/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Juny
2015
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dijous 28 de maig
«Malgrat les aparents formes geomètriques de la natura, a l’inici del segle XX es va començar a qüestionar que aquestes formes fossin realment esferes, cilindres, etc. A més, es va observar que alguns patrons que apareixen a la natura i que podrien semblar producte del caos en realitat segueixen patrons de repetició. És el que presenta, per exemple, el romanesco. El romanesco (Brassica oleracea) pertany al mateix gènere que la col i a més és un híbrid entre el bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). Es creu que els etruscos ja utilitza­ven uns avantpassats silvestres del romanesco per menjar, i està documentat per primera vegada a Itàlia al segle XVI. Es va trobar de forma natural als voltants de Roma, i d’aquí li ve el nom. És ric en vitamines C i K, fibra i carotenoides, i hi ha bones receptes de cuina que l’inclouen (romanesco amb tomàquet, romanesco amb pinyons...). Si el mirem amb detall, observarem unes formes de con que es van agrupant i repetint, una i mil vegades. Però no només el romanesco té aquestes repeticions tan curioses: per exemple, hi ha una altra planta del gènere Aeonium que també repeteix les seves formes, l’una dintre de l’altra.»

«Aquest fet de repetició també apareix en els núvols: si n’agaféssim només una de les parts, aquesta part passaria a ser un núvol sencer, i així de forma indefinida. El mateix succeeix amb la fulla d’una falguera, la closca d’un Nautilus, els gira-sols, la cua d’un paó, els bronquis, els vasos sanguinis (per exemple, els de l’interior dels ulls), les fotos dels rius de Noruega fetes des d’un satèl·lit, les costes de la Gran Bretanya —on, segons l’escala que s’agafi, apareixen corbes dins d’altres corbes amb posició similar—, els aiguamolls del Parc de Doñana, en certs sistemes de cristal·lització d’alguns minerals i en els flocs de neu. De fet, aquestes estructures de repetició es troben en processos de separació de fronteres de dos mitjans, en processos de ramificació i en processos de formació de porositats. A la natura, aquest fet tan curiós es troba amb freqüència: una figura geomètrica en la qual es repeteix el mateix patró (de dibuix o forma) a diferents escales i amb diferent orientació. Això és el que s’anomena fractal. És a dir, un objecte és fractal si, en mirar-lo cada cop a més augments de forma repetida, cada vegada els elements que hi apareixen tornen a tenir el mateix aspecte.»


 
 
logo