Aquest primer volum de la Història de les Arts Escèniques Catalanes (HAEC), escrit per Francesc Massip i Lenke Kovács, amb la col·laboració de Jesús Carruesco, Montserrat Reig, Agustí Ros i Vilanova, i Josep Lluís Sirera, fa un recorregut per l’antic mapa teatral català i evidencia que tot el territori lingüístic comparteix una tradició de pràctiques escèniques molt arrelada, amb una forta cohesió interna, que es va desenvolupar en consonància amb els corrents teatrals europeus de l’època.

En l’àmbit de la festa i de la cultura popular s’han succeït fins als nostres dies models i tècniques d’origen medieval amb una gran varietat de pervivències, algunes de les quals són úniques a Europa, com la Sibil·la de Mallorca, la Dansa de la Mort de Verges, la Patum de Berga, els balls parlats de les comarques tarragonines, la Moma del Corpus de València i, molt especialment, la Festa o Misteri d’Elx. Les manifestacions espectaculars descrites, analitzades i contextualitzades en aquesta obra posen de manifest uns lligams identitaris més arrelats que les fronteres polítiques, i la maduresa i el caràcter propis del teatre català medieval.

La publicació d’aquest primer volum culmina un procés iniciat fa més de tres dècades, quan Josep Montanyès dirigia l’Institut del Teatre. Aleshores es va plantejar la necessitat de fer una història del teatre català amb una nova concepció que superés l’enfocament habitual que es basava en la literatura dramàtica. Calia abraçar totes les formes d’espectacle, amb una atenció especial a aquelles en què el text no n’és la base o el punt de partida. A finals dels anys vuitanta del segle passat —i essent ja director general de l’Institut del Teatre Jordi Coca—, es va elaborar un primer índex dels volums que havien de desenvolupar una història de les arts escèniques dels Països Catalans d’àmplia visió que recollís l’estat de la qüestió, així com les recerques publicades i les que estaven en procés d’edició. Per diverses raons, aquest projecte (com també el de publicar una enciclopèdia del teatre) va quedar arraconat el curs 1992-1993 amb el relleu de la direcció general. No va ser fins dues dècades després, en els treballs preparatoris de la celebració del centenari de l’Institut del Teatre, que es va reprendre el projecte com una de les fites cabdals de la commemoració. Amb l’impuls d’un nou equip coordinador liderat per Magda Puyo, Carles Batlle i Albert Mestres, i gràcies també a la implicació d’Edicions de la Universitat de Barcelona, l’HAEC ha començat a veure la llum en el format tradicional de paper i també estarà disponible a la xarxa.

L’HAEC, coeditada per l’Institut del Teatre i Edicions de la UB, s’emmarca en el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), liderat per l’Institut del Teatre, en què col·laboren l’Institut d’Estudis Catalans i una dotzena d’universitats de tot el domini lingüístic català. Amb el propòsit de defugir l’enfocament convencional que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, l’HAEC té en compte, a més d’autors i obres, la realitat escènica, la producció, l’exhibició, la comunicació i el consum en cada època. Els dramaturgs són tractats en paral·lel als compositors, intèrprets, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, empresaris, crítics, estudiosos i tota la resta d’agents que intervenen en un espectacle. El proper títol de la col·lecció serà Del naixement del teatre modern al preromanticisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich i Gabriel Sansano.

Fins a l’actualitat, la historiografia de la dramatúrgia medieval catalana s’havia centrat en la presentació i la interpretació crítica de l’espectacularitat medieval des d’un enfocament temàtic i seguint un ordre cronològic amb l’objectiu de ressenyar tots els exemples documentats de l’activitat escènica en l’àmbit cultural català. A partir de la identificació dels gèneres i dels arguments representats, la investigació s’havia caracteritzat per un afany d’exhaustivitat a l’hora de proporcionar dades sobre l’objecte d’estudi. El material recollit s’havia presentat, classificat i subclassificat segons la tipologia i la temàtica corresponent, que comprenia bàsicament els camps següents: a) teatre religiós i profà; b) drama litúrgic / misteris, representacions en llengua vulgar, i c) cicles dramàtics, els principals dels quals són de caràcter veterotestamentari, nadalenc, passionístic i hagiogràfic, a banda d’altres, incloent-hi la vida pública de Jesús, la Pentecosta, el Judici Final o temes al·legòrics, com la Mort.

En canvi, aquest llibre emprèn la historiografia del teatre català d’una nova manera, atès que s’hi estudia el fenomen escènic des de quatre angles: en primer lloc, es traça el marc històric general per a cadascun dels períodes en què se subdivideix el volum; a continuació, se situa l’espectacle de l’època en el context historicocultural i polític; en tercer lloc, s’exposa l’organització del món espectacular i, per acabar, es presenten les modalitats i les formes espectaculars d’aquell temps.

Francesc Massip és catedràtic d’Història del Teatre Català a la Universitat Rovira i Virgili, autor d’una trentena de llibres i centenars d’articles, particularment sobre el teatre i la dansa medievals i del Renaixement, així com sobre aspectes vinculats al teatre popular i les tradicions folklòriques. Destaquen, entre d’altres, La Festa d’Elx (1991), El teatro medieval (1992), La ilusión de Ícaro (1997), A cos de rei (2010) i Those Dark Ages Revisited (2014).

Lenke Kovács, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili, ha fet l’edició crítica de les consuetes mallorquines de la Passió de Crist (2013), i ha escrit articles i ressenyes sobre el teatre medieval i modern. Actualment és docent a la Universitat de les Illes Balears i secretària general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval.