En aquest tercer número s’analitza, tant en els articles com en les recensions i en l’apartat «Arxiu», la representació de la identitat col·lectiva i l’alteritat en el si de les societats europees de l’època moderna, i la manera com s’assenta en les complexes xarxes de poder. L’article de Maurizio Vesco, «Il mito normanno nella cultura artistica della Sicilia degli Asburgo: costruzione identitaria e rappresentazione del potere», n’és una de les aportacions principals. Aquests temes s’estudien no només en relació amb els aspectes col·lectius o de grup, sinó aprofundint en la identitat individual, que, en qualsevol cas, no pot aïllar-se, sinó vincular-se a la identitat social; així s’acredita en l’article «Algunas noticias sobre tres contactos en Italia de Francisco de Goya: Timoteo Martínez, Bartolomeo Puigvert y Luis Martínez de Beltrán», de Raquel Gallego, o en l’apartat «Arxiu», a cura d’Eva March, que tracta sobre la recepció barcelonina de les commemoracions del IV Centenari del naixement de Miquel Àngel.

Les recerques publicades abasten des de plantejaments històrics de l’exercici del poder a la Catalunya moderna –«Nobleses i Generalitat: la classe dirigent i l’exercici del poder des de les institucions (segles XVI-XVII)», de Miquel Pérez Latre– fins a diverses lectures del relat històric de la Barcelona del segle XVIII –«Barcelona i la Guerra de Successió: de les imatges coetànies al relat historicista», d’Agustí Alcoberro; «“El pasado (no) es un país extranjero”. La personificación de Barcelona y la Monarquía Ilustrada», de Carlos Reyero–, passant per aspectes de l’alteritat portuguesa a través de la representació animalística de les guerres de Portugal i Catalunya contra Castella –«Monos, gatos y ratas: una poética de la alteridad plasmada en azulejos», de Céline Ventura Teixeira–, la identitat francesa en la plenitud borbònica –«La glorification de la France dans la guerre de Hollande : le projet de la Galerie des Glaces et ses impasses», d’Emmanuel Faure-Carricaburu– o la qüestió dels virregnats enfront la centralitat fragmentada de l’Imperi –«Vascos y montañeses: arte, poder e identidades nacionales en el virreinato de Nueva España», de Julio J. Polo Sánchez–, i fan palès que les manifestacions artístiques de l’època moderna eren instruments visuals que participaven tant de desenvolupaments estètics i cognoscitius com de processos socials i polítics que, entre altres finalitats, pretenien reafirmar el «nosaltres», la nostra identitat, enfront de l’«altre», i de la seva identitat.

A la secció «Aportacions breus», Fernando Loffredo investiga la procedència de l’anomenada Font d’Apol·lo a Aranjuez; i a la de ressenyes, Carmelo Occhipinti comenta l’exposició dedicada a Vasari a la Galleria Palatina del Palazzo Pitti, a Florència, i Sergio Fuentes Milà la mostra sobre El Greco de la Fundació Francisco Godia de Barcelona; Pol Capdevila parla sobre el llibre L’image de l’Autre. Noirs, Juifs, Musulmans et «Gitans» dans l’art occidental des Temps modernes, de Victor I. Stoichita, i Eduard Cairol sobre Reflexiones de un hispanista a la sombra de Velázquez, de Jonathan Brown, mentre que Juan Miguel Muñoz Corbalán i Francesc Fontbona escriuen sengles ressenyes sobre dues publicacions d’Acaf/Art: Bramante en Roma. Roma en España. Un juego de espejos en la temprana Edad Moderna, de Ximo Company, Borja Franco i Iván Rega (eds.), i Noblesa obliga. L’art de la casa a Barcelona (1730-1760), de Rosa M. Creixell Cabeza. De la mà de la professora Eva March, l’apartat «Arxiu», que recupera figures i aportacions històricament rellevants en el camp dels estudis sobre l’art modern, en aquesta ocasió ressenya l’obra Memoria sobre las fiestas que se celebraron en Florencia con motivo del Cuarto Centenario del nacimiento de Miguel-Ángel Buonarroti y apuntes acerca del estado de la enseñanza artística en Italia, escrita por Claudi Lorenzale el 1875.

Acta/Artis és una revista que recull estudis sobre obres i artistes de l’edat moderna, així com ressenyes d’exposicions i llibres relacionats amb aquesta època. La publicació, que dirigeix Joan Sureda amb la col·laboració d’un nodrit equip internacional d’especialistes, és una iniciativa d’Acaf/Art, projecte de recerca del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Oberta a la comunitat científica nacional i internacional, Acta/Artis vol promoure, comunicar i difondre la crítica i el debat en el camp de l’art, l’arquitectura i els processos de creació visual que es van generar al voltant de la Mediterrània entre els segles XV i XVIII. El seu objectiu fonamental és presentar estudis que plantegin les pràctiques creatives de l’època moderna en relació amb el seu entorn de producció, amb la finalitat de comprendre l’objecte artístic en tota la seva complexitat, tant la de la seva pròpia existència o presència material, com la derivada de les seves implicacions socials o individuals.

Joan Sureda i Pons (Barcelona, 1949) és catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Director del MNAC entre 1986 i 1991, es va encarregar de dur a terme el procés de rehabilitació i adaptació del Palau Nacional, i de fer un inventari de tota la col·lecció del museu. Va defensar la idea d’un museu que conservi i que alhora generi coneixement, motiu pel qual va crear un centre d’investigació i un altre de restauració. Ha exercit de professor a la Universitat del País Basc, a la Universitat de Sevilla i a la Complutense de Madrid, i és membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de la Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis de Saragossa. És autor, entre altres obres, d’El romànic català. Pintura (1975), El gòtic català. Pintura (1977), La pintura romànica a Catalunya (1981), La pintura románica en España (1985), La trama de lo moderno (1988), La pintura gòtica catalana del segle XIV (1989) i Jaume Huguet, el capvespre d’un somni (1994). Ha comissariat diverses exposicions, com Capolavori per Sant’Antonio (Pàdua, 1995).