Furió va publicar ara fa dos anys El arte del grabado antiguo (Edicions de la Universitat de Barcelona), que també aplegava obres de la seva col·lecció. Malgrat que es tracta de dos llibres independents que estudien l’àmbit del gravat antic des de perspectives diferents, són el resultat d’un mateix projecte: evidenciar l’interès de l’autor per reunir una col·lecció de gravats significativa, així com la voluntat d’investigar i divulgar les creacions artístiques.

La imagen del artista se centra en les escasses imatges que evoquen el món de l’art en un sentit sociològic: mostren en quin context treballaven els artistes, per quines idees lluitaven i quines eren les seves aspiracions, com exposaven les obres al públic, qui i com les col·leccionava, i per quins canals s’oferien al mercat. La majoria dels gravats reproduïts van ser realitzats entre el segle XVI i principi del XIX, i configuren una extraordinària col·lecció de què no disposa cap museu o biblioteca d’Espanya.

A banda de presentar un conjunt d’obres en general poc conegudes, aquest volum explica des d’un punt de vista diferent —sobretot a través de testimonis visuals i no de documents escrits— aspectes destacats d’un període important de la història de l’art occidental. Cal subratllar que la major part d’estampes comentades no reprodueixen cap pintura prèvia, o, si ho fan, solen ser pintures no conservades o poc conegudes, de manera que la informació que aquests gravats aporten sobre el món de l’art és, en certa mesura, única, ja que no es troba en cap altre format.

Fins ara, les imatges d’aquest llibre han format part de tres exposicions amb obres de la Col·lecció Furió. La primera va tenir lloc a La Fontana d’Or de Girona l’any 2008. La segona, el 2009, al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. La tercera, l’actual, el 2016, al Centre Cultural el Casino de Manresa. Malgrat això, el volum no s’ha organitzat segons el model habitual de catàleg -una mena de publicació que en general comença amb un estudi introductori al qual segueixen les fitxes de les obres exposades, amb una anàlisi individualitzada i la bibliografia corresponent-. La imagen del artista permet acompanyar i complementar l’exposició, i, al mateix temps, té prou entitat per poder-se llegir de manera independent i per gaudir de vida pròpia més enllà de les sales d’exhibició. Així, doncs, els gravats es comenten al mig d’un text continu, de lectura amena però rigorós, que condueix amb fluïdesa d’una imatge a l’altra.

El llibre s’estructura en cinc apartats. El primer, titulat «Trabajo», està dedicat a estampes que mostren l’artista treballant al seu taller o estudi, o bé en el context de les primeres acadèmies. Un dels principals propòsits del volum és vincular la imatge de l’artista al món de l’art en què va viure. Imatges que mostren col·leccionistes i col·leccions —de pintura, escultura i sobretot gravat— i el corresponent mercat d’art, amb els marxants, connaisseurs i formes de venda, són el tipus d’obres que s’inclouen en el segon apartat, «Coleccionismo y mercado». Hi ha alguns exemples de com es col·leccionaven i es disposaven les obres a palaus, galeries i gabinets, així com de la seva relació amb el col·leccionista. En l’apartat «Exposiciones» s’estudien imatges relatives a les primeres exposicions d’art públiques: els Salons del Louvre i les mostres organitzades per la Royal Academy de Londres. Es tracta d’una selecció de gravats difícils de veure a Espanya que evoquen visualment un transcendental fenomen artístic i sociològic que va tenir lloc a les principals capitals artístiques europees del segle XVIII. El quart àmbit, «Conflictos y debates», agrupa obres que s’impliquen en polèmiques i pugnes pròpies del món de l’art: sobre qüestions de gust, preferències artístiques, gèneres, l’ensenyament acadèmic, i sobre aspectes relatius a rivalitats professionals. Els gravats que tracten aquest tema tan poc estudiat són molt escassos abans del 1700, però, a mesura que avança el Segle de les Llums, a França cada cop se’n produeixen més. Anglaterra és, sens dubte, el principal context del gravat crític i satíric. Finalment, les imatges que evoquen el desig de fama i posteritat dels artistes, les seves aspiracions, l’estatus que ambicionaven per a ells i la seva activitat és el tema del cinquè apartat, «Ideales y fama», que comença amb un comentari sobre la cèlebre imatge de La Malenconia de Dürer.

Vicenç Furió (Manresa, 1957), professor de Teoria i Sociologia de l’Art del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, és membre del consell de redacció de les revistes D’Art i Matèria, i del comitè científic de la col·lecció Memoria Artium, coeditada per sis universitats catalanes (UAB, UB, UdG, UdL, UPC, URV), el MNAC, i el Museu del Disseny de Barcelona. Les seves investigacions s’han centrat en temes relatius a la sociologia de l’art, el reconeixement artístic i el món del gravat. És autor de diversos llibres, com Sociologia de l’art (1995); Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico (2012), que va rebre el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art 2012; Ideas y formas en la representación pictórica (2011), i El arte del grabado antiguo. Obras de la colección Furió (2014), tots publicats en aquesta editorial. Ha comissariat, entre d’altres, les exposicions Escultures famoses. La difusió del gust per l’antiguitat i el col·leccionisme, que es va celebrar al Museu Marès de Barcelona el 2005, i La imatge de l’artista. Gravats antics sobre el món de l’art, organitzada a Girona el 2008 i que també va mostrar la seva faceta de col·leccionista.