/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Setembre
2016
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dijous 1 de setembre de 2016
El dimecres 7 de setembre, a les 17.30 h, a l’Escenari 2 de la Setmana del Llibre en Català (av. de la Catedral), es presentarà Aprendre de lletres, d’Enric Prats. Hi participaran Rafael Vallbona, Conrad Vilanou i l’autor. A partir de deu novel·les i narracions, aquesta obra ofereix una mirada diferent sobre l’educació. De Karl Ove Knausgård a Kazuo Ishiguro, d’Emma Reyes a Vicenç Pagès, d’Edward Bunker a Enrique Vila-Matas, l’autor proposa una reflexió sobre la pedagogia a través de la literatura.

Enric Prats ens convida a un diàleg entre pedagogia i literatura amb l’objectiu d’entendre com la ficció narrativa pot ajudar —tant en l’actualitat com en el passat— en el procés de creixement i aprenentatge, inherent a la condició humana. Es tracta d’una obra de pedagogia, de teoria de l’educació, sense cap intenció de fer crítica literària o reflexió filològica.

El llibre s’inicia amb un relat en què l’escriptor Rafael Vallbona parla de la seva formació a través de la novel·la, de les novel·les llegides i viscudes amb tota la intensitat possible, amb la convicció que saber i llibertat van agafats de la mà. A continuació, s’apleguen deu assaigs sobre obres que admeten moltes lectures —com no podia ser d’altra manera tractant-se de ficció—, distribuïts en tres apartats temàtics: sobre els actors, el lloc i el sentit de l’educació. Al voltant dels actors, en concret sobre la infantesa, l’adolescència i el pas a l’adultesa, es manté un diàleg amb tres narracions: L’illa de la infantesa, de Karl Ove Knausgård; Memoria por correspondencia, d’Emma Reyes, i Algun dia aquest dolor et servirà, de Peter Cameron. Al voltant dels llocs o espais de l’educació, s’han treballat quatre obres: La vella escola, de Tobias Wolff; Stoner, de John Williams; El país del agua, de Graham Swift, i Els jugadors de whist, de Vicenç Pagès. Tot seguit, a partir de La educación de un ladrón. Autobiografía, d’Edward Bunker; No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro, i París no se acaba nunca, d’Enrique Vila-Matas, es parla de l’educació amb un sentit, l’educació sense sentit i l’educació sense referents.

L’obra es clou amb un epíleg d’Enric Prats i Conrad Vilanou que tracta de la influència del pensador i literat Curzio Malaparte, que, en paraules de l’autor, «va anticipar el mal d’Europa: venuda l’ànima, només en queda la pell. Una pedagogia per a una Europa que s’ha suïcidat massa cops en el darrer segle».

Aquest llibre forma part de la col·lecció Pedagogies UB, que consta dels títols La educación revisitada. Ensayos de hermenéutica pedagógica, d’Ángel C. Moreu i Enric Prats (coords.), i L’educació, una qüestió d’estat. Una mirada a Europa, d’Enric Prats, i en la qual es publicaran properament: Impertinentes. El desgarro de pensar, d’Octavi Fullat; La formación del carácter de los maestros, de Francisco Esteban Bara (ed.), i ¿Enseñar y aprender en la universidad? Ensayos fenomenológicos y hermenéuticos, de Xavier Laudo Castillo i Isabel Vilafranca Manguán (coords.).

Enric Prats és professor de Pedagogia Internacional a la Universitat de Barcelona. Responsable d’edició de la revista Temps d’Educació, és secretari del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres i col·labora habitualment en mitjans de comunicació. És autor de Teorizando en educación (2015), Ètica de la informació (2004) i Racismo en tiempos de globalización (2001), i coautor de La complejidad en un centro de secundaria (2013) i Multiculturalismo y educación para la equidad (2007). A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat La educación revisitada. Ensayos de hermenéutica pedagógica (com a coordinador juntament amb Ángel C. Moreu, 2011) i L’educació, una qüestió d’estat (2013).


 
 
logo