Sempre s’ha dit que Llach i Serrat són figures oposades, tant per la seva trajectòria personal com pel seu llegat musical. David Viñas Piquer trenca aquest tòpic amb el llibre Serrat, Llach i l’efecte Dylan, en el qual aprofundeix les lletres d’ambdós autors i la seva relació amb el que anomena «efecte Dylan».

Bob Dylan és el creador d’una nova forma d’expressió poètica dins el món de la cançó popular americana, per la qual va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2016. Aquesta presència de la poesia en la cançó d’autor va actuar com un estímul creatiu per a tota una generació de cantautors.

Lluís Llach i Joan Manuel Serrat van formar part en els seus inicis d’Els Setze Jutges, un grup de cantants que es proposava impulsar el moviment de la Nova Cançó, i normalitzar i defensar l’ús del català interpretant cançons contemporànies en aquesta llengua. La Nova Cançó tenia una estreta relació amb la poesia, i s’inspirava en la chanson de Jacques Brel, Georges Brassens i Georges Moustaki, o bé en el model anglosaxó, més vinculat a formes de música pop. Seguint qualsevol d’aquests dos camins les lletres de les cançons s’acostaven a la poesia.

A través de quinze capítols que duen títols de peces icòniques de Bob Dylan –des de Like a Rolling Stone fins a Masters of War o Knocking on Heaven’s Door–, Viñas analitza les lletres de les cançons més conegudes de Llach i Serrat, les fa dialogar entre si relacionant-les alhora amb la seva tradició poètica, i reflexiona sobre la presència de la poesia en la cançó d’autor, una clara manifestació de l’«efecte Dylan».

Serrat, Llach i l’efecte Dylan forma part de la col·lecció Filologia UB, que dona a conèixer recerques dins l’àmbit de la filologia en el sentit més ampli. Els últims títols que s’hi han publicat són Antologia de la literatura llatina, a cura de Javier Velaza; Llegir Ramon Llull, de Joan Santanach Suñol; De poesia. Arxius, poètiques i recepcions, a cura de Marc Audí, Glòria Bordons, Lis Costa, Eva Figueras Ferrer i Mar Redondo-Arolas, i Obra completa, de Ramon Vidal de Besalú, a cura d’Anton M. Espadaler.

David Viñas Piquer (Barcelona, 1968) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Ha escrit nombrosos articles sobre diferents aspectes de la teoria literària i ha publicat, entre altres llibres, Historia de la crítica literaria (2002), Hermenéutica de la novela en la teoría literaria de Francisco Ayala (2003), El enigma «best-seller» (2009), Josep Pla i l’invent «Costa Brava» (2013) i Sin miedo a Borges (2015).