El valor d’algunes d’aquestes obres és incalculable, tant per la seva antiguitat, singularitat i originalitat material (contingut, enquadernació, imatges), com per l’escassetat d’exemplars que se’n conserven. La selecció inclou llibres de temàtiques molt diverses, com ara literatura, matemàtiques, gastronomia, viatges, ciències naturals i infermeria. Hi trobem, entre altres, el Libre dels feyts de Jaume I, el Llibre de Sent Soví, Els cent noms de Déu i l’Ars brevis de Ramon Llull, el Mixné Torà de Maimònides i el Discours de la methode de René Descartes. Els comentaris són a càrrec de professors especialistes de diferents departaments de la Universitat de Barcelona i d’investigadors d’altres centres de recerca que han fet una síntesi dels seus coneixements amb voluntat divulgativa: Martí de Riquer (†), Gemma Avenoza, Ignasi J. Baiges, Josep Hernando, Rosa Alcoy, Jaume de Puig i Oliver, Blanca Garí, Núria Jornet-Benito, M.ª Elisa Varela-Rodríguez, Jaume Torró Torrent, Antoni Riera Melis, Xavier Espluga, Daniele Guernelli, Albert Soler, Joaquim Prats, Josep Pla i Carrera, Pedro Rueda Ramírez, Alejandra Guzmán, Jesús Gascón, Oriol Oleart, Prim Bertran (†), Emilia Calvo, María José Prieto Villanueva, Roser Salicrú, Coloma Lleal Galceran, María-Milagros Rivera Garretas, Daniel Piñol, Antònia Carré, Lluís Cifuentes, Juan Carlos Asensio, Teodoro Loinaz, Maria Àngels Pérez Samper, Ferran Sabaté i Casellas, Gerard González Germain, Eduard Masana, Ramon Maria Masalles Saumell, Meritxell Blasco, Doris Moreno, Santiago Álvarez, Joan Vallès Xirau, Roser Valls, Francesca Mestre, M. Rosa Vives, Xavier Iglesias, Gabriela Urizar Olate, Raimon Arola, Nora Vela, Isabel Soler, Salvi Turró, Stijn van Rossem, Agustín Hernando, Ferran Iniesta, Irene Llop, Immaculada Socias Batet, Josep Lluís Alay i Javier San Julián Arrupe.
L’obra, que es presentà el 20 de setembre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, ha estat curosament editada per Edicions de la Universitat de Barcelona. Carina Rey, delegada del rector com a comissionada per a Sistemes d’Informació i Documentació, i Adelaida Ferrer, directora del CRAI, han estat les promotores del projecte, i Neus Verger, cap de la Biblioteca de Reserva, una de les coordinadores. Ignasi Baiges, Xavier Espluga, Blanca Garí, Carina Rey, Pedro Rueda i Neus Verger s’han encarregat de la gestió dels textos amb els autors. Serveis Lingüístics i el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona també han col·laborat en aquesta iniciativa.
La selecció aplega seixanta-cinc obres: dinou manuscrits, setze incunables i trenta impresos. Moltes de les obres triades responen a l’atribut de bellesa, com els manuscrits il·luminats; algunes tenen interès per la seva relació amb la cultura catalana, i n’hi ha que abracen tots dos valors. El llibre, doncs, s’estructura en aquestes tres parts principals —manuscrits, incunables i impresos—, les peces de cadascuna de les quals estan ordenades cronològicament. Dins de cada obra comentada hi ha, en primer lloc, la cita (autor, títol, peu d’impremta i format); en segon lloc, unes dades tècniques que inclouen un breu regest de l’obra, la descripció material (material de suport, tipus d’escriptura o tipografia i il·lustració), la història de l’exemplar (on se n’esmenten els antics posseïdors), l’enquadernació, les exposicions en què s’ha exhibit i, per acabar, les versions digitals disponibles (consultables la majoria a la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona [BiPaDi] i a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes). A continuació d’aquesta part més tècnica, hi ha el comentari de l’especialista i una bibliografia de referència. De cada llibre s’han extret unes quantes imatges rellevants per il·lustrar-lo. A l’annex final es reprodueixen tots els textos en castellà i en anglès.
A més de l’interès intrínsec de les peces presentades, aquesta obra vol donar a conèixer la important col·lecció del fons antic de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Reserva. L’actual biblioteca es va crear arran de la desamortització de Mendizábal, és a dir, la confiscació dels béns eclesiàstics per posar-los en mans de l’Estat —quan es va restaurar la Universitat de Barcelona, no quedava cap vestigi de la biblioteca que tenia l’antiga universitat fundada el 1450 i suprimida el 1714—. Així, els fons dels vint-i-tres convents i col·legis de religiosos de Barcelona, Gràcia, Sarrià, dels cartoixans de Montalegre, dels benedictins de Sant Benet de Bages i dels jesuïtes i caputxins de la ciutat de Manresa, van ser traslladats per formar el que l’any 1847 es va denominar la Biblioteca Pública Provincial de Barcelona. El 1881 s’instal·là definitivament al nou edifici de la Universitat de Barcelona, que dissenyà l’arquitecte Elies Rogent. A part dels fons provinents de la desamortització, que són la gran majoria, a l’inici de la biblioteca també s’hi van incorporar els de l’antiga Universitat de Cervera que es consideraven pertinents per als estudis superiors, concretament uns mil sis-cents volums, entre els quals hi havia setanta-sis manuscrits i cinc incunables.
La publicació d’Els tresors de la Universitat de Barcelona vol revalorar aquest important fons patrimonial, que representa un valuós testimoni de la nostra història, augmentat pel fet de provenir d’unes biblioteques i d’uns posseïdors concrets que ens permeten fer una cartografia del fenomen de la lectura en el nostre país durant l’època moderna.