La revista Convivium, que dirigeix Antoni Prevosti, ha reprès la seva activitat amb l’aparició d’un número doble (27 i 28). Fundada el 1956 a la llavors anomenada Facultat de Filosofia i Lletres, la seva línia editorial atén a la investigació filosòfica sobre autors i temes d’abast universal.
En aquest número, hi trobem vuit articles sobre els temes següents: el cinisme de Sòcrates, per Ignacio García Peña (Universitat de Salamanca); el ser dels accidents en Aristòtil, per Liliana B. Irizar i Wilmar Javier Medina (Universitat Sergio Arboleda de Colòmbia); els criteris d’edició del De homine de Thomas Hobbes, per Josep Monserrat (Universitat de Barcelona); la manera com s’entén la percepció a Idees I de Husserl, per M.ª Carmen López Sáenz (Universitat Nacional d’Educació a Distància); el concepte del sublim en Lacoue-Labarthe i en De Man, per Nemrod Carrasco (UB); la fenomenologia aplicada a la catalèctica o teoria dels intercanvis purs, per Joan González Guardiola (Universitat de les Illes Balears); la declaració de l’estat d’alarma a Espanya el 2010 arran de la vaga de controladors aeris, i els complexos efectes que comporta la suspensió de llibertats per salvaguardar la seguretat, per Mar Rosàs Tosas (Universitat de Chicago), i, finalment, una valoració filosòfica sobre l’estètica del circ i dels espectacles amb animals, per Marta Tafalla (Universitat Autònoma de Barcelona).
En l’apartat «Notes i discussions», hi trobem un article del Seminari Iris Murdoch (Grup d’Investigació Ètica, Literatura i Art de la Facultat de Filosofia de la UB), que dirigeix Margarita Mauri, sobre la novel·la de Murdoch A Fairly Honourable Defeat (1970), a cura de Laura Cortés, Montse Figuerola i Víctor Geira, amb una aproximació simbòlica als personatges i les situacions del relat.
Finalment, l’apartat «Ressenyes» n’inclou dues: una sobre el llibre Coneixement i situació, de Jordi Sales, a cura de Joan González Guardiola, i una altra sobre El individuo sin individualidad, de Giuseppe Capograssi, a cura de Robert Roda Aixendri.
Convivium és una revista emblemàtica en el camp dels estudis filosòfics i d’humanitats que va ser fundada el 1956 i dirigida per Jaume Bofill i Bofill fins el 1965, any de la seva mort, conjuntament amb Lluís Cuéllar Bassols, que en va ser el cap de redacció fins el 1966. Des d’aleshores la va dirigir Miquel Siguan, i formaven part del consell de direcció reconeguts filòsofs i pensadors com Josep Alsina, Josep Maria Calsamiglia, Francesc Canals, Carles Ferrer i Salvador Pàniker. Al llarg de la seva trajectòria, ha dedicat volums a figures com Tomàs Carreras i Artau, Joaquim Xirau i Jaume Bofill. L’any 1975 va deixar de publicar-se per reaparèixer el 1998 sota la direcció de José L. Arce Carrascoso —deixeble de Gustavo Bueno—. El 2011 en prengué el relleu Norbert Bilbeny i, posteriorment, Antoni Prevosti.
La publicació, que recull d’una manera especial articles d’investigació filosòfica sobre autors de renom universal i sobre temàtica ontològica i ètica, té un gran nombre de convenis d’intercanvi amb altres revistes de filosofia, tant nacionals com internacionals, i contribueix a enriquir el fons de la biblioteca de la Facultat de Filosofia. Els seus col·laboradors, investigadors d’àmbit europeu i americà, poden presentar els treballs en qualsevol de les llengües llatines, en anglès o en alemany.
Actualment formen part del consell de redacció, a més d’Antoni Prevosti: Josep M. Esquirol Calaf, Ignacio Guiu Andreu, Margarida Mauri Álvarez, Begoña Román Maestre, José M.ª Romero Baró, Misericòrdia Anglès Cervelló i Violant Maluquer i Bayarri. D’altra banda, el consell assessor està constituït per: Norbert Bilbeny (UB), Tomás Calvo Martínez (Universitat Complutense de Madrid), Víctor Gómez Pin (UAB), Agustín González Gallego (UB), Renate Holub (Universitat de Califòrnia, Berkeley), Ignacio Izuzquiza Otero (Universitat de Saragossa) i Roberta de Monticelli (Universitat Vita-Salute San Raffaele, Milà).