Hi presentarem 15 novetats, hi exposarem un total de 165 títols i hi portarem més de 1.500 llibres, majoritàriament en llengua castellana, tot i que també hi haurà una mostra de les obres en català més representatives del nostre fons editorial. La Fira del Llibre de Madrid va rebre l’any passat més de tres milions de visitants, fet que la converteix en la més important del sector a l’Estat, i en una de les més rellevants d’Europa i de l’àrea hispanoparlant.

L’objectiu d’aquest volum, amb una edició molt cuidada i profusament il·lustrat, és entendre les formes en què cada període de la Història ha afrontat, utilitzat i imaginat l’època i l’art de l’Edat Mitjana, així com el sentit que se li ha atorgat, els clixés i les fantasies de medievalitat que cada època ha respirat, tant si van ser percebudes de manera positiva com negativa.

El llibre, fruit d’un simposi internacional organitzat pel grup EMAC (Exportació i Migracions de l’Art Català. Romànic i Gòtic) i celebrat el maig de 2015 a la Universitat de Barcelona, es divideix en dues parts, «Estudis generals i àmbits de recerca» i «Contribucions». Obre la primera part el capítol «I primi lumi de la pintura simbolista i 1900. De Giotto a Hodler», en què Rosa Alcoy analitza els diferents registres de la pintura dels grans mestres gòtics que es desvetllen en algunes obres molt destacades de l’Europa del segle XIX. En aquest itinerari estableix lligams formals i iconogràfics entre el món medieval i la modernitat artística vuitcentista fins a arribar a l’entorn del 1900.

Gaspar Coll, a «Construccions marginals: de la plana de llibre a l’espai arquitectònic», estudia la influència de la il·luminació medieval de manuscrits —pouant en la part més perifèrica de la miniatura, la marginàlia, o més concretament les orles que decoren els marges dels manuscrits més luxosos d’època baixmedieval— en alguns aspectes figuratius i ornamentals que integra la gran arquitectura del Modernisme català.

Montserrat Pagès, a «La restauració de Ripoll als inicis del catalanisme polític (fi del segle XIX)», introdueix el tema de la controvertida restauració del monestir de Ripoll per definir la que fou, en realitat, una reconstrucció del conjunt que va acabar assumint l’arquitecte Elies Rogent. El treball emmarca la intervenció en els inicis del catalanisme polític i cerca el seu reflex en determinades operacions que afectaren de ple els desplegaments sobre l’observació i la recuperació de l’art romànic.

L’article de Didier Martens, «Un Moyen Âge de substitution: deux images de la Vierge noire de Liesse gravées au XVIIe siècle», se centra en la Marededéu negra de Liesse, ànima d’un reconegut centre de pelegrinatge francès que manté les seves prerrogatives fins a la fi del segle XVIII.

Pere Beseran, a «Un gòtic “neoromànic” al claustre de Ripoll i en altres claustres», es planteja l’existència d’un neoromànic gòtic que es faria visible a Ripoll i en altres conjunts d’àmbit català i provençal per imitació de les formes romàniques.

Enrico Pusceddu, a «L’incarico dell’Hispanic Society of America a Georgiana Goddard King per lo studio dei “primitivi” sardi (1919-1920)», aborda, amb documentació inèdita i una àmplia revisió de les fonts disponibles sobre el terreny, l’encàrrec d’estudiar els mestres primitius de Sardenya que la Hispanic Society of America va fer a Georgiana Goddard King (1871-1939).

Alessio Monciatti, a «Figure sorprendenti. Disegni fuori contesto e particolari nascosti fra utilità e divertimento, per la pittura dei secoli XIII e XIV in Italia», revisa detalls, no necessàriament amagats, de pintures medievals italianes que sovint passen inadvertits o són poc comentats, i ens descobreix un món de figures sorprenents.

Joan Marimón, a «L’art medieval al cinema», fa un minuciós recorregut pels films ambientats a l’Edat Mitjana que va dels herois medievals a les vides de sants i artistes, passant per la recreació de la vida monàstica. El setè segell (1957) de Bergman, Andrei Rubliov (1966) de Tarkovski i El Decameró (1971) de Pasolini són alguns dels exemples monumentals, i obres essencials del cinema, que tenen cabuda en el seu estudi panoràmic.

Cristina Fontcuberta, a «“La capitana en campanya”: la imatge de santa Eulàlia en època moderna», analitza les transformacions iconogràfiques del culte medieval a una de les patrones de la ciutat de Barcelona, santa Eulàlia, ben representada i afavorida en creacions d’època gòtica dins del context català, per explorar els usos polítics i les derivacions d’aquest important culte medieval en les centúries següents i, de forma especial, en el marc de la Guerra dels Segadors.

Francesc Fontbona, en el capítol «Monuments medievals a la pintura catalana del segle XIX», analitza el renovat interès per l’art medieval, amb l’arquitectura com a baròmetre, a través dels monuments i l’arquitectura medievals representats en la pintura catalana del segle XIX. Parla de les aportacions de pintors com Pelegrí Clavé, Claudi Lorenzale, Onofre Alsamora i Lluís Rigalt, entre d’altres, per explorar-ne les teles, litografies, dibuixos i aquarel·les i fixar els espais en què els nostres monuments medievals fan algunes de les seves primeres aparicions.

L’artista Dino Valls, a «Políptico de la sombra. Aspectos del Arte Medieval en la obra de Dino Valls», fa una anàlisi de la seva pròpia creació per tal de cercar-hi els aspectes més significatius que l’acosten a l’art medieval.

Pel que fa a la segona part, «Contribucions», comença amb el capítol «Les vidrieres del 1913 del cimbori de la catedral de Barcelona: models gòtics i neogòtics», en què Sílvia Cañellas Martínez i Núria Gil Farré ens apropen a les vidrieres realitzades entre el 1910 i el 1913 per la casa Rigalt, Granell i Cia, i destruïdes durant la Guerra Civil. Gràcies a diverses reproduccions de l’obra original i als mateixos projectes, les autores fan una anàlisi de la possible col·locació de les imatges, del programa i dels seus referents més notoris.

Àngel Monlleó i Galcerà, a «Recepció del Gòtic en la plàstica religiosa no arquitectònica de l’eclecticisme hispànic», ens parla de l’escultor Josep Alcoverro i Amorós (1843-1908) i de l’adaptació de l’art gòtic a la imatgeria religiosa vinculada als corrents de l’eclecticisme escultòric.

Sebastià Sánchez Sauleda, a «Artistes medievals al programa decoratiu del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic de Barcelona (1909-1910)», s’interessa per les representacions medievals del programa escultòric de l’exterior del Museu, i analitza els bustos de Ferrer Bassa, Borrassà, Dalmau, Vergós i el Maestro Alfonso, tot buscant explicar les raons de l’elecció i la seva justificació en el context del moment.

Carme Grandas, a «La interpretació del món medieval en els projectes funeraris d’Elies Rogent i Amat», estudia la influència de l’art medieval en les intervencions que aquest arquitecte va dur a terme, entre el 1853 i el 1880, als cementiris del Poblenou, Sitges, Gurb i Sant Adrià de Besòs.

Resseguint les línies de l’arquitectura vuitcentista interessada per les formes medievals, Alba Barceló Plana, a «L’església de Santa Maria de Portbou: una reinterpretació del Gòtic català», desenvolupa l’estudi d’aquest temple, un projecte del 1878 que va executar Joan Martorell i Montells (1833-1906), autor d’obres com l’església de les Saleses i personalitat molt interessant, que fou deixeble del ja esmentat Elies Rogent.

Chiara Rotolo, a «La recontextualización de las Majestats de Beget, Sant Miquel de Cruïlles y La Trinité de Prunet i Bellpuig», mostra l’indubtable interès de les policromies sobreposades, que porta a veure i explicar les seves variants i raons sense menystenir altres arguments que aconsellen valorar també la creació de marcs o retaules posteriors, integradors de les realitzacions medievals, en el context de la continuïtat de les devocions i la sacralitat d’algunes d’aquestes peces.

Paolo di Simone, a «Gioca, Fernando», s’ocupa de la partida i el joc dels escacs com a metàfora amorosa. L’autor revisa el període medieval com a model, ampliant-ne els exemples en què la trobada amorosa es pot prendre per un joc, que pot tenir moltes virtuts i que és possible interpretar en diferents sentits.

Valentina Fraticelli, a «Lo sguardo del Settecento al Medioevo», ens acosta als precedents de la recuperació del passat medieval que es va fer al segle XIX, per analitzar l’escultura romana en alguns dels dibuixos de Seroux d’Agincourt conservats a la Biblioteca Apostòlica Vaticana.

Anna Trepat Céspedes, a «La Verge del Cor de Valldonzella: representació i devoció des del segle XIV fins a l’actualitat», recupera aquesta taula gòtica per fer un recorregut a través de la seva història. A partir de la llegenda i de l’interès per salvaguardar la icona, es remarca la intensa devoció que va despertar a l’època moderna, en augment a partir del segle XVII.

Maria Cristina Rossi, a «Citazioni, usi e riusi: un gioco di rimandi figurativi nella scultura tra XII e XIII secolo in Italia centro meridionale», penetra en l’interessant tema de les cites artístiques per explorar les seves possibilitats a través de la reutilització de l’escultura centromeridional italiana realitzada a l’entorn del 1200 i en el segle XIII.

Rosa Alcoy (Barcelona, 1959) és catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, creadora i directora del grup consolidat EMAC. Romànic i Gòtic, i coordinadora, del 1997 ençà, de diversos projectes per a la catalogació i l’estudi de l’art català conservat fora de Catalunya, així com d’unes Accions integrades Itàlia-Espanya. Juntament amb Magda Polo Pujadas, dirigeix la revista Matèria. Revista internacional d’Art, del Departament d’Història de l’Art de la UB (Edicions de la UB). És experta en pintura medieval i ha publicat també estudis sobre escultura gòtica i art dels segles XIX i XX. Guardonada amb diferents premis, entre els quals el Premi Iluro de monografia històrica i el Premi Vilafranca, ha coordinat catàlegs i ha comissariat diverses exposicions. És autora dels llibres següents: El cementiri de Lloret de Mar: indagacions sobre un conjunt modernista (1990); Pintures del gòtic a Lleida (1990); Joan Mates, pintor del gòtic internacional (1997); El retaule de Santa Anna del castell de l’Almudaina i els seus mestres (2000); Eduard Alcoy a Mataró (2000); Sant Jordi i la Princesa (2004), i La Catalogna e Bizancio dal romanico al gotico (2014). Va dedicar la seva tesi, amb el premi extraordinari de doctorat (1989), al taller dels Bassa i ha fet nombroses incursions en l’estudi de la pintura, la miniatura i el vitrall medievals. Ha curat l’edició de diversos volums internacionals, entre els quals: El Trecento en obres (2009), Contextos 1200 i 1400 (2012) i Art fugitiu. Estudis d’art medieval desplaçat (Edicions de la UB, 2014), a més d’altres publicacions del grup EMAC. Té especial interès pels estudis de pintura, iconografia i teoria de l’art, i per la il·lustració de manuscrits, camp en què destaquen contribucions sobre el Llibre d’Hores de Maria de Navarra, el Saltiri anglo-català de París (ed. M. Moleiro) i altres còdexs vinculats al taller i l’entorn de Ferrer Bassa. Recentment ha estat assessora científica de l’exposició Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueu del gòtic català (MUHBA, 2015). Ha publicat també a Edicions de la UB Art i devoció a l’Edat Mitjana (amb Pere Beseran, 2011), El romànic i el gòtic desplaçats (amb Pere Beseran, 2007) i San Jorge y la princesa: diálogos de la pintura del siglo XV en Cataluña y Aragón (2005).