Aquest llibre dóna una visió entenedora dels coneixements actuals sobre volcans i terratrèmols, en el marc de la dinàmica de la Terra tal com s’entén avui. Els tres primers capítols expliquen els conceptes fonamentals de la teoria de la tectònica de plaques; prèviament, per entendre com la Terra ha arribat a aquest comportament, es repassa de manera breu l’evolució de les estrelles, els sistemes solars i els planetes, en particular la de la Terra.
Els terratrèmols són l’objecte dels cinc capítols següents, en què s’exposa què es un sisme i per què es produeix, i es destaca el paper de les falles com a origen dels terratrèmols. A continuació, es tracta la mida dels terratrèmols i es defineixen els conceptes de magnitud i intensitat, que cal distingir sempre en parlar de terratrèmols. També es descriuen els efectes que produeixen els sismes i els mètodes d’estudi tant dels sismes actuals com dels ocorreguts en el passat –dels que es té notícia històrica i també dels més antics, en què cal recórrer a la informació que proporciona el registre geològic–. Un cop exposada la informació bàsica sobre el fenomen sísmic, els autors aborden el problema de la convivència de l’home amb els terratrèmols: com es poden preveure i com se’n poden mitigar els efectes.
En els darrers cinc capítols del llibre es parla dels volcans. Primer s’hi explica què són els magmes, com es formen, quines classes de magmes hi ha i quina relació tenen amb la dinàmica de les plaques. Després s’hi exposen els processos de consolidació dels magmes, els tipus de roques a què donen lloc i el paper dels volcans en aquests processos. Es dedica un capítol a descriure les característiques dels diferents tipus de volcans i dels materials que emeten: escòries, gredes, bombes, laves, etc. També es fa referència, com en el cas dels sismes, als perills dels volcans i la vigilància de l’activitat volcànica.
Al llarg de tot l’estudi, els autors il·lustren els conceptes explicats amb exemples d’arreu del món –també del nostre país, com els volcans de la Garrotxa i els ben coneguts terratrèmols d’Olot (1482) i Torrevella (1829).
El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura científica d’un públic ampli, tant d’especialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la nostra vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a l’abast dels lectors la recerca que es du a terme en l’àmbit universitari. Els darrers títols publicats són Homeopatia sense embuts, de Jesús Purroy; Els ritmes de la vida, de Trinitat Cambras i Antoni Díez, i L’exactitud que fa funcionar el món, de Concepció Arenas.
Els autors de La Terra, un planeta inquiet són geòlegs i investigadors a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Meritxell Aulinas Juncà és experta en petrologia i geoquímica de roques ígnies, sobretot volcàniques. Ha treballat principalment a les illes Canàries, el Vesuvi i la zona volcànica de la Garrotxa. Guillem Gisbert Pinto és investigador postdoctoral a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), i s’ha especialitzat en vulcanologia. Ha treballat a la zona volcànica de la Garrotxa i Sardenya. Actualment la seva recerca se centra en el volcà Popocatépetl (Mèxic). Maria Ortuño Candela ha estudiat les falles que produeixen els terratrèmols. Ha treballat als Pirineus, a les serralades Bètiques orientals i a l’Eix Neolvolcànic de Mèxic, on va fer una estada postdoctoral a la UNAM.