L’eminent botànic Pius Font i Quer va publicar el 1938 Iniciació a la botànica, un tractat de morfologia externa dels vegetals que descriu els processos de formació, diferenciació i perpetuació de les plantes. L’obra, que ofereix informació enciclopèdica i sistemàtica, va contribuir a fixar la terminologia científica en català d’aquesta disciplina. Tanmateix, no es va utilitzar en l’àmbit acadèmic fins més tard, pel fet que la dictadura franquista s’imposà només quatre mesos després de la seva publicació. L’any 1979 Oriol de Bolòs, un altre gran botànic del país, en va fer una segona edició corregida i augmentada amb tres apartats nous: la sistemàtica dels grans grups d’éssers vius, i en particular dels considerats vegetals; l’estructura i les propietats de la cèl·lula, i les formes vitals de les plantes. En aquesta edició que presentem ara –a cura dels botànics Joan Vallès i Josep Vigo (col·lega d’Oriol de Bolòs)– amb motiu del cinquantenari de la mort de Font i Quer el 2014, s’actualitzen els temes incorporats en la segona i s’afegeix un bon nombre d’il·lustracions. Adreçada tant als estudiants de biologia, farmàcia, ciències ambientals i enginyeria agrícola i forestal com a qualsevol persona interessada en la botànica, aquesta obra de referència és una eina indispensable per accedir al coneixement dels vegetals i a la terminologia amb què es descriuen i s’expliquen.

Pius Font i Quer (Lleida, 1888 – Barcelona, 1964). Llicenciat en Ciències Químiques (1908) i doctor en Farmàcia (1914) per la Universitat de Barcelona, el 1911 s’incorporà al cos de sanitat militar. El 1916 entrà a treballar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el 1935 creà l’Institut Botànic de Barcelona, que dirigí —com el Jardí Botànic de Barcelona— fins al 1939. Entre el 1917 i el 1922 fou professor de Botànica a la UB; del 1923 al 1939 ho fou a l’Escola Superior d’Agricultura, i del 1933 al 1939, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Acabada la Guerra Civil fou destituït dels seus càrrecs i empresonat. Un cop alliberat, continuà treballant en el camp de la botànica i publicà unes quantes obres remarcables, però no pogué dur a terme alguns dels seus projectes. Fou membre i president de l’Institut d’Estudis Catalans. A més d’un docent innovador i un sòlid investigador, Font i Quer fou el gran organitzador de la botànica a Catalunya i creà una escola que ha estat molt reconeguda en l’àmbit acadèmic, tant a casa nostra com arreu del món.

Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 – Barcelona, 2007) es doctorà en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Botànica. Director de l’Institut Botànic de Barcelona entre el 1965 i el 1984, va treballar en diversos camps de la botànica, especialment la geobotànica i la sistemàtica de plantes. També s’interessà per la terminologia de la botànica.

Joan Vallès i Xirau (Figueres, 1959) és doctor en Farmàcia i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB, treballa en diversos àmbits de la botànica, especialment la sistemàtica i l’evolució de plantes, l’etnobotànica, la fitonímia i la història de la botànica. És director científic de Noms de plantes (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014), Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca 2015.

Josep Vigo i Bonada (Ribes de Freser, 1937) és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, on ha estat catedràtic de Botànica de la Facultat de Biologia. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, n’ha presidit la secció de Ciències Biològiques. Ha estudiat diversos aspectes de la botànica —especialment la florística i la geobotànica— i s’ha interessat pel lèxic botànic. És coautor de Noms de plantes.