Aquest volum proposa una manera diferent i engrescadora d’acostar-se a les ciències exactes i el coneixement en general. Quina relació hi ha entre les formigues i la pintura artís­tica? I entre la poliomielitis i els vells marins? Què té a veure Mozart amb els daus? I els gens amb les sabates de cordons? Encara que al primer cop d’ull no ho sembli, aquests elements tenen un punt d’unió, un «comú deno­minador». Al llarg de les pàgines del llibre, com qui segueix la trama d’una novel·la policíaca, l’autora va des­cobrint quina és la branca del saber que connecta àmbits tan diversos com la història, l’art, la música, la genètica o el dret. Però cal arribar fins al final per descobrir el nom d’aquest saber: una de les disciplines més útils i apassionants, que es troba arreu encara que sovint no en siguem conscients.

Per fer aquest camí, el llibre es divideix en onze breus capítols, cadascun dels quals consta de dues parts. En la primera, es presenten fets o curiositats del món que ens envolta que, malgrat que no ho sembli, estan relacionats. En la segona, sota l’epígraf «I a més…», s’analitza detalladament què hi ha darre­re d’aquests fets i en què es fonamenten aquestes relacions.

El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura científica d’un públic ampli, tant d’especialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la nostra vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a l’abast dels lectors la recerca que es du a terme en l’àmbit universitari. Els darrers títols publicats són Els ritmes de la vida, de Trinitat Cambras i Antoni Díez; La Terra, un planeta inquiet, de Meritxell Aulinas, Guillem Gisbert i Maria Ortuño, i La ciència en la literatura, de Xavier Duran.

Concepció Arenas i Solà (Barcelona, 1959), doctora en Matemàtiques, és professora del Departament d’Estadística de la Universitat de Barcelona. Especialista en l’anàlisi multivariant, les seves principals línies de recerca se centren en el desenvolupament de nous models estadístics teòrics amb aplicacions en l’àmbit de l’evolució biològica, la genètica humana, la medicina i la robòtica. Ha publicat nombrosos articles en revistes de la seva àrea científica i també d’altres especialitats en què ha col·laborat com a estadística. És autora de diversos llibres docents sobre la matèria.