Retrobat a final del segle XIX a la catedral de Girona, l’anomenat fins ara Tapís de la Creació és una de les grans obres universals de l’edat mitjana. La seva importància rau tant en el fet de ser un teixit d’unes dimensions considerables, com en el complex programa d’imatges que el caracteritza. Estudiat en el passat per historiadors com Pere de Palol, la darrera restauració, duta a terme pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha afavorit l’estudi i el coneixement d’aquest brodat excepcional.

El llibre, organitzat en dos grans blocs temàtics, comença amb un estudi de Roser Piñol sobre la descoberta i les intervencions històriques de conservació i restauració del Brodat. De manera ordenada, l’autora ens presenta el recorregut tortuós que ha seguit aquesta peça fins a la darrera intervenció. Precisament aquesta actuació de conservació —nucli central del primer bloc— conforma el segon capítol, de Carmen Masdeu, Luz Morata i Maite Toneu, el qual aporta novetats essencials per avançar en el coneixement de la realitat material del Brodat: la procedència dels teixits de base, la qualitat, les dimensions i la forma.

El segon bloc temàtic, sobre aspectes històrics i artístics del tapís, comença amb un capítol signat per Milagros Guardia que constitueix una introducció historiogràfica a l’estudi del Brodat i un homenatge al seu mestre, Pere de Palol. El capítol que segueix, de Marc Sureda, proporciona una imatge molt nítida de com era i com s’usava la desapareguda catedral romànica de Girona, i ens permet acostar-nos als espais que convivien amb aquesta obra. El nucli central del segon bloc el constitueix la recerca de Rebecca Swanson, que mira de resoldre la funció de la peça, confegint una proposta que els capítols successius ratifiquen. Vincent Debiais afronta l’anàlisi de les inscripcions del Brodat pel que fa a les imatges, tot parant esment en la disposició i les característiques. El resultat de la investigació confirma, entre altres qüestions, les qualitats intel·lectuals de qui va planificar-ne la confecció. A continuació, el text d’Andreina Contessa examina l’scriptorium de Girona en relació amb el Brodat, i el de Xavier Barral aclareix l’ús de la peça en el seu context. Carles Mancho proposa algunes reflexions a partir de la intersecció de dades que emergeixen de les novetats d’aquest volum i del que se sabia del Brodat fins ara. El volum conclou amb un capítol d’Immaculada Lorés que analitza la fortuna dels temes del Gènesi a la catedral de Girona.

La col·lecció Memoria Artium ofereix llibres basats en investigacions originals, amb caràcter monogràfic, fets per professionals rigorosos, sense renunciar a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l’art del nostre país. Hi participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona. Entre els títols de la col·lecció destaquen: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i el periple social del pintor al segle XVII, de Santi Torras Tilló (Premi Enric Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, 2013); Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de Vicenç Furió (Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al millor llibre publicat el 2012); Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, de Núria F. Rius; Georges Bataille y la parte del arte. De «Documents» a «Acéphale», de Marisa García Vergara; Les cartes de l’escultor Enric Casanovas, a cura de Teresa Camps i Susanna Portell; Art déco català (1909-1936), de Mariàngels Fondevila; Antonio Saura. El muro de la vida, de Julián García Hernández, i Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX, Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX, Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus. Noves dades sobre el patrimoni artístic de Catalunya al segle XX i Antics i nous col·leccionistes. Materials per a la història del patrimoni artístic de Catalunya, tots quatre a cura de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech.

Carles Mancho (Barcelona, 1970) és professor d’Història de l’Alta Edat Mitjana a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Les seves recerques se centren en les decoracions murals d’època carolíngia, en la relació entre suport, visibilitat, text i decoració en l’edifici religiós medieval, i en la relació entre memòria, realitat artística i epistemologia. Forma part del grup de recerca Ars Picta, dedicat a l’anàlisi i recerques sobre pintura i iconografia tardoantiga i altmedieval. Autor de nombrosos articles en revistes especialitzades i obres col·lectives, a Edicions de la UB ha publicat els llibres El paper de l’artista en l’art medieval i Les fonts de la pintura romànica (coeditat amb Milagros Guardia).