L’objectiu és oferir una sèrie de regles bàsiques per ajudar a resoldre els conflictes que es produeixen diàriament en l’actual «societat de la comunicació», a partir de quatre premisses: indagar les possibilitats de diàleg entre adversaris; fomentar el diàleg com a via de negociació entre les parts en conflicte; insistir en la importància de la conversa, considerada la forma de diàleg més operativa per assolir un acord, i realçar el caràcter formatiu del diàleg i la conversa tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu, per garantir la qualitat democràtica de les institucions.

Més enllà de la perspectiva socràtica, que és la que s’adopta generalment en filosofia per enfocar el tema del diàleg, Bilbeny elabora un assaig interdisciplinari i intercultural, espigolant elements de teories i autors diversos, com ara de l’ètica discursiva d’Apel, Habermas i Wellmer, i de la denominada democràcia deliberativa de Rawls, Elster i Benhabib. Alhora connecta amb la filosofia del llenguatge dels «actes de parla» desenvolupada per Austin, Grice i Searle, i també amb la teoria de la comunicació, concretament amb la sociolingüística de la interacció de Goffman, Garfinkel i Gumperz, amb el contrapunt de la psicologia del llenguatge de Clark i de la teoria de la negociació de Zartman i Schelling.

L’autor posa de manifest que l’eclosió de les xarxes socials ha transformat l’acte d’opinar en un monòleg i ha desplaçat la democràcia cap al populisme, que es tanca al diàleg i genera gestos, marques i missatges en comptes d’idees, programes i polítiques. Malgrat tot, el diàleg continua sent el motor central de tota negociació, i resulta molt més econòmic i ètic que la força militar, que encara avui constitueix l’ultima ratio per solucionar conflictes a escala internacional.

Bilbeny reconeix que la teoria dels jocs de Von Neumann i Morgenstern ha significat un considerable avenç en l’estudi dels conflictes i de la negociació com a via per resoldre’ls en el món de l’economia i la ciència política, però que, de moment, no hi ha un equivalent similar en la sociologia de la comunicació ni en la filosofia, almenys en el seu vessant més pràctic. Així, el llibre, amb un llenguatge entenedor i amanit amb exemples històrics, presenta una estructura ascendent, des del moment mateix en què les parts reconeixen el conflicte fins que es formula la possibilitat d’acord, passant per tota la gradació d’estratègies de negociació, formes, estructures i pautes de diàleg i conversa, amb l’objectiu final d’arribar a un pacte.

Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953) és catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Filosofia i actualment dirigeix el màster en Ciutadania i Drets Humans, coordina el projecte de recerca Crisi de la Raó Pràctica, i és membre del Grup Interdisciplinari de Reflexió i de Solucions Matemàtiques per a Entitats (GISME). Ha estat professor visitant de la Universitat de Chicago, de l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey, i de la Universitat Loyola de Chicago. La seva recerca, que s’inicià amb treballs sobre història de la filosofia catalana i ètica kantiana, s’ha especialitzat en qüestions interculturals, ètica de la ciutadania i cosmopolitisme. Col·laborador habitual en els mitjans de comunicació, Bilbeny és un autor prolífic, tant en català com en castellà. El 1984 va guanyar el Premi Josep Pla amb Papers contra la cinta magnètica, i el 1987 el Premi Anagrama d’Assaig amb La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital. Ha publicat diversos llibres d’ètica, filosofia política i divulgació, com Carta a un estudiant d’humanitats (2005), La identidad cosmopolita (2007), Consultorio ético (2008), El futuro empieza hoy (2010), Justicia compasiva (2015) i La vida avanza en espiral (2016). A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat Ética del periodismo (2012) i Humanidades e investigación científica. Una propuesta necesaria (2015, coordinat amb Joan Guàrdia).