El jurat, format per destacats membres del món del periodisme i l’edició, va remarcar en el dictamen «l’oportunitat del tema, perquè és poc freqüent una col·lecció sobre periodisme, i per l’àmplia difusió que ha assolit en els mitjans».
La col·lecció Periodismo Activo d’Edicions de la Universitat de Barcelona va néixer el 2012 amb l’objectiu d’esdevenir un referent editorial en el camp de la comunicació i el periodisme, en un moment marcat, d’una banda, per una crisi del model de negoci periodístic i, de l’altra, per l’eclosió de nous formats, gèneres i vies de comunicació directa entre els periodistes i el seu públic. Així, des d’una decidida aposta per la defensa de la professió, explora els escenaris canviants que el periodisme viu en aquest principi de segle, a través d’un diàleg entre l’acadèmia i la pràctica professional. Dirigida per Roberto Herrscher, el consell editorial està format per Marcela Aguilar, periodista i directora de l’Escola de Periodisme de la Universitat Finis Terrae (Xile); María Angulo Egea, periodista i professora d’Història del Periodisme i Periodisme d’Investigació de la Universitat de Saragossa; i Adolfo Sotelo, catedràtic de Literatura Espanyola, exdegà de la Facultat de Filologia de la UB i impulsor del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Facultat de Filologia d’aquesta universitat.
Els llibres publicats fins ara en la col·lecció són: Periodismo narrativo (2012), de Roberto Herrscher; Ética del periodismo (2012), de Norbert Bilbeny; Entrevistas (2013), de Margarita Rivière; Decir la ciencia (2015), de Vladimir de Semir; Una crónica del periodismo cultural (2015), de Sergio Vila-Sanjuán; El nuevo Nuevo Periodismo (2015), de Robert S. Boynton; El arte de escuchar (2015), de Roberto Herrscher; Cien casos (2016), de Roger Jiménez; Periodismo en reconstrucción (2016), de Josep Carles Rius; Una viajera por Asia Central (2016), de Patricia Almarcegui; Inmersiones (2017), de María Angulo Egea; Opinión política (2017), de Jordi Matas Dalmases; La imagen faltante (2018), de Pamela Martínez Rod i Javier Gacharná Muñoz; i Variaciones Cela (2018), d’Adolfo Sotelo Vázquez.
Roberto Herrscher (Buenos Aires, 1962) és periodista, reporter especialitzat en cultura, societat i medi ambient, i professor de periodisme. Al llarg de divuit anys va ser director i professor del màster en Periodisme BCN_NY (IL3), organitzat per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Columbia (EUA), país on continua impartint classes. També exerceix la docència a la Universitat Alberto Hurtado de Xile, en la qual dirigeix el curs Escriptura Narrativa de No-Ficció, i col·labora en mitjans de comunicació com The New York Times (en la versió en castellà) i La Vanguardia. És autor de Los viajes del «Penélope» (2007) i de dos títols de la col·lecció que dirigeix: Periodismo narrativo (2012) i El arte de escuchar (2015).
Aquest premi, juntament amb el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica de la UNE obtingut per la col·lecció de Bioètica –dirigida per María Casado– i per la col·lecció Instrumenta –dirigida per José Remesal–, consolida la política, potenciada pel Vicerectorat de Projecció i Internacionalització, d’enfortir les col·leccions amb direcció i comitè editorial.
Així mateix, en la darrera edició de l’«Estudi qualitatiu de les editorials acadèmiques. La percepció de la comunitat científica espanyola», realitzat pel Grup d’Investigació sobre el Llibre Acadèmic (Ília), Edicions de la UB ha millorat dotze posicions: ha passat de la 52 a la 40, d’un total de 512 editorials acadèmiques tant públiques com privades. Cal remarcar que els resultats d’aquest informe s’inclouran en l’índex Scholarly Publishers Indicators (SPI).