/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Juliol
2017
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dimarts 11 de juliol de 2017
La forja genètica d’Europa. Una nova visió del passat de les poblacions humanes és el nou títol de la col·lecció Catàlisi de divulgació científica, en què el prestigiós genetista Carles Lalueza-Fox explica la seva participació en l’apassionant i complex descobriment dels orígens de les poblacions europees.

L’autor –un dels especialistes més reconeguts en els nous estudis paleogenòmics– hi relata l’aventura trepidant que els darrers anys ha revolucionat la concepció de la gènesi de les poblacions europees, sobretot a partir de la publicació del genoma neandertal el 2010. La narració segueix l’ordre cronològic en què s’ha desenvolupat la recerca, la qual cosa posa en evidència les dificultats inherents a un procés com aquest: els problemes metodològics, els resultats erronis, la competició entre diferents grups d’investigadors, etc. En definitiva, tot allò que fa que la ciència sigui una institució social com qualsevol altra, de la qual també cal entendre el funcionament.

Les noves tecnologies de seqüenciació genètica massiva han permès recuperar genomes sencers d’individus que van viure fa milers d’anys i que ens expliquen com eren els primers pobladors d’Europa, quines relacions filogenètiques tenien amb altres grups humans, com eren físicament i com estaven adaptats a les malalties i a les condicions climàtiques del nostre continent. Per primera vegada podem estudiar els processos evolutius i migratoris en directe, en l’espai i en el temps. Aquesta exploració del nostre passat té tots els components d’una autèntica aventura científica, i al mateix temps ha revolucionat el coneixement de l’ésser humà. Tot aquest devessall d’informació posa a prova les hipòtesis dels arqueòlegs amb un grau d’exactitud i certesa impensable fa només una dècada. Les restes –materials i esquelètiques– dels nostres ancestres es troben escampades per tot el continent, en milers d’individus, i durant més d’un segle l’arqueologia ha proposat teories sobre el passat en funció de la interpretació d’aquestes restes, però massa sovint les dades proporcionades pels estudis antropològics han estat poc aclaridores. Per exemple, es feia molt difícil conèixer el funcionament de la transmissió cultural durant aquesta època, és a dir, saber si es movien les persones o les idees. I, si ho feien les persones, saber si eren diferents de les que hi havia abans al mateix lloc. Segons Carles Lalueza-Fox, aquest canvi de paradigma no significa en absolut la fi de la història, però sí la fi d’una manera d’estudiar i fer la història: la que no té en compte les persones que l’han protagonitzat. Així, a partir d’ara, l’enfocament multidisciplinari serà imprescindible.

Carles Lalueza-Fox (Barcelona, 1965), professor d’Investigació a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), és un expert reconegut arreu del món en estudis paleogenòmics de recuperació d’ADN en espècies extingides, com els mamuts, i en poblacions humanes desaparegudes. Va participar en el Projecte Genoma Neandertal, que el 2010 va aconseguir el primer genoma d’un neandertal, i va dirigir la recuperació del primer genoma d’un caçador recol·lector europeu de fa vuit mil anys; actualment estudia les poblacions prehistòriques i les seves adaptacions. Ha publicat més d’un centenar d’articles en revistes científiques internacionals i llibres de divulgació, com Palabras en el tiempo i Genes, reyes e impostores. Ha estat reconegut amb diversos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació Científica 2007.

Els darrers títols de la col·lecció Catàlisi són: L’embrió inconformista, de Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno; Una meravella anomenada vida, de diversos autors; De dones, homes i molècules, de Santiago Álvarez, i Les profunditats de la ment, de David Bueno, Enric Bufill, Francesc Colom, Diego Redolar, Xaro Sánchez i Eduard Vieta.


 
 
logo