Es tracta d’una extensa, rigorosa i ben documentada biografia que vol donar a conèixer als lectors la personalitat científica de Ramon Margalef a través de la seva obra. Tot i que ja s’han publicat amb anterioritat alguns llibres sobre la vida i la contribució científica de Margalef, la majoria d’aquests treballs només aporten informacions parcials, de manera que aquesta que publiquem ara és la primera biografia científica completa del professor. Els autors han dividit l’activitat científica de Margalef en sis blocs, basant-se en les sis obres clau de la seva carrera, en les quals va sintetitzar el que era per a ell l’ecologia. Cadascun dels blocs s’ha dividit, al seu torn, en tres parts: una notícia biogràfica, una síntesi bibliogràfica i un repàs de les publicacions i les principals idees sorgides del treball en cada època.

Aquests sis blocs són: «Los fundamentos de un naturalista (1919-1943)», en què s’analitza la seva formació abans de la Guerra Civil, amb la primera publicació: Acta Hydrobiologica, de la Societat Catalana d’Estudis Biològics, realitzada amb el seu amic Josep M. Marcè (que morí a la batalla de l’Ebre, en la qual Margalef també va participar com a integrant de la «lleva del biberó»); «La formación de un científico en una España aislada (1943-1957)», etapa que va culminar amb la publicació del treball La teoría de la información en ecología (Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1957), una monografia que li va obrir les portes de les principals institucions internacionals que treballaven en ecologia; «La primera síntesis (1957-1968)», època en què va publicar Perspectives in ecolo­gical theory (University of Chicago, 1968), el primer llibre en què va intentar unificar l’ecologia en un cos teòric únic; «La ecología y la biosfera (1968-1981)», moment que correspon a la publicació de La biosfera. Entre la termodinámica y el juego (Omega, 1980), una teoria que explica el funcionament de la biosfera, i de Teoría de los sistemas ecológicos (Publicacions i Edicions de la UB, 1981-1991), una obra en què Margalef feia la seva particular cerca dels principis unificadors en ecologia i explorava vies diferents a les que els ecòlegs d’aquells anys seguien; i, finalment, «Una biosfera para perturbar, gestionar, apreciar, conocer, amar (1991-2004)», que va culminar amb la publicació de Our biosphere (Ecology Institut, 1997), en què exposava la seva visió de l’ecologia i que mostra –si la comparem amb l’obra de 1968– quines idees centrals havien desaparegut en aquest trajecte i quines es conservaven.

Ramon Margalef (1919-2004), biòleg de formació, va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, l’oceanografia i l’ecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l’ecologia del segle XX. Va obtenir la primera càtedra d’Ecologia de l’Estat espanyol a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d’Ecologia i des del qual va formar un bon nombre d’ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. Va ser membre de nombroses societats científiques i va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l’aplicació de la teoria de la informació als estudis ecològics i la creació de models matemàtics per a l’estudi de les poblacions. No només va excel·lir com a naturalista, sinó que relacionava diferents aspectes de la biologia, la geologia, la física i la química.

Va rebre diversos guardons, com el Premi Huntsman (considerat el «Premi Nobel» en oceanografia), el Premi Naumann-Thienemann de limnologia i el Premi Ramón y Cajal. El 1997 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i, el 2003, amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora. El 2004 la Generalitat de Catalunya creà el Premi Ramon Margalef d’Ecologia. Va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Laval (Canadà), la Universitat d’Aix-Marsella (França), la Universitat Nacional de Luján (Argentina), la Universitat d’Alacant (Espanya) i l’Institut Químic de Sarrià. Les seves obres més destacades són: Comunidades naturales (Instituto de Biología Marina, Universidad de Puerto Rico, 1962); Perspectives in ecological theory (University of Chicago, 1968); Ecología (Omega, 1974); La biosfera: entre la termodinámica y el juego (Omega, 1980); Limnología (Omega, 1983); Teoría de los sistemas ecológicos (Publicacions i Edicions de la UB, 1991) i Our biosphere (Ecology Institut, 1997).