El volum aplega quatre anys de ponències, debats i assemblees fets per la Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana, el Consell de la qual està presidit per l’exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Ferrer, i té com a vicepresident Joandomènec Ros, catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Estudis Catalans. Formada per diverses entitats i personalitats de la societat civil, així com per membres de totes les organitzacions polítiques amb representació parlamentària i dels principals sindicats, la Convenció es va constituir el 2013 amb l’objectiu d’analitzar els problemes que ha de superar la universitat catalana i de proposar solucions per millorar el model actual i mantenir-ne el paper social. La Convenció insta a celebrar un IV Congrés Universitari Català que marqui les directrius de la universitat catalana del segle XXI.

El llibre proposa una concepció global del sistema universitari i cientificotècnic en què els centres universitaris cooperin en comptes de competir i en què es potenciï l’equilibri territorial. L’objectiu general compartit és avançar cap a un model d’universitat que promogui l’esperit crític i els valors humans i ètics, que s’insereixi en l’àmbit internacional i que, alhora, estigui arrelat a l’entorn, compromès amb la catalanitat, amb el desenvolupament sostenible i amb la construcció d’un país basat en el coneixement.

D’altra banda, en el debat internacional sobre si l’educació superior s’ha de sotmetre a la llei de l’oferta i la demanda, la Convenció reclama una universitat oberta a la societat i que no perdi la condició fonamental de servei públic. També defensa que l’accés a la universitat ha de ser equitatiu, i que cal procurar que el col·lectiu d’estudiants sigui més divers i inclusiu, més conscient i ben orientat. Per aconseguir-ho, les matrícules haurien de tendir a la gratuïtat, s’haurien d’augmentar les beques de desplaçament, i l’alumnat hauria de tenir prou temps per compaginar els estudis amb una feina.

La Convenció també palesa que en les darreres dècades la universitat catalana no sols ha homologat el nivell de la seva docència i recerca amb el de l’entorn europeu, sinó que, a més, s’ha proposat d’esdevenir un agent de desenvolupament col·lectiu. Tanmateix, amb motiu de la crisi econòmica més recent, s’han produït retrocessos preocupants en un moment en què s’ha avivat el debat sobre la conveniència de convertir l’educació superior en un bé privat comercialitzable.

En aquest llibre es ratifica la idea que la universitat catalana està en condicions d’assumir un salt qualitatiu en el compromís envers el benestar social, però alerta del moment delicat que viu per manca de finançament i per la interrupció del relleu generacional. El document afirma que cal reforçar el caràcter de servei públic, atent a les necessitats de tota la societat, a l’abast de la ciutadania i basat en la cooperació i corresponsabilització de la comunitat universitària i dels altres actors implicats.

Aquestes reflexions i propostes es posen a disposició de la Generalitat de Catalunya i de les institucions acadèmiques com a aportació inicial per a la celebració del IV Congrés Universitari Català (continuació dels tres celebrats al segle passat), que els autors de l’estudi consideren imprescindible per establir les línies mestres de la universitat catalana del futur.