El subtítol prové de la declaració que va fer Saura sobre una part de la naturalesa de la seva obra, que definí com «un intento de reflejar las estructuras del muro de la vida donde se clavan las cotidianas capturas mediante la asociación de trabajos dispares ordenados en una distribución gigante bajo ideas de compensación y de ruptura. Un recuerdo del libro de recortes infantil, ya perdido y evocado con nostalgia, que el padre realizaba en Barcelona durante la Guerra Civil». Julián García reprèn, aquí, aquest «mur de la vida» per convidar-nos a recórrer la biografia d’un pintor fortament condicionat pels records de la Guerra Civil espanyola, com tants i tants nens de la seva generació que la van viure entre els sis i els nou anys, així com per les seqüeles d’una greu tuberculosi que patí durant la postguerra.

El llibre, il·lustrat amb material gràfic dels diversos episodis de la vida i l’obra de Saura, està dividit en set capítols que recorren la seva trajectòria seguint un ordre cronològic, estructura que reforça el paper de l’experiència com a valor afegit al desenvolupament d’una carrera artística de caràcter essencialment autodidàctic. Redactat sobre una sòlida base documental i bibliogràfica, l’estudi recull el testimoni de desenes d’amics, familiars, galeristes, editors i companys de professió que han ajudat l’autor a compondre el retrat humà d’aquest pintor extraordinari, i es complementa amb les referències de la bibliografia bàsica consultada i un índex onomàstic.

Julián García Hernández (Barcelona, 1972) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, postgraduat en Museografia i Espai Expositiu per la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i pintor. Des del 2001, ha intervingut en el disseny i la construcció de projectes d’habitatge col·lectiu i unifamiliar, edificis d’equipaments públics i privats, hotels i estacions ferroviàries. Com a pintor ha col·laborat en la realització de diversos conjunts murals i obres de gran format per a complexos hotelers i de restauració. Ha participat com a il·lustrador convidat en el programa de literatura «Página Dos» de Televisió Espanyola, i en una edició il·lustrada del Romancero gitano, del poeta Federico García Lorca. La seva obra plàstica es troba en col·leccions particulars d’Espanya, Bulgària, Rússia, França, Alemanya, el Canadà i els Estats Units.

Antonio Saura (Osca, 1930 – Conca, 1998) forma part de la història de l’art de la segona meitat del segle passat per molts motius. Fou un dels fundadors del grup El Paso (al costat de Rafael Canogar, Luis Feito, Manolo Millares i Martín Chirino, entre d’altres), molt influent en la pintura espanyola de finals dels cinquanta. S’inicià en l’art surrealista, i després d’un període de transició amb l’expressionisme abstracte com a base experimental la pintura de Saura va evolucionar fins a convertir la figura humana en la protagonista, tot establint un equilibri de forces entre els automatismes psíquics gestuals i uns esquemes compositius i temàtics perfectament controlats. Agrupats molt sovint en sèries, els nus, els autoretrats, les crucifixions o les multituds, juntament amb les reinterpretacions d’obres mestres dels seus admirats Goya o Velázquez, estan àmpliament representats en els grans museus internacionals d’art contemporani. Més enllà de la tasca pictòrica, Saura també va desenvolupar altres facetes com a il·lustrador d’obres literàries i com a assagista de temes artístics.

La col·lecció Memoria Artium ofereix llibres basats en investigacions originals, amb caràcter monogràfic, fets per professionals rigorosos, sense renunciar a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l’art del nostre país. Hi participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu del Disseny de Barcelona. Entre els títols de la col·lecció destaquen: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i el periple social del pintor al segle XVII, de Santi Torras Tilló (Premi Enric Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans 2013); Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de Vicenç Furió (Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al millor llibre publicat el 2012); Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, de Núria F. Rius; Georges Bataille y la parte del arte. De «Documents» a «Acéphale», de Marisa García Vergara; Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX, i Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX, tots dos a cura de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech; Les cartes de l’escultor Enric Casanovas, a cura de Teresa Camps i Susanna Portell, i Art déco català (1909-1936), de Mariàngels Fondevila.