«L’objectiu inicial de la recerca esmentada pretenia omplir un buit important en la historiografia artística: la necessitat d’un estudi monogràfic complet i actualitzat de tota la producció de l’escultor barceloní que, a més, anés més enllà de l’escultura i arribés a incloure-hi les arts de l’objecte i el dibuix, sovint oblidats, i l’aportació d’un catàleg raonat definitiu de tota la seva obra. Si bé és cert que existia un primer estudi, bàsic, realitzat com a treball de llicenciatura per Manuela Monedero (elaborat el 1964 i publicat dos anys més tard), les mancances i l’antiguitat que presentava, que el van convertir des de fa temps en obsolet tot i la seva importància, evidenciaven la urgència d’aquest treball. Les obres que no hi eren citades, algunes dades errònies i, fins i tot, el canvi en la història d’alguns dels conjunts de l’artista justificaven aquesta revisió necessària. Encara que podem trobar, també, publicacions puntuals posteriors, aquestes havien estat estudis parcials o bé poques vegades aportaven novetats respecte a la primera monografia. Sovint hem trobat dades de l’escultor i de les seves obres d’una manera indirecta a partir de textos monogràfics sobre monuments i edificis en els quals l’artista havia participat, però en cap cas s’havia recollit la informació que havia quedat totalment dispersa entre volums. De la mateixa manera, una bona quantitat d’hemerografia d’època guardava secrets que estaven a punt de ser descoberts. No obstant això, ens vam adonar que, tot i el reconeixement a Josep Llimona i Bruguera com un dels artistes decisius i culminants d’un dels períodes més brillants de l’art català, encara quedava molta feina a fer.

»El punt de partida d’aquest projecte se situa en interessos que ja havien nascut abans i durant la llicenciatura, en la qual vam fer estudis sobre algun dels monuments de l’escultor. A més, ens endinsàrem en altres aspectes de la seva producció al llarg dels antics cursos de doctorat. El treball final de màster, l’antic DEA, no podia estar vinculat a cap més assumpte que no tingués relació amb un altre aspecte de l’autor: la figura femenina, un dels grans temes que gaudia d’un ampli tractament iconogràfic. L’experiència viscuda ens aportava més coneixement sobre l’estat de les investigacions prèvies i ens introduïa cada cop d’una manera més intensa al món de Llimona. La curiositat que ens havia fet acostar al creador del famós Desconsol, que vam descobrir durant l’adolescència mentre fullejàvem les pàgines d’un llibre de text del curs escolar, prenia cada cop més força i intensitat.

»Els anys que ens precedeixen, sobretot en el transcurs de l’elaboració de la tesi doctoral, ens han portat a publicar diversos articles, a participar en seminaris i congressos i a fer conferències que mostren alguns dels aspectes que fins aleshores no havien estat estudiats i que seran completats amb la propera presentació de la recerca definitiva. Un altre projecte important, el comissariat d’una exposició dedicada a l’artista al Museu Europeu d’Art Modern, va tornar a fer sortir a la llum pública aquest escultor durant els darrers mesos i, tal com va merèixer per la seva fama en vida, va tornar a ser present en la vida ciutadana barcelonina, ja que se li va retre un homenatge merescut amb la primera retrospectiva sobre la seva vida i obra. Aquest fet va resultar tenir un gran interès per mostrar alguns primers resultats de la recerca duta a terme els darrers deu anys i per potenciar la coneixença d’obres que fins aleshores no havien estat documentades, sobretot perquè eren en mans de col·leccionistes privats. Algunes d’aquestes obres van formar part de la mostra, mentre que d’altres han estat conegudes a partir de la mateixa exposició, després del contacte establert pels mateixos col·leccionistes. Hem de tenir en compte que, a part de l’àmbit de recerca en el món més especialitzat, una de les vies per publicar aquestes investigacions, de manera que es faci des d’un punt de vista més divulgatiu, és mitjançant exposicions que arribin a un gran nombre de ciutadans, perquè l’art estigui a l’abast de tot el públic possible. La creació del catàleg a l’entorn de la mostra donà més força a aquest fet i suposà una primera actualització de l’estudi de l’escultor.»