«El 1969, els estudis d’antropologia encara no existien a Barcelona; es van iniciar, precisament, durant aquell curs acadèmic de 1969-1970 amb les assignatures d’Antropologia Cultural i Etnologia dels Pobles Primitius impartides per Claudi Esteva, acabat d’arribar a Barcelona. Uns mesos abans, però, fou iniciativa de Joan Frigolé anar a veure’l per mostrar-li el nostre interès per la disciplina. Així, amb unes elementals recomanacions bibliogràfiques, ja que partíem de la ignorància més absoluta, i juntament amb altres companys, Montse Camps i Paco Maciá, vam començar el nostre particular i accelerat procés de formació en l’antropologia cultural. A més, Claudi Esteva ens convidà a integrar-nos al Centro de Etnología Peninsular del CSIC i a col·laborar amb ell en una investigació que estava desenvolupant a Bielsa (Osca), i hi vam anar durant les vacances de Nadal d’aquell curs 1969-1970. Encara no sabíem gaire bé què era l’antropologia i ja ens disposàvem a tenir la nostra primera experiència de treball de camp. Joan Frigolé podria haver tingut una altra experiència en aquest sentit, justament als Andes peruans, si no hagués estat per la repressió franquista, que el va empresonar i privar del passaport necessari a causa de la seva activitat com a delegat de Facultat del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Al cap de ben poc es van afegir al grup Joan Prat, Pau Comes, Ignasi Terradas i Alberto Gordillo. Tots plegats vam continuar un procés que es podria anomenar “grupdidactista”, per la formació que teníem. Ens reuníem al vespre, a casa d’algú, per conèixer-nos una mica i comentar les lectures que anàvem fent. Al mateix temps, la majoria vam iniciar els nostres respectius treballs de camp orientats a les tesis doctorals corresponents. Ens oblidàvem d’Aristòtil, Kant, Heidegger i Teilhard de Chardin per anar a trobar la gent dels pobles... Joan Frigolé va decidir traslladar-se a Calasparra (Múrcia) i va presentar la seva tesi el mes de setembre de l’any 1974 amb el títol Diferenciación y estratificación sociocultural en el campo español: la Vega Alta del Segura (Calasparra).

»He volgut recordar aquest particular procés de formació antropològica per destacar la importància de les primerenques aportacions metodològiques de Joan Frigolé als estudis del que aleshores denominàvem Etnologia de la Península Ibèrica i que es recolliren, fonamentalment, en tres dels seus articles: “Algunas consideraciones sobre las unidades de análisis cultural”, “Modelo para el estudio del sector no campesino dentro de la sociedad rural” i “El problema de la delimitació de l’objecte d’investigació i anàlisi en antropologia. Crítica d’alguns models emprats per a l’estudi de la Península Ibèrica”.

»El primer i el més important i significatiu també des del punt de vista de les reflexions i les propostes metodològiques data del 1973, és a dir, només tres anys després de la seva iniciació en antropologia i, tanmateix, es tracta d’una proposta metodològica plena de sentit i críticament alternativa a l’antropologia que practicaven els acadèmicament ben formats antropòlegs nord-americans que venien a fer treball de camp a l’Estat espanyol i que publicaren les seves monografies, la majoria d’ells, al llarg de la dècada de 1970.

»El mes de gener del 1973, quan Joan Frigolé va presentar, dins de la Primera Reunión de Antropólogos Españoles, celebrada a Sevilla, una comunicació titulada “Algunas consideraciones sobre las unidades de análisis cultural”, no havia llegit el llibre d’Eric Wolf, Europa y la gente sin historia, fonamentalment perquè el seu autor encara no l’havia escrit. Tanmateix, en la seva comunicació, Joan Frigolé ja anunciava alguns dels plantejaments del reputadíssim antropòleg nord-americà que presenta en el seu article “La cultura, ¿panacea o problema?”, publicat per primera vegada a American Antiquity, l’any 1984.

»El problema que es plantejava Joan Frigolé en la seva comunicació era una qüestió cabdal per a l’antropologia en general i, més particularment, per a l’antropologia que en aquells moments es desenvolupava a l’Estat espanyol, en concret, “la correcta definición y elección de las unidades de análisis y estudio antropológico dentro del marco de la Península Ibérica”. Per què aquesta preocupació? Fonamentalment perquè els estudis de referència que s’havien publicat o s’anaven editant prenien com a unitat d’estudi (en el treball de camp) i d’anàlisi “pobles”, pobles entesos com a llocs on viu una població, poble com a comunitat, municipi, població... [...]

»Després de destacar la necessitat de transcendir la “comunitat” o el “poble” com a unitat d’estudi... i de proposar que l’objecte d’estudi hauria de ser el sistema social, el medi social, el que calia explicar era la complexa xarxa de relacions i d’interaccions dins d’un sistema social i les d’aquest en relació amb el medi físic, és a dir, el codi cultural o aquell conjunt de regles que expliquen la conducta amb les variacions corresponents dels diferents grups socials... A més, Joan Frigolé afegia que, en relació amb aquests plantejaments, s’havia de considerar la importància de l’Estat i de la història.»