El llibre té el seu origen en el màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC), que l’any 2015 va organitzar la I Jornada d’Estudi CRIC «Violència i identitats», i s’estructura en dos blocs que comparteixen una doble línia temàtica: la violència és l’objecte d’estudi, i la identitat, la seva funció.

En l’article introductori, Ardolino i Losada adverteixen que violència i identitat són dos conceptes en aparença diàfans, però en realitat força ambigus. Han estat temes nuclears en l’art, el pensament i la ciència occidentals des del Romanticisme fins al jo líquid de la Postmodernitat, i han adquirit una dimensió polisèmica al llarg del temps.

En el primer bloc, Shelley Godsland examina les reescriptures contemporànies que s’han fet del Barbablava de Perrault en castellà i en català; Anna Maria Villalonga explica els criteris que va seguir per bastir dues antologies d’escriptores catalanes del crim; Mònica Rius-Piniés explora el conflicte sirià a través de la mirada de tres escriptors d’aquell país; Marisa Siguan parla de la producció de Herta Müller —escriptora romanesa de parla alemanya— i de la relació entre llenguatge i autobiografia, i Marta Segarra palesa en el seu article la violència de la mirada que s’adreça a les dones gitanes.

El segon bloc l’obre Anna Montané amb una intervenció sobre el diàleg a distància entre W. G. Sebald i Jean Améry; Mireia Aragay escriu sobre l’obra dramàtica de debbie tucker green; Katarzyna Paszkiewicz estudia les representacions de la violència lligades als personatges femenins; Amaranta Sbardella analitza la subjugació masclista implícita a Cinquanta ombres de Grey; Anne-Cécile Druet parla de la transformació de la víctima en agressora en la narrativa eròtica contemporània, i tanca el volum un article d’Aleksandra Wiktorowska sobre la relació entre realitat i realisme en l’obra del periodista Ryszard Kapuscinski.

Francesco Ardolino (Roma, 1966), coordinador del màster oficial Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC), és doctor en Filologia Catalana i professor de Filologia Italiana a la Universitat de Barcelona. Ha estat curador de les edicions catalanes d’alguns clàssics italians del segle XX i de la primera versió integral al català de La descripció del món de Marco Polo. Va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or amb els llibres La solitud de la paraula. Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas i Una literatura entre el dogma i l’heretgia. Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall. Amb Ernest Marcos Hierro i Helena Badell Giralt va tenir cura d’En eterna vigília. Tradició i compromís en l’obra de Iannis Ritsos (Edicions de la Universitat de Barcelona). És director de la revista electrònica Haidé. Estudis Maragallians, membre del consell de redacció de la revista Caràcters, i forma part de l’equip encarregat de l’edició crítica de les Obres completes de Joan Maragall.

Elena Losada (Barcelona, 1958) és professora de Literatura Portuguesa i del màster CRIC a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l’any 1986 amb una tesi sobre la recepció a Espanya de l’obra d’Eça de Queirós. La seva àrea d’investigació principal és la literatura portuguesa del segle XIX, ha publicat textos sobre Antero de Quental, Eça de Queirós, Camilo Castelo Branco i Cesário Verde, i el 2014 va tenir cura del número 3 de la revista Abriu: Estudos de Textualidade do Brasil, Galicia e Portugal (Edicions de la Universitat de Barcelona), dedicat a la novel·la negra. És membre de l’equip dirigit pel professor Carlos Reis per a l’edició crítica de l’obra d’Eça de Queirós i, en el marc d’aquest projecte, ha editat A Ilustre Casa de Ramires. Treballa també en altres àmbits, com els estudis de traducció, l’anàlisi lingüística i cultural dels textos produïts per l’expansió portuguesa als segles XVI i XVII, i les qüestions de gènere i la literatura femenina en les lletres lusòfones, especialment en l’escriptora brasilera Clarice Lispector.