El llibre, profusament il·lustrat, analitza el paviment de Barcelona, sobre el qual s’ha escrit un bon nombre de tractats tècnics, però que ha estat molt poc estudiat en l’àmbit acadèmic, tot i que és un element fonamental en la construcció de l’espai públic i que sovint constitueix una expressió d’orgull ciutadà.
El volum s’obre amb una síntesi històrica del procés de pavimentació de les ciutats, en la qual s’assenyalen els moments crucials d’aquesta operació tant des del punt de vista de la salubritat i dels aspectes tècnics i constructius, com pel que fa a la funció estètica. Els capítols següents se centren en la ciutat de Barcelona, en el període que va des de mitjan segle XIX fins als darrers ajuntaments democràtics. S’hi estudien els materials (del talòs de fusta al panot; del macadam al ciment pòrtland, impulsor d’una indústria a l’àrea de Barcelona i posteriorment responsable de la introducció de nous mètodes constructius i de nous paviments) i les formes (disposició, disseny, composició i gestió) que van determinar la concreció del sòl pavimentat. Aquesta part constitueix una veritable història de Barcelona vista des d’una altra perspectiva, arran de terra, i combina documentació sobre factors tècnics, de gestió urbana (ordenances), de criteris compositius (projecte urbà) i, fins i tot, ambientals (explotació de les pedreres de Montjuïc o nous materials més sostenibles).
A banda de tractar els aspectes directament vinculats al paviment, aquests capítols evidencien una cultura del disseny urbà que s’ha transmès de generació en generació entre els arquitectes municipals: des de Francesc Daniel Molina i Casamajó fins a Ildefons Cerdà, que tanta importància va donar a la pavimentació de les «vies», estructura vertebradora de la nova ciutat de la mobilitat. L’autora assenyala que el salt qualitatiu en la pavimentació de Barcelona té molt a veure amb les operacions de la Comissió de l’Eixample, encarregada del desenvolupament del Pla Cerdà de reforma i eixample de Barcelona, i en gran mesura responsable de la implantació del panot com a element bàsic, repetitiu i extens en la pavimentació de la ciutat.
Barcelona a ras de suelo forma part de la col·lecció Comunicació Activa, que aplega llibres sobre la cultura de la comunicació, la imatge i la ciutat, en el sentit més ampli de l’expressió, orientada a incitar les pràctiques professionals, el debat i la reflexió. D’entre els seus títols, destaquem: La imagen de la ciudad, de Pedro Brandão; Puntos de encuentro en la iconosfera, d’Antoni Mercader i Rafael Suárez, i The Art of Urban Design in Urban Regeneration, a cura d’Antoni Remesar.
Danae Esparza (Barcelona, 1982), doctora en Espai Públic i Regeneració Urbana per la Universitat de Barcelona, és investigadora del Polis Research Centre de la UB i del grup Elisava Research. Ha publicat diversos articles sobre l’impacte de la pavimentació urbana en la imatge de les ciutats, especialment de Barcelona i Lisboa. Actualment és professora de l’escola Elisava.