Big Data. Hacia la cuarta revolución industrial, d’Antonio Monleón (coord.), Esteban Vegas i Ferran Reverter, és un llibre breu i de caire més tècnic que ens introdueix en els avantatges i inconvenients de la complexa gestió de les macrodades.

El títol del primer llibre fa referència a una citació d’Agustí d’Hipona –Sub lege pugnamus, sed vincimur, «Combatem sota la llei, però som vençuts»– que assenyala els límits de la llei per vèncer el pecat. Intentem obeir-la, però no ho aconseguim. Segons Casanovas, aquesta frase basta per resumir l’agonia de les concepcions del dret, de la llei i de la justícia que van regir durant el segle XX.

El llibre repassa la teoria de l’estat i del dret en el context de les dues guerres mundials, i descriu la interpretació de la violència i les relacions socials pròpia del període d’entreguerres, que ha arribat fins als nostres dies. A partir d’aquí, es pregunta sobre l’eficàcia d’aquestes teories per explicar el nou escenari que estem vivint, i es planteja la necessitat d’un canvi de paradigma teòric que sigui capaç de comprendre i regular la construcció d’un àmbit per a la protecció dels drets dels ciutadans. En l’època de l’Internet de les coses i el web de les dades, cal obrir un nou espai públic que permeti la regulació social, ètica i jurídica del denominat «metasistema de la identitat» a la xarxa. Sense la construcció analítica d’un Meta-estat de dret per controlar l’ús dels llenguatges d’anotació i el flux de dades i metadades, la llibertat individual (i la llibertat de tots) es troba en perill.

Sub lege pugnamus posa de manifest que durant el segle XX la llei no va arribar a controlar el monopoli de la violència per part dels estats, ni va poder evitar-la. Igualment, avui, aquesta mateixa llei tampoc no és eficaç per enfrontar-nos amb una economia globalitzada i amb una organització política que es desplega amb mitjans digitals. La progressiva pèrdua de drets i la crisi de l’estat del benestar han coincidit, a més, amb l’explosió i el control de la informació. En els nous escenaris oberts pel denominat web de les dades (web of data), les ciutats intel·ligents (smart cities) i l’Internet de les coses (Internet of things), és menys fàcil passar desapercebut, i per tant, segons l’autor, hem de prendre consciència que «dins de les tasques normals que qualsevol persona tindrà en les societats contemporànies hi ha la gestió de la pròpia identitat».

Pompeu Casanovas (Sabadell, 1957), llicenciat en dret i doctor en filosofia, va completar la seva formació a les Universitats de Califòrnia San Diego, Stanford, Roma i Bolonya. És director de recerca avançada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix l’Institut de Dret i Tecnologia. Ha estat fins fa poc Professorial Research Fellow de la Universitat de Deakin (Melbourne) i enguany ha estat nomenat catedràtic de recerca de la Universitat de La Trobe, a la mateixa ciutat australiana. També és professor honorari del Reial Institut de Tecnologia de Melbourne (RMIT). Va ser codirector de l’estudi del Llibre blanc de la mediació a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2010). Ha estat investigador principal en més de cinquanta projectes, i ha escrit extensament en llibres i revistes especialitzades sobre filosofia, filosofia del dret, sociologia jurídica, història intel·lectual, pragmàtica del llenguatge, intel·ligència artificial i web semàntic. Codirigeix la col·lecció Law, Governance and Technology de l’editorial Springer, així com les revistes científiques en línia Journal of Catalan Intellectual History (de Gruyter) i Journal of Open Access to Law (Universitat de Cornell). És autor, entre d’altres, de Gènesi del pensament jurídic contemporani (1996, Premi Duran i Bas), Argumentació i pragmàtica del dret (1998) i Pensament i filosofia a Catalunya (com a editor amb Josep Monserrat, en tres volums, 2002-2003). Recentment, ha editat amb Montserrat Corretger i Vicent Salvador El compromís literari en la modernitat. Del període d’entreguerres al postfranquisme (2016).

En una altra línia, publiquem Big Data. Hacia la cuarta revolución industrial, d’Antonio Monleón (coord.), Esteban Vegas i Ferran Reverter, un llibre que ens introdueix en la complexitat de la gestió de les macrodades. L’anàlisi de les macrodades o Big Data pot comportar molts avantatges, com ara reduir els enormes costos de la investigació clínica, millorar la gestió de les ciutats i les empreses, i racionalitzar l’ús dels medicaments. Per processar i analitzar tota aquesta informació s’estan desenvolupant sistemes automàtics que, mitjançant algoritmes matemàtics, poden aprendre a partir de les dades rebudes, fet d’una gran transcendència que ens condueix a les portes d’una nova revolució industrial.

Antonio Monleón és professor d’Estadística i Bioinformàtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Esteban Vegas és professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i centra la seva recerca en la visualització, l’anàlisi i la integració de dades òmiques amb tècniques d’aprenentatge automàtic (machine learning).

Ferran Reverter és professor d’Estadística del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, i actualment es dedica a la recerca en aprenentatge automàtic, modelització estadística i biologia computacional.