«D’altra banda, hi sol predominar la coloració verda, no perquè llur superfície sigui pintada de verd, sinó perquè posseeixen substàncies especials, els pigments assimiladors, els principals dels quals són les clorofil·les, verdes, que els permeten de viure en forma autotròfica. I això ens porta a assenyalar una diferència bàsica amb els animals: l’animal és sempre heteròtrof, és a dir, s’ha de nodrir de matèria orgànica elaborada per un altre ésser viu: els animals mengen matèria vegetal o bé es nodreixen d’altres animals; la planta, en canvi, viu de l’aire del cel, en el sentit estricte de l’expressió. Més concretament, fabrica la matèria orgànica —tant la que constitueix el seu cos, com la que, parlant una mica grollerament, podríem dir que fa servir com a combustible per obtenir l’energia necessària per al treball vital— a partir de substàncies inorgàniques; d’una banda, el diòxid de carboni de l’aire i, de l’altra, l’aigua, amb ions inorgànics dissolts, que absorbeix per les rels. Per a la fabricació de la matèria orgànica cal una aportació d’energia externa, l’energia lumínica que capta per mitjà de les clorofil·les. Havent de captar llum i diòxid de carboni de l’aire, la planta tendeix a multiplicar la superfície externa i sol adoptar formes ramificades, amb un gran nombre d’òrgans laminars.

»Els animals són ben diferents: un animal típic és un ésser mòbil, de forma ben definida i de creixement limitat, dotat d’una forta centralització i capaç de reaccions ràpides i coherents. Tots els animals són heteròtrofs i, en relació amb això, tenen desenvolupades sobretot les superfícies internes (aparell digestiu, respiratori, etc.). En l’estat actual del món, la vida heteròtrofa depèn absolutament de l’existència de vida vegetal autòtrofa.

»Però aquestes diferències evidents, que en part ja coneixien els homes antics, corresponen únicament als organismes d’estructura complicada que solem anomenar vegetals o animals superiors. Si descendim a examinar les formes més simples de la vida i, en particular, els petits organismes microscòpics que pul·lulen en l’aigua i en la terra humida, la diferenciació dels éssers vius en dos grans grups es torna molt problemàtica.

»En primer lloc hem de tenir ben present que la biologia moderna ha reconegut com un dels seus fonaments la identitat bàsica de tots els éssers vius en una gran part de llurs estructures i de llurs funcions. Tant en l’aspecte químic com en el de l’organització íntima i en el dels processos vitals principals, hi ha una concordança realment sorprenent que va dels éssers microscòpics més simples a les plantes superiors, als animals i al mateix home. Les propietats bàsiques de la vida: estructura cel·lular (vegeu p. 51 i següents), assimilació de matèria externa i desassimilació, creixement, reproducció, etc., són comunes a tots els organismes, tant vegetals com animals, i la concordança s’estén des dels grans processos, com la respiració, amb la sèrie de reaccions químiques en virtut de les quals resta lliure i utilitzable per al treball l’energia acumulada en algunes substàncies orgàniques especials, fins a detalls que la microscòpia electrònica va fer visibles, com, per exemple, l’estructura finíssima dels cilis i flagels cel·lulars.

»D’altra banda, les diferències entre vegetals i animals s’esborren en arribar als organismes inferiors: entre els animals inferiors hi ha organismes fixos i immòbils, sense sistema nerviós ni res que s’hi assembli, i entre els vegetals més simples en podem veure de mòbils, amb forma i mida tan definides com les d’un animal, dotats d’òrgans locomotors i capaços de capturar preses i de digerir-les. Les diferències entre els diversos organismes unicel·lulars són tan petites que no és gaire raonable de dividir-los en dues parts, una d’elles atribuïda al regne vegetal i l’altra unida al dels animals. De fet, l’única diferència important que es manté és la del sistema de nutrició: els animals són heteròtrofs i els vegetals solen ésser autòtrofs. Però la darrera afirmació ha d’ésser matisada, car hi ha moltes excepcions. Hi ha grans grups d’organismes considerats vegetals, com ara els mixomicots i els fongs, que tenen un sistema de nutrició heterotròfic comparable al dels animals.»