Els embrions són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que reuneix dins un mateix marc conceptual els coneixements sobre l’evolució de les espècies i el desenvolupament embrionari, i que per aquest motiu mereix un assaig de divulgació específic. A més de donar moltes sorpreses als investigadors, ha permès respondre preguntes que la teoria de l’evolució havia plantejat i que encara no havien estat resoltes. En bona part, l’evolució dels animals depèn dels seus embrions o, més ben dit, dels canvis que de forma atzarosa es produeixen en els gens que en controlen el desenvolupament.

El llibre es divideix en dues parts. A la primera es parla de la «caixa d’eines» de l’evo-devo, dels processos cel·lulars, genètics i moleculars que han generat tota la diversitat animal a partir d’un mateix conjunt de matèries primeres i mecanismes bàsics. El primer capítol ofereix una breu introducció a aquesta disciplina científica, on es justifica la importància de relacionar els estudis de biologia del desenvolupament amb els que tracten sobre l’evolució. Als capítols segon, tercer i quart s’expliquen els fonaments conceptuals de la genètica i l’embriologia, que permetran entendre els exemples d’evo-devo que es presenten a la segona part del llibre i donen idea de la importància de les aportacions d’aquesta ciència. En aquests capítols s’exposen els primers casos d’evo-devo, com ara per què els peixos no tenen potes i en canvi l’espècie humana té braços i cames, que ajuden a entendre com funciona l’evolució del desenvolupament embrionari. Finalment, al cinquè capítol es planteja la gran paradoxa de l’evo-devo: ¿com pot ser que, a partir d’una caixa d’eines genètiques compartida per tots els animals, s’hagi pogut generar la diversitat actual i la pretèrita —i la que pugui esdevenir-se en el futur?

A la segona part del llibre s’expliquen amb detall, de manera molt amena i amb gran rigor científic, uns quants casos concrets, seleccionats entre tots els disponibles a la bibliografia científica, per tal de facilitar la comprensió del funcionament global dels mecanismes evolutius i de desenvolupament. Es tracta, per tant, d’un viatge als nostres orígens embriològics i evolutius, una aproximació científica a les velles preguntes «d’on venim?, com hem arribat fins aquí?».

La col·lecció Catàlisi d’Edicions de la Universitat de Barcelona és una iniciativa editorial dirigida a exposar, de manera divulgativa i alhora rigorosa, un ampli ventall de temàtiques de la ciència actual plantejades per investigadors que acosten el coneixement científic a la societat. L’objectiu principal d’aquesta col·lecció és fomentar l’accés a la cultura científica d’un públic ampli, especialista i no especialista, atès que la ciència té un impacte cabdal en tots els aspectes de la nostra vida que afecta des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Des d’aquesta òptica, Catàlisi és una col·lecció de referència en la tasca de socialitzar el coneixement i de divulgar la recerca que es duu a terme en el món universitari, un compromís de servei públic que mereix un reconeixement especial.

Iniciada el 2007, aquesta col·lecció ha editat una vintena de títols, alguns dels quals en català i en castellà, i una bona part disponibles en eBook. Amb una temàtica àmplia i de la màxima actualitat, les obres estan orientades a promoure un debat fructífer tant entre la comunitat científica com en l’opinió pública. Destaquem que un dels darrers títols, La ciència en la literatura, de Xavier Duran, ha rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca (Altres Ciències), i que l’autor de La saviesa combinada, Joandomènec Ros, professor de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat guardonat enguany amb la Creu de Sant Jordi.

Jordi Garcia-Fernàndez (Barcelona, 1963), doctor en Biologia, és professor de Genètica a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Ha estat investigador a la Universitat d’Oxford i és professor honorífic del Merton College. Autor de més d’un centenar d’articles, alguns dels quals publicats en revistes científiques de màxim impacte com Nature, ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, que es lliura a investigadors joves, i el Premi Icrea Acadèmia de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats. Pioner de l’evo-devo a l’Estat espanyol, L’embrió inconformista és la seva primera obra de caràcter divulgatiu.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965), doctor en Biologia, és professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la relació que mantenen amb el comportament humà. Ha estat investigador a la Universitat d’Oxford, i ha fet estades en diferents centres de recerca europeus i nord-americans. Ha publicat una seixantena d’articles científics en revistes especialitzades, així com llibres de divulgació i assaig. Coautor de diverses obres didàctiques i enciclopèdiques, també col·labora habitualment en mitjans de comunicació (El Punt Avui, Ara, Ràdio 4). El 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General». Director de la col·lecció Catàlisi d’Edicions de la Universitat de Barcelona, ha publicat diverses obres en aquesta editorial; com a autor: Òrgans a la carta (2007), Convivint amb transgènics (2008), ¿Para qué sirven los transgénicos? (2011), Per a què serveix el sexe? (amb Eduard Martorell, 2012), Som una espècie violenta? (amb Xaro Sánchez, Diego Redolar, Enric Bufill, Francesc Colom i Eduard Vieta, 2013) i Educació per a una cultura de pau (amb Marta Burguet, 2014); i com a autor i editor, l’eBook Ciència i universitat a Catalunya (2013).