El llibre de Josep Carles Rius, Periodismo en reconstrucción, explica com la crisi global està transformant de dalt a baix el negoci i la pràctica del periodisme tal com els havíem conegut fins ara. La Gran Depressió del 2008 va posar en evidència tres problemes larvats en la premsa des de feia anys: la pèrdua de credibilitat per no haver exercit de contrapoder, la impotència i el desconcert davant l’impacte de les noves tecnologies, i els greus errors de gestió. Mentre milers de periodistes perdien la feina, alguns van prendre la iniciativa i van buscar la implicació dels ciutadans en nous projectes. Van crear mitjans amb un horitzó ètic, amb fórmules empresarials que els garantissin la independència, la llibertat i, per sobre de tot, la credibilitat. Segons Rius, és possible que ens trobem davant la fi de l’era Gutenberg, però no davant la fi del periodisme. I per això, afirma, aquest és un llibre optimista: la reconstrucció del periodisme és possible.
Josep Carles Rius (Valls, 1956), llicenciat en Ciències de la Informació i màster en Investigació, Comunicació i Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Periodisme en aquesta mateixa universitat, president de la Fundació Periodisme Plural (que edita Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diari del Treball i el Diari de la Sanitat) i el responsable d’Eldiario.es a Catalunya. Va iniciar la seva carrera a la premsa local, amb la creació dels setmanaris Mestral i El Pati. Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, sotsdirector de La Vanguardia i director del seu Magazine, cap de redacció a El Periódico de Catalunya, redactor de la secció d’Economia a El Noticiero Universal i a TVE a Catalunya, i director del diari Públic a Catalunya fins que va tancar el 2012. Ha col·laborat en diversos mitjans, entre els quals la cadena SER.
A Cien casos, Roger Jiménez recull una casuística que abasta exemples de vulneració dels codis deontològics de la professió periodística a Espanya, Europa i els Estats Units. Fruit de la llarga experiència de l’autor com a defensor del lector a La Vanguardia i president del Consell de la Informació de Catalunya, el llibre és una important aportació als fonaments de l’autoregulació dels mitjans. El canvi global en el món de la comunicació ha transformat les relacions entre la premsa i l’audiència, que en el passat es consideraven, respectivament, el quart i el cinquè poder. Ara, la irrupció d’internet i la precarització de l’ofici periodístic per causa de la crisi dels mitjans han conduït a una situació en què s’ha prescindit dels lectors, una força directa i efectiva que, a través dels mecanismes autoreguladors, deia als mitjans què fallava i com podien millorar. En opinió de l’autor, aquesta desvinculació del públic influeix directament i negativa en la qualitat ètica de la premsa i del periodisme en general.
Roger Jiménez Monclús (1938, Catllar), llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, ha desenvolupat la seva activitat professional en diferents camps durant més de cinquanta anys, tant en agències d’informació (Europa Press, Efe) com en altres mitjans de comunicació escrits. Ha exercit diversos càrrecs a La Vanguardia, on va ser el primer defensor del lector. En l’àmbit de la docència, ha estat professor de Redacció Periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona i de Deontologia a la Universitat Internacional de Catalunya. Va presidir l’Associació de la Premsa de Barcelona, així com el Consell de la Informació de Catalunya. El 2015 li va ser concedit el III Premi Internacional de Periodisme «Càtedra Manu Leguineche», i el 2003, durant una estada a Itàlia, el Premi Internacional a la Professionalitat «Roca D’Oro». El 1982 va rebre el Premi Liderman al millor delegat d’agència informativa. És autor dels llibres Les desventures de Port Aventura (1995) i Imperi Berlusconi (2005).
La col·lecció Periodismo Activo d’Edicions de la Universitat de Barcelona, dirigida per Roberto Herrscher, explora els escenaris canviants que el periodisme viu en aquest principi de segle a través d’un diàleg entre l’acadèmia i la pràctica professional. Cien casos n’és el vuitè títol i Periodismo en reconstrucción, el novè. Els altres volums publicats són: Periodismo narrativo. Cómo contar la realidad con las armas de la literatura (2012), de Roberto Herrscher; Ética del periodismo. La defensa del interés público por medio de una información libre, veraz y justa (2012), de Norbert Bilbeny; Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder (2013), de Margarita Rivière; Decir la ciencia. Divulgación y periodismo científico de Galileo a Twitter (2015), de Vladimir de Semir; Una crónica del periodismo cultural (2015), de Sergio Vila-Sanjuán; El nuevo Nuevo Periodismo. Conversaciones sobre el oficio con los mejores escritores estadounidenses de no ficción (2015), de Robert S. Boynton, i El arte de escuchar. Viajes por la música clásica (2015), de Roberto Herrscher.
Roberto Herrscher (Buenos Aires, 1962) és director del màster en Periodisme BCN_NY, que la Universitat de Barcelona organitza conjuntament amb la Universitat de Columbia, i imparteix cursos en altres universitats i institucions d’Espanya, l’Amèrica Llatina i els Estats Units, com l’Ithaca College de Nova York, la Universitat de Los Andes de Bogotà, l’Institut Internacional per al Desenvolupament del Periodisme (IIJ) de Berlín i l’Acadèmia Deutsche Welle (DWA) de Bonn. Escriu regularment cròniques, reportatges i assaigs a La Vanguardia (Espanya), Perfil (Argentina), Gatopardo i Travesías (Mèxic), i Opera News (Estats Units), entre d’altres mitjans. És autor del relat de no-ficció Los viajes del «Penélope» (2007), així com de Periodismo narrativo (2012) i El arte de escuchar (2015), tots dos publicats a la col·lecció Periodismo Activo.