/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Novembre
2015
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dijous 19 de novembre de 2015
La paraula en el vent, obra publicada per primer cop el 1914, va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Carner com el «príncep dels poetes». Aquesta nova edició ofereix, juntament amb el facsímil de la publicació del 1914, dos volums més a cura de Jaume Coll.

El títol del poemari evoca el vers de Petrarca «solco onde, e ’n rena fondo, et scrivo in vento» (‘llauro les ones, construeixo a la sorra, i escric en el vent’), de manera que el poeta toscà esdevé un model per a Carner, tant pel que fa a la mètrica com al tema de l’amor que mou a la compassió i al penediment.

Tal com manifesta Jaume Coll, «hauríem de recular al segle xv per trobar a la nostra tradició cultural una obra de contingut amorós d’una magnitud semblant». La paraula en el vent esbandeix «per sempre la retòrica ampul·losa de la poesia pseudoromàntica anterior, encallada en un discurs amorós que navegava entre la inversemblança i la cursileria».

Els tres llibres, curosament editats, es presenten en un estoig. El primer volum d’aquesta edició és el facsímil d’un exemplar únic, utilitzat pel mateix Carner per revisar, de pròpia mà, els poemes de La paraula en el vent que va incorporar a La inútil ofrena (1924), una àmplia selecció de la seva poesia amorosa. El facsímil mostra, doncs, la sincronia del text de 1914 i la diacronia manuscrita de trànsit cap al text de 1924.

El segon volum presenta, a les pàgines de l’esquerra, una edició dels seixanta-cinc poemes de La paraula en el vent i, a les de la dreta, la forma final dels poemes que, un cop revisats, van passar a altres llibres posteriors: disset a La inútil ofrena i trenta-nou a Poesia (1957). Es tracta, doncs, d’una edició tridimensional: crítica, genètica i evolutiva, sinòptica i estereoscòpica. Al peu de l’aparat de cada composició, el lector hi trobarà una breu glossa que el situarà en els paràmetres essencials del poema.

Finalment, el tercer volum, Paraula en prosa, està format per textos relacionats amb La paraula en el vent: d’una banda, articles sobre la recepció del llibre per la crítica el mateix 1914 i, d’altra banda, escrits del poeta sobre temes diversos (història literària, traducció de grans autors, revisió de la seva obra, teoria de la creació, etc.). El volum es completa amb un apèndix de dues imatges comentades i relacionades amb La paraula en el vent.

Josep Carner (1884-1970) és un dels autors més destacats de la història de la literatura catalana, gran renovador de la poesia i de la llengua. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va fer la carrera diplomàtica i exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola vivia fora de Catalunya; es va mantenir fidel a la República i no hi va tornar a residir mai més.

Autor precoç, començà a publicar amb només dotze anys, i amb vint-i-sis, el 1910, fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona. Llibre dels poetes (1904) és el seu primer poemari; deu anys després publicà dues obres excepcionals, Auques i ventalls i La paraula en el vent (1914), que formen part de la primera dècada prodigiosa del poeta, tal com ho expressa Jaume Coll. En la segona dècada, als anys trenta, hi trobem títols tan singulars com El veire encantat (1933), La primavera al poblet (1935) o el mateix Nabí (1938), un artifici verbal meravellós. I en la tercera, als anys cinquanta, Poesia (1957) esdevé una gran síntesi de la seva trajectòria i un dels llibres més extraordinaris de la poesia europea del segle XX. A banda de la poesia, l’obra en prosa de Carner és igualment excepcional, amb títols com Les bonhomies (1925), i traduccions com la de Pickwick (1931), de Charles Dickens.

Jaume Coll Llinàs, professor de literatura catalana i crítica textual a la Universitat de Barcelona, és marmessor del llegat literari de Josep Carner, de qui ha editat, entre molts altres llibres, Poesia (Quaderns Crema, 1992); Nabí (Edicions 62, 1991, 1998; La Butxaca, 2012); Arbres (Edicions 62, 2006), i L’oreig entre les canyes (Edicions 62, 2006). També ha escrit llibres de gastronomia, com Carme Ruscalleda, del plat a la vida (2000), El Celler de Can Roca, una simfonia fantàstica (2006) o El Bulli. Una passejada per la cuina adriànica (2010).


 
 
logo