/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Juny
2017
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dimecres 28 de juny de 2017
«Aquest treball s’ha centrat en l’anàlisi dels productes dietètics preparats a Catalunya durant el període 1880-1935, del context en què es va produir la seva aparició i dels personatges més destacats que van contribuir al seu disseny i la seva elaboració, si bé amb un subtítol que limita aquesta relació a metges i farmacèutics, ja que fonamentalment —i aquest és un fenomen realment interessant— foren aquests professionals els pioners de la indústria que aleshores s’estava generant. L’explicació és senzilla atesa la importància de la vessant terapèutica que durant aquells anys s’atorgava a aquests “aliments-medicaments” i també, com ja s’ha dit, pels coneixements que aquells posseïen, bàsicament de fisiologia, d’higiene i d’una naixent pediatria, d’una banda, i de química, matèria farmacèutica i tecnologia farmacèutica, de l’altra. En aquest sentit i ja iniciat el segle xx, cal destacar també el paper que tingueren algunes figures cabdals de la ciència espanyola que des de la universitat van contribuir al desenvolupament de la dietètica al nostre país.»

«Així, doncs, cal buscar els inicis de la indústria de productes dietètics a Catalunya en el món de la farmàcia i, en menor grau, en el de la medicina. Alguns professionals d’aquests àmbits amb caràcter emprenedor van llançar-se a l’aventura d’elaborar a escala industrial alguns preparats, aprofitant els seus coneixements i, a vegades, l’èxit que tenien alguns productes d’importació semblants que gaudien d’un caràcter emblemàtic, si bé també es produí un fenomen d’invenció estricament local.

»Efectivament, ambdós mons van nodrir-se especialment de les aportacions de col·legues d’altres països, pertanyents a un món científic que, lamentablement, a casa nostra no va tenir el grau de desenvolupament desitjable. Cal destacar que la industrialització i el desenvolupament de la indústria alimentària en general van fer-se més tard que en altres sectors, a causa precisament d’aquesta dependència del progrés científic.

»Així, per exemple, des de finals del segle XIX, quan va iniciar-se el desenvolupament de la pediatria, personatges il·lustres com ara Philipp Biedert (1847-1916), Thomas Morgan Rotch (1849-1914?), Bernard-Jean Antoine Marfan (1858-1942), Adalbert Czerny (1863-1941), Heinrich Finkelstein (1865-1942), Henry L. Coit (1854-1917), etc., van tenir un gran impacte sobre l’alimentació infantil. També les aportacions d’Apollinaire Bouchardat (1806-1886), metge i farmacèutic, i de químics destacats com ara Justus von Liebig (1803-1873), Anselm Payen (1795 -1871) i Franz von Soxhlet (1848-1926), entre d’altres, contribuïren a l’establiment de les bases de la dietètica moderna des d’un punt de vista científic. A Espanya, les contribucions a aquest àmbit foren primerament de metges, pediatres i fisiòlegs eminents, com ara Andrés Martínez Vargas (1861-1948), Rafael Ulecia y Cardona (1850-1912) i Francisco Vidal Solares (1854-1922), i després, Juan Negrín López (1892-1956), August Pi i Suñer (1879-1965) i els seus col·laboradors de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, Antoni Oriol Anguera (1906-1996), Albert Folch i Pi (1905-1993), José Puche Álvarez (1895-1979) i també, a Madrid, Severo Ochoa de Albornoz (1905-1993) o Francisco Grande Covián (1909-1995), després. A banda de Martínez Vargas i de Vidal Solares, a Catalunya uns anys més tard va destacar Alexandre Frias i Roig (1878-1963), fundador de l’Institut de Puericultura “La Gota de Llet”, a Reus, el 1919.

»Eren uns anys en què la nutrició (i la dietètica) encara no estaven prou estructurades com a disciplina i per això, segons Von Haller, “durant la primera dècada del segle XX, la recerca relativa a l’alimentació humana es va veure obligada a acollir-se en les cases de la fisiologia i de la nova ciència: la bioquímica”, ambdues pròpies del perfil formatiu dels professionals sanitaris de l’època. A partir d’aquests nuclis va produir-se després la consolidació de la dietètica moderna al nostre país i, tal com assenyalava Mac Lester, s’apropaven uns anys en els quals “el metge ja no diu al pacient el que no ha de prendre, sinó el que ha de menjar”, sentència que resumeix bona part de la justificació dels productes dietètics.»


 
 
logo