/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Octubre
2016
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dilluns 3 d'octubre de 2016
Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972), d’Assumpció Estivill Rius, recupera les biografies dels qui van fer possible una de les institucions més representatives de l’obra cultural de la Mancomunitat, i que ha arribat intacta fins avui.

Aquesta obra, que recull les dades biogràfiques del professorat de l’Escola de Bibliotecàries i una bona mostra de la seva col·lecció de fotografies, neix d’un encàrrec que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació va fer a l’autora en el marc de les activitats programades per commemorar el centenari de la institució i del Projecte de Biblioteques Populars de la Mancomunitat, concebut i endegat per Eugeni d’Ors el 1915. El llibre, que documenta el professorat de gairebé seixanta anys, dóna una bona idea de l’evolució de la institució —de les seves èpoques glorioses i també de les que no ho van ser tant— i permet reflexionar sobre el paper cabdal que ha tingut i encara té aquesta professió en la custòdia del saber i la seva transmissió. Per altra banda, Assumpció Estivill vol contribuir a matisar alguns dels llocs comuns amb què s’ha pensat el passat de l’Escola i a corregir algunes visions excessivament simplificadores. El gran nombre de fotografies incloses donen vida a les notes biogràfiques que formen l’obra.

El llibre parla, en el primer capítol, dels directors de la institució i, a continuació, en dedica quatre a les respectives grans etapes que marcaren l’evolució de l’Escola i del seu context històric. Així, doncs, el text es pot llegir de manera lineal —començant per la introducció general i seguint els estudis introductoris a les diverses etapes— per assolir una visió global del tema, però també permet una lectura aleatòria més pròpia d’un diccionari biogràfic —buscant el professor concret que interessa—. L’obra, escrita amb la meticulositat i la precisió pròpies de l’autora, ha comportat un notable treball de recerca històrica en arxius i altres fonts per tal de documentar els diversos perfils biogràfics.

La monografia comprèn des del 1915 fins al 1972, un període en el qual l’Escola encara no era universitària i no es dedicava a la recerca. El pas de l’Escola de Bibliotecàries a la dinàmica universitària no es va produir fins al 1978, quan els estudis, marcadament professionals fins aleshores, van adquirir el reconeixement universitari. A partir d’aleshores, l’Escola es va adscriure a la Universitat de Barcelona (1982), va aprovar el seu primer pla d’estudis universitaris (1982), es va integrar a la Universitat de Barcelona (1997), va programar els estudis de segon cicle (el 1999, amb la llicenciatura en Documentació) i, finalment, també els de doctorat (2000).

La posada en marxa de l’Escola de Bibliotecàries va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar. A més, el fet que, tant en els anys fundacionals com en l’etapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envoltar-la d’una aurèola de prestigi que ha quedat impresa en l’imaginari d’una bona part de la professió.

Assumpció Estivill Rius (Reus, 1949) va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i la carrera de bibliotecària a l’antiga Escola de Bibliotecàries de la Diputació de Barcelona, per iniciar a continuació la seva trajectòria professional a la Secció de la Reserva Impresa de la Biblioteca de Catalunya. Poc després, va començar a impartir classes en aquella Escola, que amb els anys esdevindria l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Va ser la primera professora de l’Escola amb un perfil totalment i integralment universitari i amb una clara vocació per la recerca. Va cursar estudis de doctorat als Estats Units, on també va defensar, el 1989, la seva tesi doctoral, titulada L’Escola de Bibliotecàries, 1915-1939 (Barcelona, 1992), i des de llavors ha combinat la recerca sobre qüestions tècniques, com ara la catalogació dels materials bibliotecaris, l’organització dels recursos electrònics i l’automatització dels processos, amb l’estudi de la història de la professió i de les biblioteques públiques catalanes.


 
 
logo