Aparegut en format paper el febrer del 2015 (Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900), ara se’n publica la traducció a l’anglès en ePub. Fruit del projecte «Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900» del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON), que dirigeix Teresa-M. Sala, l’obra ofereix una reflexió acurada i polifònica sobre un tema encara no prou estudiat: la profunda relació simbòlica entre la biologia i l’art durant el modernisme. És ben sabut que aquest moviment artístic es va inspirar en la naturalesa i que va utilitzar profusament elements d’origen natural, amb preferència els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic. Ara bé, aquest llibre s’ocupa d’aspectes menys coneguts d’aquesta relació, com ara la recepció de les teories darwinistes a Catalunya a finals del segle XIX, el bestiari modernista, els repertoris d’ornamentació vegetal utilitzats pels artistes i l’imaginari simbolista del paisatge natural.

Influïts pel culte a la natura, els creadors —pintors, arquitectes, artistes decoratius i gràfics, sobretot— van configurar durant els anys d’eclosió del modernisme un potent imaginari poètic, simbòlic i oníric, mentre els científics, que vivien la repercussió de la teoria de l’evolució de Darwin, encetaven un intens debat entre creacionistes i evolucionistes. D’aquest marc històric i de les relacions entre artistes i científics s’ocupen els capítols «Concerning the relationship between the arts and nature: biology and Symbolism in Barcelona circa 1900», d’Enric Ciurans, Sergio González-Crespo i Teresa-M. Sala; «Darwinism in Spanish natural science school textbooks in the last decade of the nineteenth century. A brief approach to art in teaching the theory of evolution», de Margarita Hernández Laille; «Concerning nature in Symbolist imagery», de Teresa-M. Sala; «The Symbolist landscape and the concept of the degeneration of race according to Max Nordau, Pompeu Gener, et al.», d’Irene Gras Valero, i «The study of the Modernista bestiary: notes for a first approach», de Teresa-M. Sala.

D’altra banda, els plantejaments antimaterialistes i idealistes que, en alguns casos, havien coincidit amb els postulats de les teories de l’evolució van proporcionar el marc de sensibilitats del moviment simbolista, en què els anomenats «paisatges de l’ànima» s’estenien des de l’aproximació a l’inconscient fins al viatge a illes inexplorades, tot passant per altres formes d’evasió del subjecte, com van ser la tècnica de l’actor, el joc dels infants o l’emmirallament en les plantes i les bèsties. Sobre aquests aspectes versen els capítols «Anti-Materialist ideas in England in the late nineteenth century and their validity today», de Sergio González-Crespo i Teresa-M. Sala; «The discovery of The White Island», de Nina Ferrer, sobre l’arribada de Santiago Rusiñol a Eivissa, i «Papier-mâché animals, popular pageantry: a tribute to Xavier Fàbregas», d’Enric Ciurans. Cal destacar el capítol «The Maeterlinck of the flowers and the bees», de Jordi Coca, dedicat al poeta, dramaturg i assagista belga, un dels màxims exponents del teatre simbolista del seu temps.

L’obra es completa amb les aportacions d’Antoni Galmés Martí («“Oh, worker, worker poet!”. An overview of the concept of nature based on the literary work of Ignasi Iglésias»), Carmina Salvatierra Capdevila («The pedagogical notebooks of Enric Giménez i Lloberas. The actor’s technique»), Fàtima López Pérez («Methods of application and catalogues for Modernista floral decoration»), Daniel Pifarré Yañez («Animals in Modernista sgraffiti») i Pere Capellà Simó («Nature in miniature. From Noah’s Ark to the teddy bear»).

La col·lecció Singularitats, a la qual pertany aquest llibre, vol donar a conèixer els resultats de les recerques desenvolupades per GRACMON. Els llibres que la integren estan concebuts com a obres col·lectives que aporten una reflexió àmplia al voltant del modernisme, el noucentisme, l’estudi de la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals de les arts a la ciutat de Barcelona. Els títols apareguts fins avui són Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres (a cura de Mercè Vidal i Jansà); La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat, d’Anna Calvera (coord.); cDf International Congress (eBook), de Lluís Bosch i Mireia Freixa (coords.); Diàlegs amb l’antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies, de Cristina Rodríguez Samaniego i Jorge Egea (coords.), i Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, de Teresa-M. Sala (coord.), també publicat en anglès en versió ePub.

Pere Capellà Simó (Palma, 1981) és llicenciat en Belles Arts i doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Com a artista plàstic, ha il·lustrat els versos de Ramon Llull —Cant de Ramon – Lo Desconhort (2005)—, de Pau Vadell —Sadoll de seny (2006)— i d’August Bover —Cloc! (2011) i Beabà (2014)—. També ha participat en diverses exposicions, tant individuals com col·lectives. Com a investigador, s’ha especialitzat en la història de la joguina durant la segona meitat del segle XIX, i el seu llibre La ciutat de les joguines. Barcelona, 1840-1918 (2013) ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2013 en la modalitat d’Història «Agustí Duran i Sanpere». Des del 2011, és professor de l’àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la Universitat de les Illes Balears.

Antoni Galmés Martí (Manacor, 1983) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de Dibuix i Gravat, i exerceix de professor d’Arts Escèniques al Departament d’Història de l’Art de la mateixa universitat. Ajudant de direcció de Ricard Salvat i de Rafel Duran, actualment és actor a la companyia Petita Pàtria i dirigeix el grup de teatre de la UB. La seva tesi doctoral versa sobre el teatre de putxinel·lis al segle XIX a Barcelona i la dimensió estètica que prengué aquest art en convertir-se en un entreteniment popular admirat pels grans cercles artístics de l’època.