El conjunt aplega trenta-sis treballs científics publicats al llarg de la carrera acadèmica de Pilar Bayer, ordenats cronològicament per tal de contextualitzar-los i retratar una trajectòria de recerca resseguint la variable temps.

A l’inici de l’obra –prologada pel rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez–, Artur Travesa esbossa la biografia de la professora: els seus interessos científics i les seves contribucions; les col·laboracions amb matemàtics com Jürgen Neukirch, Gerhard Frey i Jean-Pierre Serre; la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB), i el que ha representat el seu llarg i profund mestratge per a les generacions posteriors de matemàtics.

El primer volum, que inclou disset articles, s’obre amb un de 1976 que tracta del teorema de Fermat: presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum conté una selecció de dinou treballs que aborden una part essencial de l’obra de Pilar Bayer: formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Tots dos llibres reflecteixen de manera fefaent la prolífica tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, les funcions zeta, les formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, les equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

Pilar Bayer (Barcelona, 1946) es va llicenciar en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona el 1968 i el 1975 s’hi doctorà. Va exercir de professora de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1968-1975) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1977 i 1981-1982), així com a la Universitat de Regensburg (1977-1980), on va adquirir una sòlida formació en teoria de nombres, i a la Universitat de Santander (1980-1981). Finalment, el 1982 va obtenir la càtedra d’Àlgebra de la UB. Impulsora i directora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid; de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i de l’Institut d’Estudis Catalans, entre d’altres institucions. El 1997 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, el 2004 va ser nomenada Emmy Noether Professorin de la Universitat Georg-August de Göttingen, i el 2013 va rebre el Premi Crítica «Serra d’Or». Dos dels seus llibres es van publicar a Publicacions i Edicions de la UB: Ensenyar matemàtiques: variacions sobre un tema de Felix Klein (2007) i, juntament amb altres autors, Corbes de Shimura i aplicacions (2006).