David Bueno també és autor i coautor de diverses obres, entre les quals destaquen Per a què serveix el sexe? i Les profunditats de la ment, publicades en la mateixa col·lecció Catàlisi, i Neurociència per a educadors, un autèntic best-seller que us recomanem que llegiu. Quan parla, irradia el carisma de les persones entusiastes, tot i que ens confessa que abans d’una entrevista, sigui qui sigui l’entrevistador i sigui quin sigui l’escenari, encara li suen les mans. L’hem convidat a participar en una classe del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Facultat de Filologia i, entre i pregunta i pregunta, el nostre entrevistat ens ha fet conèixer les passions d’un divulgador nat i d’algú que estima profundament la seva feina.

Quines són les funcions principals del director d’una col·lecció?
La meva funció —que no sé si és la de tots els directors de col·lecció— és buscar autors que escriguin sobre temes científics que no hi estan prou representats. Cal seleccionar propostes de llibres ja escrits o bé de projectes que podrien encaixar en la nostra línia editorial, tant pel que fa a l’estil com al contingut. Després, m’encarrego de fer l’edició científica del llibre. Jo sempre llegeixo cada llibre un mínim de dues vegades per vetllar pel registre divulgatiu que ha de tenir. Un cop s’ha editat el llibre, el reviso de nou i, finalment, també en programo el llançament conjuntament amb l’editor i el responsable de premsa de l’editorial.

Quins criteris de selecció segueixes per decidir quins autors i quines temàtiques formaran part de la col·lecció? Són els mateixos avenços científics que te’ls suggereixen o simplement responen a qüestions d’interès general?
Sempre responen a l’interès general. Necessites temps per incorporar els avenços científics als llibres i per veure quines aplicacions reals tindran aquests avenços. A mi m’agrada dir que qualsevol persona amb una secundària aprofitada ha d’entendre els llibres que publiquem. M’agrada poder arribar a un públic ampli que hi estigui interessat.

Hi ha hagut algun llibre de la col·lecció, d’un altre autor o autors, o bé teu, que hagi generat polèmica?
No m’agraden les polèmiques, però hi ha un parell de llibres que sí que n’han generat. Homeopatia sense embuts, de Jesús Purroy, va ser una obra polèmica simplement perquè el tema socialment ho és. I, amb anterioritat, quan vam publicar el meu llibre ¿Para qué sirven los transgénicos?, alguns grups ecologistes potents se’ns van posar en contra.

Alguna vegada t’has penedit de publicar algun llibre?
Mai. De vegades penses que podries haver anat més lluny amb un tema o evitar donar algun detall. Però aquestes sensacions venen amb el temps i l’experiència, i no fan que em penedeixi de cap llibre.

En una llibreria, on t’agrada veure els teus llibres?
A tot arreu. Però els llibres de divulgació mai no han estat gaire ben promocionats al nostre país, a diferència del que passa en el món anglosaxó. Aquí és molt complicat trobar un llibre de divulgació en un quiosc. Penso que quan surten haurien de col·locar-los amb les novetats, i no sempre hi són. Si no, haurien d’estar a les seccions de ciència, divulgació, coneixement..., en l’apartat especialitzat que tingui la llibreria en funció de la seva grandària.

Quins creus que són els millors formats per divulgar?
Qualsevol format és bo, perquè la divulgació és molt transversal. Es pot divulgar per ràdio, en articles, en blogs, a la televisió... Penso, a més, que aquest últim format està infrautilitzat. La divulgació sempre s’inclou en programes de baixa audiència i molt poques vegades en franges de màxima audiència. M’agradaria veure programes de ciència en prime time. Tots els formats són bons, perquè cada un et duu a un públic diferent.

Ets professor, investigador, divulgador científic, autor de llibres, director de col·lecció... ¿en quina d’aquestes vessants acadèmiques o professionals et sents més realitzat?
En totes les vessants. No en puc triar una. Faig el que m’agrada, i totes tenen un denominador comú: m’agrada aprendre. Aprenc ensenyant, fent recerca, informant-me per escriure un article... Avui, per exemple, he après els efectes del color groc al cervell: l’alegria, l’esperit positiu, tot això que ara, segons sembla, alguns ens volen prohibir. En cada cosa que faig hi ha una oportunitat d’aprenentatge, i això és molt valuós.

En una llibreria, per què li recomanaries a un lector un llibre teu o de la col·lecció Catàlisi abans que un altre llibre que tracti del mateix tema?
Recomanaria el meu perquè és meu [riu]. No, recomanaria un llibre que conegués bé i, en funció del nivell de coneixement científic d’aquesta persona, en triaria un o un altre. Hi ha llibres de neurociència molt difícils de digerir per als no especialistes. M’adaptaria al seu nivell i els seus interessos per triar l’obra més adequada.

Per acabar, com a director de la col·lecció Catàlisi i com a autor, ¿quins temes et criden l’atenció últimament i quins nous projectes tens en ment?
Sempre tinc idees que em ronden pel cap. Aquest matí parlava amb un autor de la col·lecció sobre la possibilitat de publicar un llibre sobre genètica clàssica. Com a autor, estic treballant en un títol sobre epigenètica, en tinc un altre al cap sobre comportament humà i un tercer per ampliar-ne un de ja publicat, Neurociència per a educadors, el meu best-seller, que ha estat un èxit total i del qual s’han fet ja unes quantes edicions!

Mentre David Bueno ens diu això, es nota que té moltes ganes de seguir aprenent, escrivint, divulgant. Sembla que tingui una energia incombustible, i això segurament és el que també respiren els seus llibres. Properament no només ho farà amb els llibres, propis o aliens, d’un o altre editor, que li ronden pel cap: a partir del gener el podrem veure a TV3, els diumenges al vespre després del «30 minuts», en el programa «De bon humor». A banda de la participació d’humoristes famosos, cada programa tindrà una càpsula de ciència en què en David Bueno parlarà de l’humor i el cervell, els gens, l’evolució..., tot un repte que, ara que el coneixem, ens agradarà molt de seguir.

David Bueno també és autor i coautor de diverses obres, entre les quals destaquen Per a què serveix el sexe? i Les profunditats de la ment, publicades en la mateixa col·lecció Catàlisi, i Neurociència per a educadors, un autèntic best-seller que us recomanem que llegiu. Quan parla, irradia el carisma de les persones entusiastes, tot i que ens confessa que abans d’una entrevista, sigui qui sigui l’entrevistador i sigui quin sigui l’escenari, encara li suen les mans. L’hem convidat a participar en una classe del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Facultat de Filologia i, entre i pregunta i pregunta, el nostre entrevistat ens ha fet conèixer les passions d’un divulgador nat i d’algú que estima profundament la seva feina.

Quines són les funcions principals del director d’una col·lecció?
La meva funció —que no sé si és la de tots els directors de col·lecció— és buscar autors que escriguin sobre temes científics que no hi estan prou representats. Cal seleccionar propostes de llibres ja escrits o bé de projectes que podrien encaixar en la nostra línia editorial, tant pel que fa a l’estil com al contingut. Després, m’encarrego de fer l’edició científica del llibre. Jo sempre llegeixo cada llibre un mínim de dues vegades per vetllar pel registre divulgatiu que ha de tenir. Un cop s’ha editat el llibre, el reviso de nou i, finalment, també en programo el llançament conjuntament amb l’editor i el responsable de premsa de l’editorial.

Quins criteris de selecció segueixes per decidir quins autors i quines temàtiques formaran part de la col·lecció? Són els mateixos avenços científics que te’ls suggereixen o simplement responen a qüestions d’interès general?
Sempre responen a l’interès general. Necessites temps per incorporar els avenços científics als llibres i per veure quines aplicacions reals tindran aquests avenços. A mi m’agrada dir que qualsevol persona amb una secundària aprofitada ha d’entendre els llibres que publiquem. M’agrada poder arribar a un públic ampli que hi estigui interessat.

Hi ha hagut algun llibre de la col·lecció, d’un altre autor o autors, o bé teu, que hagi generat polèmica?
No m’agraden les polèmiques, però hi ha un parell de llibres que sí que n’han generat. Homeopatia sense embuts, de Jesús Purroy, va ser una obra polèmica simplement perquè el tema socialment ho és. I, amb anterioritat, quan vam publicar el meu llibre ¿Para qué sirven los transgénicos?, alguns grups ecologistes potents se’ns van posar en contra.

Alguna vegada t’has penedit de publicar algun llibre?
Mai. De vegades penses que podries haver anat més lluny amb un tema o evitar donar algun detall. Però aquestes sensacions venen amb el temps i l’experiència, i no fan que em penedeixi de cap llibre.

En una llibreria, on t’agrada veure els teus llibres?
A tot arreu. Però els llibres de divulgació mai no han estat gaire ben promocionats al nostre país, a diferència del que passa en el món anglosaxó. Aquí és molt complicat trobar un llibre de divulgació en un quiosc. Penso que quan surten haurien de col·locar-los amb les novetats, i no sempre hi són. Si no, haurien d’estar a les seccions de ciència, divulgació, coneixement..., en l’apartat especialitzat que tingui la llibreria en funció de la seva grandària.

Quins creus que són els millors formats per divulgar?
Qualsevol format és bo, perquè la divulgació és molt transversal. Es pot divulgar per ràdio, en articles, en blogs, a la televisió... Penso, a més, que aquest últim format està infrautilitzat. La divulgació sempre s’inclou en programes de baixa audiència i molt poques vegades en franges de màxima audiència. M’agradaria veure programes de ciència en prime time. Tots els formats són bons, perquè cada un et duu a un públic diferent.

Ets professor, investigador, divulgador científic, autor de llibres, director de col·lecció... ¿en quina d’aquestes vessants acadèmiques o professionals et sents més realitzat?
En totes les vessants. No en puc triar una. Faig el que m’agrada, i totes tenen un denominador comú: m’agrada aprendre. Aprenc ensenyant, fent recerca, informant-me per escriure un article... Avui, per exemple, he après els efectes del color groc al cervell: l’alegria, l’esperit positiu, tot això que ara, segons sembla, alguns ens volen prohibir. En cada cosa que faig hi ha una oportunitat d’aprenentatge, i això és molt valuós.

En una llibreria, per què li recomanaries a un lector un llibre teu o de la col·lecció Catàlisi abans que un altre llibre que tracti del mateix tema?
Recomanaria el meu perquè és meu [riu]. No, recomanaria un llibre que conegués bé i, en funció del nivell de coneixement científic d’aquesta persona, en triaria un o un altre. Hi ha llibres de neurociència molt difícils de digerir per als no especialistes. M’adaptaria al seu nivell i els seus interessos per triar l’obra més adequada.

Per acabar, com a director de la col·lecció Catàlisi i com a autor, ¿quins temes et criden l’atenció últimament i quins nous projectes tens en ment?
Sempre tinc idees que em ronden pel cap. Aquest matí parlava amb un autor de la col·lecció sobre la possibilitat de publicar un llibre sobre genètica clàssica. Com a autor, estic treballant en un títol sobre epigenètica, en tinc un altre al cap sobre comportament humà i un tercer per ampliar-ne un de ja publicat, Neurociència per a educadors, el meu best-seller, que ha estat un èxit total i del qual s’han fet ja unes quantes edicions!

Mentre David Bueno ens diu això, es nota que té moltes ganes de seguir aprenent, escrivint, divulgant. Sembla que tingui una energia incombustible, i això segurament és el que també respiren els seus llibres. Properament no només ho farà amb els llibres, propis o aliens, d’un o altre editor, que li ronden pel cap: a partir del gener el podrem veure a TV3, els diumenges al vespre després del «30 minuts», en el programa «De bon humor». A banda de la participació d’humoristes famosos, cada programa tindrà una càpsula de ciència en què en David Bueno parlarà de l’humor i el cervell, els gens, l’evolució..., tot un repte que, ara que el coneixem, ens agradarà molt de seguir.

Entrevista de Caterina Fiol Rigo.