El volum —fruit del simposi internacional celebrat a Barcelona l’abril del 2016, i dirigit i coordinat per Rosa Alcoy— ens introdueix en l’univers singular d’aquest creador, que va descriure el món a partir de retaules, tríptics, icones, dibuixos i, segurament, gravats, amb els quals va aconseguir revolucionar el panorama de la figuració a cavall dels segles XV i XVI.
El primer bloc temàtic del monogràfic, «Perseguint una grilla: antecedents per a Bosch», aplega tres treballs ben diversos de M. Rosa Terés, Federica Toniolo i Teresa Vicens. Terés estudia el marc figuratiu de les misericòrdies dels cadirats de l’Europa gòtica per tal de configurar els idearis i les iconografies que el Bosch va tenir al seu abast, mentre que Toniolo ho fa a partir d’algunes de les miniatures més fabuloses de l’època del Renaixement italià. D’altra banda, Vicens investiga l’aportació de la tradició de la pintura flamenca del segle XV a aquests ambients abocats al canvi, de la mà d’autors com Rogier van der Weyden i d’una bona selecció de taules cèlebres.
El segon bloc, «La grilla meravellada: Bosch i l’època moderna», centrat en el temps i les derivacions immediates del Bosch, s’inicia amb un article de Carmen Garrido sobre la tècnica creativa del pintor, que dóna fonament a altres estudis sobre la significació i la història d’obres capitals del mestre. Per la seva banda, Rosa Alcoy revisa les lectures d’El jardí de les delícies i en proposa de noves, alhora que analitza el pes de la Divina Comèdia de Dante i altres fonts en aquesta creació cabdal del pintor. Magda Polo Pujadas desenvolupa el tema de la música en l’època i l’obra de Bosch per aproximar-se a l’Infern musical i a algunes de les seves particularitats substancials. Didier Martens reivindica les opinions de diferents escriptors i crítics arran de l’obra Tríptic del Judici de Bruges per mirar de discernir-ne el sentit, tot establint, de nou, un lligam amb Dante. Pau Castell acobla iconografia i història, i situa la temàtica de les bruixes en la pintura del Bosch. Sílvia Canalda i Llobet, en el marc del seu estudi sobre els novíssims de Flandes, analitza les fonts i singularitats de la Taula dels pecats capitals i posa de manifest el contrapunt amb altres representacions dels novíssims que localitza en el context català. Tanca aquest segon bloc l’article de Marc Borràs, que es proposa recuperar algunes de les creacions perdudes del gran pintor del Brabant a partir de la influència que van exercir en Hieronymus Cock.
Tal com destaca Alcoy en la introducció, el problema per interpretar l’obra del Bosch rau en el fet que «en el transcurs dels segles s’han oblidat alguns dels codis de la seva creació i —cosa que és pitjor— s’han creat expectatives paral·leles, que superen o transgredeixen en diversa mesura els seus objectius originals».
La tercera part del volum, «La grilla experta: un món postbosquià contemporani», està dedicat a les influències que el Bosch ha exercit en l’art contemporani. José Enrique Monterde analitza la presència de l’artista en el cinema, tant de caràcter documental com de ficció o d’assaig. Els articles de Manel García Clavero i d’Aleix Roig estudien, respectivament, la recuperació que van fer Joan Ponç i Modest Cuixart de la iconografia del pintor flamenc. Maria Moreno investiga les possibilitats de l’excretor de monedes, detall de l’Infern d’El jardí de les delícies, i les seves seqüeles potencials en l’art escatològic contemporani. Marta Piñol recull les vessants bosquianes del videoart i de l’art digital o new media art com un camí ple de possibilitats, sovint marcat per l’experimentació i per un afany d’apropiació de l’obra del Bosch. Daniel López del Rincón ens explica, en canvi, una única obra: el suggeridor vídeo Civilization, de Marco Brambilla (2008); es tracta d’un nou tríptic i de la invenció d’un nou Jardí en què tenen cabuda múltiples citacions cinematogràfiques. Per tancar el monogràfic, Rosa Alcoy i Alba Barceló revisen algunes cobertes de llibres i caràtules de discs resoltes a partir de la pintura del Bosch, i fan un recorregut breu per obres literàries, d’assaig històric, filosòfic i científic que, exceptuant els llibres més estrictament artístics o consagrats al pintor, obren finestres al coneixement de la seva fortuna en el terreny editorial.
Rosa Alcoy (Barcelona, 1959) és catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, creadora i directora del grup consolidat EMAC Romànic i Gòtic, i del 1997 ençà coordina diversos projectes per a la catalogació i estudi de l’art català conservat fora de Catalunya, així com les Accions integrades Itàlia-Espanya. Juntament amb Magda Polo Pujadas, dirigeix Matèria. Revista internacional d’Art, del Departament d’Història de l’Art de la UB. Experta en pintura medieval, ha publicat també estudis sobre escultura gòtica i art dels segles XIX i XX. Mereixedora de diversos guardons, com ara el Premi Iluro de monografia històrica i el Premi Vilafranca, ha coordinat catàlegs i ha comissariat diverses exposicions. És autora dels llibres El cementiri de Lloret de Mar: indagacions sobre un conjunt modernista (1990); Pintures del gòtic a Lleida (1990); Joan Mates, pintor del gòtic internacional (1997); El retaule de Santa Anna del castell de l’Almudaina i els seus mestres (2000); Eduard Alcoy a Mataró (2000); San Jorge y la princesa: diálogos de la pintura del siglo XV en Cataluña y Aragón (Edicions de la UB, 2005), i La Catalogna e Bizancio dal romanico al gotico (2014). Com a curadora ha publicat, a Edicions de la UB, El romànic i el gòtic desplaçats (amb Pere Beseran, 2007), Art i devoció a l’Edat Mitjana (amb Pere Beseran, 2011), Art fugitiu. Estudis d’art medieval desplaçat (2014) i L’art medieval en joc (2016). S’interessa especialment pels estudis de pintura, iconografia i teoria de l’art, i per la il·lustració de manuscrits, camp en què destaquen contribucions sobre el Llibre d’Hores de Maria de Navarra, el Saltiri anglo-català de París (ed. M. Moleiro) i altres còdexs vinculats al taller i l’entorn de Ferrer Bassa. El 2015 fou assessora científica de l’exposició Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueu del gòtic català (MUHBA).