Espadaler, que el 2015 va publicar en la mateixa col·lecció una traducció al català de la novel·la occitana Flamenca, ara aborda l’obra del trobador Ramon Vidal de Besalú, el qual, pels volts de l’any 1200, va escriure la primera gramàtica coneguda d’una llengua romànica en occità. En aquells moments, ja s’havia consolidat com a llengua de cultura a bona part del sud-oest d’Europa, amb una tradició poètica que no va tardar a desbordar el seu marc natural. Vidal va conrear una lírica en què era fonamental la reflexió sobre l’amor cortesa, i va compondre, al llarg dels primers anys del segle XIII, uns relats que són una finestra privilegiada a l’atractiu paisatge trobadoresc, destinats a romandre com un punt de referència fundacional en les narratives occitana i catalana.
En l’edició que presentem, Anton M. Espadaler divideix el volum en tres parts: la primera recull tota l’obra narrativa coneguda de Ramon Vidal (Abrils issia, So fo e·l temps i Castia gilos); la segona conté la gramàtica occitana (Razos de trobar), i la tercera inclou les poesies d’atribució dubtosa de Ramon Vidal (Belh m’es, Entre·l taur e·l doble signe i Plazens plasers). Cada part i cada capítol s’obre amb un estudi introductori i es tanca amb les notes corresponents. Finalment, el llibre ofereix una bibliografia completa.
Ramon Vidal (Besalú, 1196?-1252?) sembla que fou trobador i joglar en la seva joventut i que es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos. Va freqüentar les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, així com les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus. És recordat sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica, juntament amb Donatz proensals d’Uc Faidit.
Anton M. Espadaler (Barcelona, 1952), llicenciat en Dret i doctor en Filologia Romànica, és autor d’Una reina per a Curial (1984), d’Història de la literatura catalana (1995) i de l’estudi «La Catalogna dei re» (inclòs en l’obra Lo spazio letterario del Medioevo, 2001), i curador del volum De Amore. L’amor a la literatura d’Occident (1991). Ha publicat diversos articles sobre Ausiàs Marc, Ramon Muntaner, Anselm Turmeda, el comtat d’Urgell, els almogàvers, Tirant lo Blanc i les novel·les en llengua occitana de temàtica artúrica Jaufré, La faula i Blandín de Cornualla, i també sobre autors contemporanis com J. V. Foix i Josep Carner. Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans d’informació, i en va aplegar els escrits en el llibre Estiu tot l’any (1996). Col·laborador als diaris Avui, El Periódico de Catalunya, El País i La Vanguardia, ha intervingut en diversos programes: «Bon dia, Catalunya» de TV3, «El Matí de Catalunya Ràdio», i «Cafè Baviera», «El Món a RAC1» i «Tu Diràs» de RAC1. És membre de diverses associacions de literatura medieval, del jurat dels premis Crexells, Octubre i Ciutat de Barcelona, i del Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu. Reconegut barcelonista, és autor de Joan Laporta. Passió absoluta (2009). Ha publicat l’edició de Flamenca en la col·lecció Filologia UB (Edicions de la UB, 2015).