En aquest llibre es presenten, agrupades en tres blocs temàtics, les reflexions de l’antropòloga Maria Jesús Buxó sobre la tecnologia com a expressió més genuïna de la creativitat i la innovació. El leitmotiv d’aquest recull d’articles és la formació de paisatges tecnològics emmarcats en la transactivitat dels sistemes culturals i de coneixement. La tecnologia concebuda com a paisatge connector i cultura en acció.

La primera part, «Futuribles tecnoculturales de hoy», tracta sobre l’evolució postmoderna i constructivista de l’antropologia i el seu efecte immediat en la redefinició completa del concepte d’etnografia, incorporant-hi la subjectivitat, el relativisme històric i contextual, i la pluralitat de veus.

En la segona part, «Tecnologías de la comunicación y gestión de la identidad», es recullen una sèrie d’articles d’arrel etnogràfica sobre l’evolució de les tecnologies de la comunicació en llocs tan diversos com el sud-est dels Estats Units, Espanya o Catalunya, enteses com a sistemes organitzats de relacions tecnosocials i de poder que reconfiguren les identitats.

La tercera part, «Del paisaje a los escenarios de acción», versa sobre les implicacions de l’antropologia referida al disseny de polítiques culturals sobre escenaris tecnosocials específics i conflictius, com ara la intervenció educativa en el trànsit viari o la transparència informativa en les aplicacions nanomèdiques. L’autora mostra com la complexitat dels casos fa insuficient el seguiment de criteris i protocols preestablerts, i aposta pel disseny de models alternatius, que requereixen un treball etnogràfic previ per definir i emmarcar els problemes.

Maria Jesús Buxó Rey (Sabadell, 1946) ha estat catedràtica d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona, i professora visitant a la Carnegie Mellon University (Pittsburgh) i a l’Institut de Relacions Internacionals de la Cornell University (Nova York). Ha realitzat treballs de camp sobre revitalització ètnica i innovació tecnocultural en relació amb les cultures quítxua (Perú), quitxé (Guatemala), hispana i xicana (Nou Mèxic), com també al campus de la Carnegie Mellon University i a la comarca del Vallès (Catalunya). Així mateix, ha dut a terme projectes d’antropologia aplicada sobre seguretat i risc viaris, i sobre l’impacte cultural de la nanotecnologia. La seva producció científica s’ha materialitzat en unes dues-centes referències entre monografies, articles en revistes i participació en obres col·lectives.