/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Setembre
2017
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Divendres 1 de setembre de 2017
Jordi Julià i Pere Ballart han editat La prosa de Màrius Torres, un estudi exhaustiu i una tria pràcticament completa de la seva obra en prosa, que, més enllà de la faceta de poeta de l’autor, descobreix un dels prosistes destacats de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX.

Màrius Torres ocupa un lloc preeminent en la literatura catalana com a poeta, malgrat que va morir ben jove de tuberculosi i que se’n publicà l’obra, pòstumament, a l’exili. Aquest estudi rigorós i complet (acompanyat d’una selecció àmplia de la seva producció en prosa) pretén canviar la percepció de l’escriptor en el panorama de la història de la literatura catalana contemporània. Per primer cop s’editen un bon nombre d’articles, cartes, assaigs, contes, dietaris, i altres textos personals, a més d’una novel·la inacabada. Amb aquest llibre, doncs, Julià i Ballart fan justícia als mèrits de Torres.

Aquest treball va obtenir la XVI Borsa d’estudi Memorial Joan Camps, concedida pel Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, amb el suport de l’Ajuntament de Granollers, que també ha col·laborat en l’edició d’aquesta obra. Després d’una introducció dedicada a la prosa de Màrius Torres, el volum reuneix els articles de crítica i d’opinió que l’autor va publicar a la premsa lleidatana (alguns dels quals es reediten per primer cop des dels anys trenta). A continuació, s’apleguen i es comenten les narracions que va començar a escriure els darrers anys d’estudis a Barcelona i que posteriorment va refer al sanatori de Puig d’Olena, i una novel·la de formació inacabada en forma de diari personal. Els curadors també estudien i transcriuen dos quaderns escrits durant l’últim terç de 1936 i els primers dies de 1937, un cop iniciada la Guerra Civil. A més, presenten una selecció de l’abundosa producció epistolar de Torres, en part escrita durant la seva estada al sanatori i adreçada sobretot a la família, a Joan Sales i a Mercè Figueras –inspiradora de la seva «Mahalta» poètica–. El volum es tanca amb l’aportació de Màrius Torres al gènere assagístic, breu però molt significativa, i a la prosa descriptiva, amb què va retratar alguns personatges i paisatges del seu entorn en diferents períodes dels últims anys de la seva vida. En línies generals, el llibre segueix un criteri cronològic, la qual cosa dona una idea de quina va ser l’evolució formativa de l’escriptor.

Aquest volum forma part de la col·lecció Singularitats, que dirigeix Teresa-M. Sala. El seu objectiu és donar a conèixer els resultats de les línies d’estudi i dels projectes desenvolupats per GRACMON, el Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis de la Universitat de Barcelona, que, en una línia editorial consolidada i de prestigi reconegut, és duta a terme per diferents especialistes nacionals i internacionals. Fins avui, ha publicat els títols següents: Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, de Teresa-M. Sala (coord.), 2012; Diàlegs amb l’antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies, de Cristina Rodríguez Samaniego i Jorge Egea (coords.), 2013; Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres, a cura de Mercè Vidal i Jansà, 2013; La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat. Assaigs d’història local, d’Anna Calvera (coord.), 2014; Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900, de Pere Capellà Simó i Antoni Galmés Martí (coords.); CDf International Congress, de Lluís Bosch i Mireia Freixa (coords.), 2015; Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània, d’Irene Gras i Mireia Freixa (coords.), 2015; L’escultura a estudi. Iniciatives i projectes, de Cristina Rodríguez Samaniego, Núria Aragonès i Irene Gras (coords.), 2016; La naturalesa en el teatre d’Àngel Guimerà. Una proposta de lectura, d’Enric Ciurans, 2016, i Escrits sobre art, d’Alexandre de Riquer, a cura d’Eliseu Trenc (2017).

Jordi Julià (1972) és poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en literatura contemporània, ha estudiat l’obra de Mercè Rodoreda, Gabriel Ferrater i Màrius Torres, i darrerament s’ha interessat per la poesia de l’exili, en obres com Poètica de l’exili (2011) i Els cants de l’èxode (2016). Els seus últims volums han abordat el problema de la identitat en la lírica moderna: Poesia i identitat (2016) i L’autor sense ombra (2016). Conjuntament amb Pere Ballart, ha publicat Sobre islas y penínsulas (2010, Premi Miguel de Unamuno 2008), i ha editat Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló (2017), de Jordi Pere Cerdà, i un retrat literari i intel·lectual de la figura de Màrius Torres, Les coses tal com són (2011). Els seus estudis i assaigs han rebut premis nacionals i internacionals. Ha publicat diversos llibres de poesia, guardonats arreu del domini lingüístic català; els seus dos últims títols són Post-its (2016) i Marques de mans (2017).

Pere Ballart (1964) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i especialista en retòrica i teoria de la poesia. Ha estat crític literari a l’Avui, El País, Serra d’Or i Lletres. És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno (1994), El contorn del poema (1998) –traduït al castellà el 2005–, El riure de la màscara (2007), Obra vista (2009) i La veu cantant (2011). Pel que fa a la poesia catalana, s’ha dedicat sobretot a l’anàlisi de l’obra de Gabriel Ferrater i és un bon coneixedor de les tendències de la poesia catalana actual. Coautor del manual Introducció a la teoria de la literatura (1997), juntament amb Jordi Julià ha editat les traduccions de poesia que va fer Màrius Torres (Versions de poesia europea per Màrius Torres, 2010) i dues antologies de poesia catalana contemporània del segle XX: Paraula encesa (2012) i Que van a dar en la mar (2013).

Màrius Torres (1910-1942) va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i va exercir durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l’any 1935, va caure malalt de tuberculosi i va ingressar al sanatori de Puig d’Olena, on va morir set anys més tard. Fill del metge i polític Humbert Torres, es va educar en el republicanisme catalanista i en una concepció espiritualista de l’existència, cabdal en la creació en la seva obra lírica. Fins avui, Torres ha estat considerat sobretot un poeta, i la seva obra fou escrita en bona part durant el període de reclusió al sanatori de Puig d’Olena –on va coincidir amb Mercè Figueras, la «Mahalta» de molts dels seus poemes–. El 1935 va presentar, sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera amb el títol Invencions i va deixar escrita l’obra de teatre Una fantasma com n’hi ha poques. L’esclat de la Guerra Civil i la immediata postguerra, sumades a la seva prematura mort, van condicionar la recepció de la seva obra, ja que fins el 1947 no es va publicar, a Mèxic, Poesies (a càrrec de Joan Sales, qui també va aplegar en volum Cartes a Màrius Torres). La situació personal marcada per una malaltia i la descoratjadora situació col·lectiva del país van determinar el caràcter reflexiu de la seva poesia, molt influïda per Riba, Verlaine, Baudelaire i la tradició simbolista, a la recerca del sentit de l’existència.


 
 
logo