El procés de construcció literària de Barcelona, que s’inicia a la segona meitat del segle XIX i es consolida a partir de la creació del Premi Nadal als anys quaranta del segle XX, és el resultat d’un diàleg històric molt complex entre diferents agents polítics, socioeconòmics i culturals, i constitueix el fil conductor d’aquest llibre, que ofereix una visió interdisciplinària i polièdrica de la ciutat, com a escenari i protagonista de múltiples novel·les —des de Nada, La noria i Luciérnagas fins a El embrujo de Shanghai—, i també com a actiu centre editorial, espai escènic i imprescindible paisatge cinematogràfic i arquitectònic. El fet que Barcelona hagi estat declarada recentment Ciutat de la Literatura per la Unesco representa la culminació d’aquest procés i convida a reflexionar sobre la presència de la ciutat en l’imaginari cultural contemporani.

Barcelona, ciudad de novela reuneix nou aportacions d’autors procedents d’àmbits diversos. En el primer capítol, Rosa Navarro subratlla la importància que té Barcelona a Nada, de Carmen Laforet, com a escenari de l’obra i també com a espai viscut per la protagonista, àlter ego de la narradora. A continuació, Adolfo Sotelo estudia l’extraordinària activitat editorial de la ciutat a través de la figura de l’editor Josep Janés i dels vincles professionals i d’amistat que s’establiren entre ell i Camilo José Cela, que buscava a Barcelona un editor de prestigi que apostés per les seves obres. Marta Cristina, per la seva banda, contextualitza La noria en la trilogia de Barcelona —juntament amb Los otros i La corriente— que Luis Romero escrigué entre 1951 i 1962, una de les visions de conjunt més àgils i precises de la vida de Barcelona en els anys posteriors a la Guerra Civil. Marisa Sotelo presenta Luciérnagas, d’Ana María Matute, com un dels millors relats sobre la Guerra Civil espanyola, que irromp en la vida dels personatges en el moment crucial del trànsit de l’adolescència a la maduresa, mentre que Ana Rodríguez Fischer analitza l’obra de Juan Marsé, constructor d’una Barcelona pròpia que s’estén pels barris del Carmel, el Guinardó i Gràcia. Blanca Ripoll explica el paper fonamental que va tenir Barcelona en la recuperació i el desenvolupament de la novel·la espanyola en la immediata postguerra a l’empara de l’editorial Destino i del Premi Nadal, que descobrí escriptors tan importants com Miguel Delibes, Carmen Martín Gaite i Rafael Sánchez Ferlosio.

L’enfocament literari dels primers sis capítols es complementa amb tres articles de tema divers. Si el dramaturg Sergi Belbel fa un recorregut per l’escena teatral barcelonina des de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del XX, l’arquitecte José María García Fuentes mostra el procés de construcció del Barri Gòtic entre els anys vint i cinquanta del segle XX. Finalment, el cineasta José Luis Guerin recull l’experiència de la realització d’En construcción, un documental que aborda la transformació urbana i humana del Barri Xino barceloní.

Marisa Sotelo és professora del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona. Especialista en l’obra d’Emilia Pardo Bazán, ha estudiat també autors com Miguel de Unamuno, Antonio Machado, Pío Baroja, Camilo José Cela, Ana M.ª Matute, Carmen Laforet i Gonzalo Torrente Ballester, i ha publicat part de l’epistolari que mantingué Santiago Valentí Camp amb alguns dels autors més representatius del modernisme hispànic. És vicepresidenta de la Sociedad de Literatura Española del Siglo XIX i membre del consell assessor de les revistes La Tribuna. Cuadernos de Estudios da Casa Museo Emilia Pardo Bazán i Anagnórisis. A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat, juntament amb altres autors, Estéticas y estilos de la literatura española del siglo XIX (2014) y Desde ambas laderas. Culturas entre la tradición y la modernidad (2015).