«Aquest fet de repetició també apareix en els núvols: si n’agaféssim només una de les parts, aquesta part passaria a ser un núvol sencer, i així de forma indefinida. El mateix succeeix amb la fulla d’una falguera, la closca d’un Nautilus, els gira-sols, la cua d’un paó, els bronquis, els vasos sanguinis (per exemple, els de l’interior dels ulls), les fotos dels rius de Noruega fetes des d’un satèl·lit, les costes de la Gran Bretanya —on, segons l’escala que s’agafi, apareixen corbes dins d’altres corbes amb posició similar—, els aiguamolls del Parc de Doñana, en certs sistemes de cristal·lització d’alguns minerals i en els flocs de neu. De fet, aquestes estructures de repetició es troben en processos de separació de fronteres de dos mitjans, en processos de ramificació i en processos de formació de porositats. A la natura, aquest fet tan curiós es troba amb freqüència: una figura geomètrica en la qual es repeteix el mateix patró (de dibuix o forma) a diferents escales i amb diferent orientació. Això és el que s’anomena fractal. És a dir, un objecte és fractal si, en mirar-lo cada cop a més augments de forma repetida, cada vegada els elements que hi apareixen tornen a tenir el mateix aspecte.»