La ciencia en la literatura, la versió catalana del qual fou guardonada amb el Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca (Ciències) 2016, estudia la poc coneguda presència de la ciència en la literatura, en un recorregut que comença amb Homer i arriba fins a l’actualitat, passant per autors fonamentals com Shakespeare, Dickens, Tolstoi, Verne, Melville, Quevedo, Azorín, Baroja, Valle-Inclán, Foix, Kerouac i Mann, aplegant-hi referències a obres de tots els gèneres (narrativa, poesia i teatre, memòries i assaig). Estructurat cronològicament, el llibre no renuncia a seguir un fil temàtic quan convé: per exemple, quan es parla de les teories geocèntrica i heliocèntrica o quan s’exposa l’evolució de la medicina entre els segles XV i XVIII, s’esmenta Shakespeare, un autor que es va referir sovint a l’astronomia i la medicina en les seves obres. Per bé que repassa de manera exhaustiva la literatura anglosaxona, Duran també s’atura en autors i obres d’altres tradicions, com l’espanyola i la llatinoamericana, la catalana, la francesa, la italiana, la portuguesa, l’alemanya i la russa.
En La forja genética de Europa, Carles Lalueza-Fox –un dels especialistes més reconeguts en els nous estudis paleogenòmics– relata l’aventura trepidant que els darrers anys ha revolucionat la concepció de la gènesi de les poblacions europees, sobretot a partir de la publicació del genoma neandertal el 2010. La narració segueix l’ordre cronològic en què s’ha desenvolupat la recerca, de manera que posa en evidència les dificultats inherents a aquest procés: els problemes metodològics, els resultats erronis, la competició entre diferents grups d’investigadors, etc. En definitiva, tot allò que fa que la ciència sigui una institució social com qualsevol altra, de la qual també cal entendre el funcionament. Aquesta exploració del nostre passat té tots els components d’una autèntica aventura científica, i al mateix temps ha revolucionat el coneixement de l’ésser humà. Per l’autor, tot aquest devessall d’informació ha posat a prova les hipòtesis dels arqueòlegs amb un grau d’exactitud i certesa impensable fa només una dècada, la qual cosa ha provocat un canvi de paradigma que no significa en absolut la fi de la història, però sí la fi d’una manera d’estudiar i fer la història.
Tots dos llibres formen part de la col·lecció Catàlisi, dirigida per David Bueno i creada el 2007 amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura científica. La col·lecció compleix, doncs, una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a l’abast dels lectors la recerca científica que es fa dins l’àmbit universitari. Els darrers títols publicats són: De dones, homes i molècules. Notes d’història, art i literatura de la química, de Santiago Álvarez; Les profunditats de la ment. Com percebem el funcionament del nostre cervell (2a edició), de David Bueno, Enric Bufill, Francesc Colom, Diego Redolar, Xaro Sánchez i Eduard Vieta; Una meravella anomenada vida. Com són, com funcionen i d’on vénen els éssers vius, de diversos autors, i L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari, de Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno.
Xavier Duran, autor de La ciència en la literatura, és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa «El medi ambient» a TV3 i actualment és redactor especialitzat en temes científics d’aquesta cadena. Ha publicat altres obres com ara: 100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història i Per què les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més).
Carles Lalueza-Fox, autor de La forja genètica d’Europa, és professor d’Investigació a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i un expert reconegut en estudis paleogenòmics de recuperació d’ADN en espècies extingides i en poblacions humanes desaparegudes. Ha publicat més d’un centenar d’articles en revistes científiques internacionals i llibres de divulgació, com Palabras en el tiempo i Genes, reyes e impostores. Ha rebut diversos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació Científica 2007.