/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Abril
2018
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia, de Diego Sola, desvela la biografia del missioner González de Mendoza i reconstrueix la política d’apropament i influència de Felip II envers el gegant oriental.

La Historia del Gran Reino de la China, de Juan González de Mendoza, publicat el 1585, va ser el llibre sobre la Xina més editat i traduït de l’època moderna, i del qual es conserven exemplars de tres de les primeres edicions a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. L’estudi de Diego Sola descobreix el personatge –fins avui oblidat– de Juan González de Mendoza, un missioner agustí que l’any 1580 va rebre l’encàrrec de Felip II d’organitzar, amb altres frares de l’orde, una ambaixada destinada a l’emperador de la Xina, tot exercint tasques pròpies d’un servei d’intel·ligència.

El llibre està estructurat en dos grans blocs. En el primer es presenta la situació de la Xina, Portugal i Espanya, i les relacions entre aquests països al segle XVI, i es contextualitza l’ambaixada a la Xina de Felip II i el paper de Juan González de Mendoza. En el segon s’analitza pròpiament la Historia del Gran Reino de la China: els antecedents i les fonts, els efectes que va tenir en la conceptualització de l’imperi xinès en l’època, així com la intencionalitat i la voluntat d’influència que presenta.

El relat parteix de l’èxit extraordinari que va obtenir aquesta obra de fra Juan González de Mendoza al segle XVI: se’n van fer una trentena d’edicions i fou traduïda a diversos idiomes. Felip II, senyor d’un imperi que anava des dels dominis espanyols a Amèrica fins a l’Índia portuguesa, anhelava convertir el Celeste Imperi en un paradís cristià sota la seva protecció. És per això que va enviar una missió de frares agustins per acordar una aliança amb l’emperador de la Xina. Per acomplir la missió, González de Mendoza va dur a terme la ingent tasca d’aplegar notícies sobre la història, la geografia i les tradicions a fi de conèixer la sofisticada complexitat de la civilització xinesa. El resultat d’aquesta empresa va ser l’esmentat llibre. Amb la publicació d’El cronista de China, Diego Sola no només reconstrueix la biografia de González de Mendoza, que va descobrir la Xina i els seus habitants a Occident, sinó que recupera la notable influència que va exercir en els escriptors espanyols i europeus de la seva generació.

El cronista de China, coeditat amb l’Institut Confuci, és el títol del segon volum de la col·lecció Transferències 1400-1800, dirigida per Joan-Lluís Palos, un projecte editorial que neix amb l’objectiu de mostrar els resultats de les investigacions del grup de recerca Poder i Transferències Culturals en l’Època Moderna de la Universitat de Barcelona, a través de diversos escenaris i protagonistes dels intercanvis provocats per l’emergència dels dos grans imperis ibèrics, el seu abast i el profund impacte que van tenir en la creació del món modern. El primer volum de la col·lecció és Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, a cura d’Ida Mauro, Milena Viceconte, i Joan-Lluís Palos.

Diego Sola (Granollers, 1988), doctor en Història Moderna, és professor de la Universitat de Barcelona i ha estat investigador visitant a la Universitat de Cambridge. Participa en diversos projectes d’investigació, com els de la xarxa «Poder i representacions: transferències culturals en l’època moderna»; els del grup Ethnographies, Cultural Encounters and Religious Missions, i els del Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental. Ha publicat articles en llibres i en revistes acadèmiques com Temps Moderns i Estudis (Universitat de Costa Rica). Conferenciant de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (Universitat de Barcelona), col·labora també en diversos mitjans de comunicació.


 
 
logo