Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya, a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás. Ofereix una panoràmica de la història i l’actualitat dels estudis d’aquesta disciplina a casa nostra amb voluntat reivindicativa. Aplega una quinzena d’articles, escrits per professors d’universitats dels àmbits nacional i internacional, sobre crítics que, amb vocació i mirada europees, exposaren una història alternativa de la literatura comparada i revelaren que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.
Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, a cura d’Ida Mauro, Milena Viceconte i Joan-Lluís Palos. A través d’un viatge fascinant pels llocs per on van circular pintures, escultures, mobles i llibres, aquesta obra recull el mecenatge dels virreis hispànics al Regne de Nàpols durant els segles XVII i XVIII, els quals van tenir un paper de primer ordre en el panorama polític i cultural del continent, i van ser mediadors en el procés de creació i difusió de l’art i la cultura napolitans del Sis-cents, situant-los en el centre de l’escenari barroc europeu.
Ordo Virtutum, d’Hildegarda de Bingen, amb estudi, edició crítica i traducció d’Eulàlia Vernet i Mariona Vernet. En aquesta edició bilingüe, el lector trobarà acarats el text llatí i la traducció –la primera en català–, juntament amb un estudi complet que li permetrà copsar la bellesa lírica i mística, així com la força dramàtica i espiritual, de l’Ordo Virtutum, considerat el drama al·legòric musical més rellevant de l’edat mitjana. Escrita i musicada pels volts de 1151 per l’abadessa benedictina Hildegarda de Bingen, aquesta obra singular –de la qual es conserva íntegrament el text i la notació musical en neumes– explica en vers lliure la història d’una Ànima que es debat entre seguir la vida lluminosa, inspirada per les Virtuts, o la vida obscura, imbuïda per les temptacions del Diable, en un context en què el cant i la música actuen com a medicina purificadora per a l’Ànima.
El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, a cura de Carles Mancho. Retrobat a finals del segle XIX a la catedral de Girona, l’anomenat fins ara Tapís de la Creació és una de les grans obres universals de l’edat mitjana. La seva importància rau tant en el fet de ser un teixit d’unes dimensions considerables, com en el complex programa d’imatges que el caracteritza. Per tot plegat va ser objecte de l’atenció d’investigadors com ara Pere de Palol, que va portar el nivell de comprensió de l’obra a un punt difícilment superable. La feliç coincidència en el temps de la restauració més acurada que mai s’havia endegat de la peça (al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), de la publicació d’un treball de recerca que hi projecta nova llum i de la notable millora del coneixement de diferents aspectes de la seu gironina, ens permet avui d’anar més enllà i presentar en aquest volum la que sens dubte és una nova fita, amb algunes sorpreses, en l’estudi d’aquest brodat excepcional.
Cosmopolitics and Biopolitics. Ethics and Aesthetics in Contemporary Art, a cura de Modesta Di Paola. Aquest llibre rastreja l’estètica cosmopolita entesa no només com la unió de l’art, la ciència i el dret a la supervivència, sinó també com el prisma mitjançant el qual es desenvolupen pràctiques artístiques a l’entorn de la transculturalitat, la migració, el nomadisme, les subjectivitats de gènere, la sostenibilitat social i natural, i les noves tecnologies digitals. Els autors configuren una narrativa que es mou en el territori de la «intersecció», entre hospitalitat i hostilitat, acollida i conflicte, llengües i llengües intermèdies, ciència i supervivència en un món més «comú» que global.
Pàgines viscudes d’un economista català, de Jacint Ros Hombravella. El professor Ros Hombravella, un economista eminent que ha dedicat seixanta anys a la professió en escenaris destacats, fa en aquest llibre una mirada retrospectiva a la seva vida. Amb un notable sentit crític, ha estudiat sobretot la utilitat social de la ciència econòmica i s’ha interessat per l’home corrent (l’obrer, l’empresari, el funcionari...). No ha estat un científic políticament neutre: catalanista i socialdemòcrata, s’ha implicat en els principals episodis del país. En aquestes breus memòries, que tenen un cert to de novel·la realista i estan plenes de sentit de l’humor, ironia i de referències a la quotidianitat, l’autor fa un balanç desenfadat de les seves vivències en els àmbits personal i professional.
El naufragi dels records. Què hi ha darrere de malalties com l’Alzheimer?, de Jaume Folch. Aquest llibre, darrer títol de la col·lecció Catàlisi de divulgació científica, explica de manera senzilla i entenedora les causes i els efectes de l’Alzheimer, una malaltia que ha esdevingut epidèmica en les societats desenvolupades. També raona per què malalties com aquesta deterioren el cervell dels qui les pateixen i, de forma progressiva i indeturable, els priven dels records, les emocions i els afectes. D’altra banda, exposa les teories més sorprenents i innovadores en l’àmbit de la neurociència, i desvetlla les claus de futures teràpies. Més enllà de la preocupant situació de la recerca a casa nostra, la comunitat científica mundial esmerça una enorme quantitat de recursos materials i econòmics, i els seus millors talents, per trobar teràpies que guareixin les afeccions cerebrals.