El llibre aplega l’abundant correspondència d’un dels principals escultors catalans contemporanis, Enric Casanovas. A través d’una col·lecció de cartes i postals d’amics, familiars, artistes, poetes, periodistes, crítics i historiadors de l’art, el lector coneix episodis de la vida d’alguns dels principals protagonistes de la història cultural del nostre país: les descobertes personals, com ara la de Ceret per Manolo Hugué o la de Gósol per Pablo Picasso; les passejades per les ciutats prototípicament noucentistes en què Casanovas va rebre encàrrecs públics (Girona, Sitges i Figueres); l’impuls de projectes engrescadors, posem per cas la creació del Museu de Tossa de Mar, que va quedar estroncada per l’esclat de la guerra civil, o el dramàtic exili a França, relatat per les veus de Pablo Picasso, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès, Carles Riba i Ferran Soldevila. A tall de colofó de les més de tres-centes cartes, inèdites fins ara, el volum inclou unes notes de viatges i un assaig de memòria escrits pel mateix Casanovas.
L’epistolari aplega, en concret, 325 documents, que arrenquen el 1902 i arriben fins a la mort de l’escultor, el 1948. A més de la correspondència amb Pablo Picasso, Manolo Hugué, George Deniker, Ramon Pichot, Frank Burty Haviland, Josep M. Junoy, Miquel Utrillo, Joaquim Sunyer, Joan Salvat-Papasseit, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès i Ferran Soldevila, el llibre reprodueix tres cartes pòstumes adreçades a Leonor Guerri, vídua de Casanovas —d’Àngel Ferrant, Agustí Esclasans i Antoni Vila Arrufat— que configuren un retrat excepcional de l’artista. Atesa la gran diversitat de personatges que hi apareixen, les editores han escrit uns capítols en què, a més d’explicar la relació de l’escultor amb el destinatari o receptor de la carta, aporten informació que ajuda el lector a entendre millor el context de la seva relació. Per a l’edició del llibre, Teresa Camps i Susanna Portell han tingut la col·laboració desinteressada del fill de l’escultor, Marçal Casanovas, reconegut polític i activista cultural.
Les editores de Les cartes de l’escultor Enric Casanovas presenten el conjunt epistolar ordenat cronològicament. bé que moltes cartes es concentren en un període de temps ben definit (quan Enric Casanovas era a París), també s’hi tracten projectes públics d’envergadura que es van concebre quan l’escultor va haver retornat a Catalunya. Un tercer bloc el conformen les cartes escrites durant l’exili a França.
Enric Casanovas (1882-1948) va ser un dels màxims representants del Noucentisme. Es va iniciar en l’ofici d’escultor al taller de Josep Llimona i va estudiar a la Llotja de Barcelona. El 1898 va participar per primera vegada en una mostra a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa. Entre el 1903 i el 1913 va alternar les estades a París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes. De retorn a Barcelona, va muntar un taller pel qual van passar alguns deixebles que esdevingueren cèlebres, com Joan Rebull, Apel·les Fenosa, Josep Granyer o Josep Viladomat. Fou membre de l’associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president. Tot i que la seva obra s’inscriu en el mediterranisme, presenta trets renovadors i molt personals. Va participar en nombroses exposicions, el 1929 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona i el 1932 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’any 1939 s’exilià a França i el 1942 va tornar a Barcelona, on va morir a 66 anys.
La col·lecció Memòria Artium ofereix llibres basats en investigacions originals, amb caràcter monogràfic, fets per professionals rigorosos, sense renunciar, però, a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l’art del nostre país. Hi participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i, des d’aquest número, el Museu del Disseny de Barcelona. Entre els títols de la col·lecció destaquen: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i el periple social del pintor al segle XVII, de Santi Torras Tilló (Premi Enric Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans 2013); Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de Vicenç Furió (Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al millor llibre publicat el 2012); Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, de Núria F. Rius; Georges Bataille y la parte del arte. De «Documents» a «Acéphale», de Marisa García Vergara; Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX i Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX, tots dos de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech (eds.).
Teresa Camps i Miró (Barcelona, 1944) és llicenciada en història per la Universitat de Barcelona i doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1970 imparteix matèries d’art contemporani al Departament d’Art de la UAB. Especialista en Joaquim Mir i Enric Casanovas, n’ha comissariat exposicions i n’ha publicat catàlegs. Actualment és directora artística dels espais expositius de la UAB.
Susanna Portell i Soldevila (Barcelona, 1965) és llicenciada en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca que ha dut a terme sobre Enric Casanovas i el seu paper en l’art català ha quedat reflectida en exposicions i catàlegs com ara Berlín, Londres, París, Tossa... la tranquil·litat perduda (2007), Enric Casanovas, escultor i amic (2009), Miquel Utrillo i les arts (2009), Atles paisatgístic de les terres de Girona (2010) i en els Quaderns de la Fundació Rafael Benet.