van sorgir tant els grans sistemes idealistes com el pensament del primer Romanticisme alemany, que rebutjava la formulació orgànica de la filosofia i veia en la creació poètica la via per superar-ne les limitacions. Malgrat el seu rebuig explícit al sistema, el pensament romàntic girava de manera molt sistemàtica al voltant d’unes qüestions ben determinades, com ara el lligam entre la filosofia i l’art. Schlegel i Novalis són dos dels autors que tracten amb més profunditat aquests temes, però la seva obra presenta dues dificultats notables: la fragmentació i la necessitat de contextualitzar-la en l’herència kantiana per copsar-ne el sentit.
Així, doncs, Robert Caner-Liese es planteja en aquest llibre un doble objectiu: d’una banda, presentar la constel·lació d’autors i temes en què s’emmarquen Schlegel i Novalis, i que són imprescindibles per entendre’n el projecte filosòfic; i, de l’altra, evidenciar la unitat i la coherència del pensament romàntic i donar un contingut concret a uns fragments que, malgrat el seu caràcter suggestiu i il·luminador, no són comprensibles en tota la seva riquesa, precisió i complexitat sense el rerefons metafísic que els atorga sentit. Per això, Caner-Liese fa un recorregut per ressenyes, assaigs, introduccions i epílegs, fragments i, especialment, pels quaderns de notes dels dos autors, per tal de mostrar al lector les fonts originals del seu pensament.
Segons Caner-Liese, la filosofia de Schlegel i de Novalis s’ha d’entendre com a resposta a les preguntes plantejades per la filosofia kantiana i, en especial, a l’intent de Fichte de fundar la filosofia en un únic principi absolut, i també com a base d’una obra coherent que, malgrat expressar-se de forma aforística i fragmentària, tracta temes filosòfics de gran envergadura, com és la proposta d’un nou art i d’una nova mitologia per contribuir als moviments revolucionaris del seu temps.
Robert Caner-Liese (Herne, RFA, 1962) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Ha editat i traduït al català Fragments, de Novalis (1998) i Notes de literatura, de Theodor W. Adorno (2001), i al castellà, Estudios sobre Fichte y otros escritos, de Novalis (2007). Autor de la monografia Gadamer, lector de Celan (2009), ha publicat també nombrosos articles sobre qüestions vinculades a l’hermenèutica i sobre l’obra d’Adorno, Benjamin, Szondi, Kafka i Levi, entre d’altres. És membre del Grup d’Estudis de Filosofia Clàssica Alemanya de la Societat Catalana de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans.
La col·lecció Filosofia UB, que dirigeix Josep Monserrat, comprèn els títols següents: Anàlisi reflexiva. Una primera introducció a l’anàlisi fenomenològica, de Lester Embree (traducció de Carles Serra Pagès); Refundar el cosmopolitisme, d’Yves Charles Zarka (traducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales Salvatierra); Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, de Salvi Turró; Sub lege pugnamus. De la Gran Guerra a les grans dades, de Pompeu Casanovas; El monolingüisme de l’altre, de Jacques Derrida (traducció de Felip Martí-Jufresa i Antoni Mora), i Meditacions cartesianes. Una introducció a la fenomenologia, d’Edmund Husserl (traducció de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola).