Aquest llibre aplega una quinzena d’assaigs escrits per professors d’universitats d’àmbit nacional i internacional que versen sobre crítics que, amb vocació i mirada europees, exposaren una història alternativa de la literatura comparada i revelaren, amb la seva manera de llegir, que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.

Obre el volum una introducció dels curadors que situa els paràmetres teòrics i intel·lectuals del comparatisme a Catalunya: l’expressió «comparatistes sense comparatisme» del títol es refereix al fet que la literatura comparada ha tingut aquí una tradició lògica i paradoxal alhora. La modernitat cultural que ha caracteritzat el país ha afavorit una crítica literària amb una dimensió internacional, cosmopolita, coherent amb les relacions entre la literatura catalana i les literatures europees. Malgrat això, els principals crítics catalans que van adoptar en els seus escrits una actitud implícitament comparatista (molts d’ells van ser, a més, grans traductors) van obviar les pautes marcades des de les càtedres universitàries i, en alguns casos, van discutir l’orientació que donava l’acadèmia a aquesta perspectiva crítica.

A continuació, Lluís Quintana (Universitat Autònoma de Barcelona) s’ocupa de la figura de Joan Maragall; Toni Dorca (Macalester College, EUA) perfila la del crític Josep Yxart; Enric Bou (Universitat Ca’Foscari de Venècia) escriu sobre l’«internacionalisme crític» de J.V. Foix; Guillem Molla (Universitat de Massachusetts) ens descobreix la tasca del pioner Ramon Esquerra; Sílvia Coll-Vinent (Universitat Ramon Llull) traça una semblança de l’escriptor i polític mallorquí Joan Estelrich; Neus Penalba (Universitat de Girona) estudia el comparatisme de l’intel·lectual i crític Armand Obiols; Joan Safont i Plumed (UdG) parla de Just Cabot i la revista Mirador; Jordi Malé (Universitat de Lleida) analitza Poetes catalans moderns, de l’assagista, crític literari i poeta Jaume Bofill i Ferro; Antoni Martí Monterde (Universitat de Barcelona) tracta la figura, sempre polèmica, d’Eugeni d’Ors i la seva relació amb el comparatisme; Juan Carlos Pueo (Universitat de Saragossa) presenta dos assaigs: un sobre el dramaturg, poeta, periodista i novel·lista Carles Soldevila, i un altre sobre la relació de José María Valverde amb el comparatisme; Salvador Company (Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu) aprofundeix en la idea de Weltliteratur de Martí de Riquer; Marina Porras Martí (UB) parla del revulsiu intel·lectual i crític que va representar Gabriel Ferrater; Marc Audí (Universitat de Bordeus Montaigne) escriu sobre la tasca de Joan Brossa com a traductor de Rimbaud, i clou el volum l’assaig teòric de Jordi Llovet (UB) sobre les aportacions del comparatisme a l’estudi de la literatura.

La col·lecció Figura és una iniciativa del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona. El seu propòsit és alternar la recuperació de textos desconeguts o oblidats de la història de la literatura comparada, la difusió dels resultats de la recerca col·lectiva del grup en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona i la publicació de nous títols d’autors contemporanis. Fins ara, els llibres publicats són: Joan Fuster. Figura de Temps, a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás; Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu, a cura d’Antoni Martí Monterde i Bernat Padró Nieto; Escrits sobre literatura comparada, de Joseph Texte (edició i introducció d’Antoni Martí Monterde, traducció de Salvador Company i Anna Torcal).

Antoni Martí Monterde, professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, ha alternat aquesta activitat amb l’escriptura de poesia, narrativa i assaig. Després de la publicació del llibre Sobre el desordre: cinc fragments (1992), va guanyar el XXVIII Premi Guerau de Liost 1994 amb Els vianants (1995) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb L’erosió (2001). En el camp de l’assaig ha publicat J.V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), IX Premi d’Assaig Joaquim Xirau 1997, a més de nombrosos estudis inspirats en la relació entre crítica, ficció i autobiografia. L’any 2007 va ser finalista del XXXIV Premi Anagrama d’Assaig per Poética del café: un espacio de la modernidad literaria europea, en què reflexiona sobre el cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural. Ha editat Joan Fuster. Figura de Temps (amb Teresa Rosell Nicolás, 2012) i, recentment, Escrits sobre literatura comparada (2017), de Joseph Texte, ambdues obres publicades per Edicions de la UB.

Teresa Rosell Nicolás és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu. Ha publicat articles sobre Amado Alonso, María Zambrano i Jorge Semprún, i ha editat, amb Antoni Martí Monterde, Joan Fuster. Figura de Temps (Edicions UB, 2012).