Instrumenta va veure la llum el 1993 i actualment té un total de 56 títols. Dirigida per José Remesal, publica obres sobre història de l’antiguitat clàssica —especialment sobre la vida econòmica i social del món romà— que destaquin pel seu valor científic, amb l’objectiu de promoure la investigació i la divulgació dels resultats en aquest camp del coneixement, posant especial atenció a l’àmbit acadèmic i al professional. Recull sobretot treballs de recerca del Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial en l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la Universitat de Barcelona, la majoria dedicats a l’epigrafia amfòrica, com a base per investigar la producció i el comerç d’aliments. Només publica treballs inèdits, amb preferència (des dels punts de vista metodològic i teòric) pels estudis de síntesi enfront dels analítics, i en qualsevol de les llengües científiques habituals en el camp de la història antiga i l’arqueologia clàssiques, tant d’autors nacionals com estrangers. La col·lecció s’ha convertit en un referent de la recerca en epigrafia amfòrica, malgrat que també està oberta a la història social i econòmica del món clàssic. El darrer volum és Roma en la Península Ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial, a cura de Jordi Principal, Toni Ñaco del Hoyo, Montserrat Duran i Imma Mestres.

El CEIPAC, que dirigeix José Remesal, ha esdevingut una referència mundial en l’estudi amfòric (forma part del programa d’epigrafia amfòrica de la Unió Acadèmica Internacional, UAI), gràcies als gairebé trenta anys dedicats a excavar el mont Testaccio, a Roma, l’abocador d’escombraries més gran de l’antiguitat. Es tracta d’un pujol artificial format entre els segles I i III dC per les deixalles d’aproximadament 26 milions d’àmfores trencades, sobretot d’oli d’oliva bètic, que cobreix una àrea de 20.000 m² de base i que s’alça fins a 40 m. El CEIPAC també duu a terme projectes a Àustria, Alemanya, Itàlia, Líbia i Tunísia, i manté una base de dades d’epigrafia amfòrica considerada una de les millors del món.

José Remesal Rodríguez (Lora del Río, 1948) és especialista en la vida econòmica de l’Imperi romà i en la recerca de les xarxes comercials basades en la producció, la distribució i el consum d’aliments, sobretot de l’oli d’oliva provinent d’Hispània, així com en l’estudi de l’epigrafia amfòrica. Va ser becari de l’Institut Rodrigo Caro, de l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma del CSIC, del Consiglio Nazionale delle Ricerche de Roma i de la Fundació Alexander von Humboldt-Stiftung de Heidelberg, amb el professor Géza Alföldy. El 1977 es va doctorar en Història a la Universitat Complutense de Madrid i des de 1988 és catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona. Dirigeix les excavacions arqueològiques del mont Testaccio a Roma, així com el projecte Amphoren aus Xanten sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg (Alemanya), i el Corpus International des Timbres Amphoriques de la UAI, de la junta directiva de la qual forma part. És membre del Deutsches Archäologisches Institut (DAI) de Berlín, de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, de l’Istituto Nazionale di Studi Romani i de l’Academia Portuguesa das Ciências. El 2008 va guanyar el premi d’Humanitats de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). El 2011 va ser elegit acadèmic de número de la Real Academia de la Historia. Des de 2013 és l’investigador principal del projecte ERC Advanced Grant: Production and distribution of food during the Roman Empire: Economics and political dynamics (EPNET).

La Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va endegar el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica l’any 2015, conjuntament amb l’Agència Nacional d’Evaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), amb l’objectiu de reconèixer l’excel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades.

Les editorials universitàries de l’Estat, agrupades sota la UNE, editen un de cada quatre llibres de no-ficció que es publiquen cada any. A més, el 10% del fons de llibres vius que circulen a Espanya són títols editats per les editorials universitàries, les quals duen a terme una de les principals missions de la universitat: l’impuls i la projecció de la recerca, i la transferència del coneixement a la societat.